El passat 23 d’octubre, el Casal de Joves de Prosperitat va ser víctima d’unes pintades amb missatges transfòbics -“Holocausto trans” i “Travelos no”-, acompanyats de simbologia neonazi. L’incident va tenir lloc pocs dies després que el centre anunciés la programació d’activitats per a l’Octubre Trans, un mes dedicat a reivindicar que les identitats trans no són cap patologia mèdica. “No ens va semblar una casualitat”, explica el personal de l’equipament, que va esborrar els grafitis de la façana i hi va inscriure el lema “Nou Barris transfeminista” com a resposta. El Casal també va denunciar l’agressió a les xarxes socials: “La transfòbia no és un acte aïllat i no tolerarem cap acte d’odi als nostres espais”.
Atacs recurrents
Els atacs contra símbols LGTBI a l’espai públic no són nous, ni tampoc casuals. El juny del 2024, en ple mes de l’Orgull, es va cremar la bandera LGTBI instal·lada a la façana del Forn Trinitat, a la Trinitat Vella. Com a mostra de suport, el veïnat va posar-ne més als balcons dels seus habitatges. Una setmana després, el comerç va col·locar-ne una de nova i aquesta va ser estripada, cremada i, fins i tot, escopida. El juliol d’enguany, l’establiment en va col·locar una altra i se la va trobar en una paperera.
Entre els actes vandàlics LGTBI-fòbics més coneguts, destaca l’atac que va patir el 2019 el Centre LGTBI de Barcelona, un equipament públic que ofereix assessorament jurídic, acompanyament psicològic i orientació laboral per a persones del col·lectiu. Pocs dies després de la inauguració, la façana va aparèixer amb pintades amenaçadores -“Estáis muertos” i “Fuck LGTBI”-, a més de símbols neonazis i uns quants vidres trencats. El veïnat de Sant Antoni, com el de la Trinitat Vella, es va mobilitzar i va cobrir l’entrada del centre amb post-it de suport. “Stop homofòbia”, “Aquest lloc és necessari” o “No esteu sols” van ser alguns dels missatges. Malgrat tot, l’agressió va quedar impune perquè la Fiscalia de Delictes d’Odi no va poder identificar-ne els autors. Accions com aquestes atempten contra espais que haurien de ser segurs per a la comunitat LGTBI i amenacen la seva xarxa de suport i activisme.
L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona -nascut el 2018 i integrat per organismes i entitats municipals com ara l’Oficina per la No Discriminació per fer seguiment de les situacions de discriminació a la ciutat- va registrar en el seu informe del 2024 fins a 226 actes d’LGTBI-fòbia, que és el quart motiu de discriminació a la metròpoli. La majoria dels casos van anar acompanyats d’agressió física o amenaça i l’informe assegura que aquestes sempre s’expressen “amb discurs discriminatori o d’odi”. L’Observatori també mostra preocupació perquè, amb l’auge de l’ultradreta, “s’estigui legitimant, cada cop més, la virulència d’aquesta discriminació i n’augmenti la impunitat”. Dels casos registrats, 31 anaven dirigits al col·lectiu en conjunt, i hi incloïen discursos d’odi a xarxes socials o actes vandàlics com els exemples esmentats.
Preocupació pels discursos d’odi
El passat 28 de juny, unes 10.000 persones, segons els organitzadors, es van manifestar des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume en el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. Les entitats participants van expressar que la violència contra el col·lectiu “no és una cosa nova”, però van destacar que els discursos d’extrema dreta “s’aixequen cada vegada més” i que “els volen silenciar”.
En una època plena de desinformació i fake news, preocupa que la retòrica LGTBI-fòbica, inherent a molts moviments d’ultradreta, estigui captant l’interès dels més joves, sobretot els nois. Segons el Sondeig d’Opinió Catalunya 2023, el 15% dels homes catalans d’entre 18 i 24 anys considera l’homosexualitat “molt o bastant greu”. És la tendència més negativa en qualsevol grup d’edat i gènere i triplica la mitjana. En canvi, entre les noies de la mateixa franja, disminueix al 3,9%. Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia de Catalunya, avisa: “El discurs d’odi està calant entre els més joves, ho veiem també en les intencions de vot”.
