ABarcelona, els feminismes s’han estès per tot el teixit social i han consolidat una mirada crítica sobre les desigualtats de gènere. L’herència del 15-M i la mobilització feminista contra la Llei Gallardón van impulsar nous col·lectius feministes i transfeministes de barri -hereus de les vocalies de dones dels anys setanta- que van culminar en la vaga del 8 de març del 2018. Des d’aleshores, el lema “si nosaltres parem, el món s’atura” continua qüestionant un sistema que basa el seu funcionament en la feminització de les cures i en la precarització del treball reproductiu.
El fet de subvertir aquest ordre polític ha convertit els feminismes en un objectiu prioritari per a l’extrema dreta. “La dreta vol un model de dona sotmès a un rol tradicional. La nostra proposta és una amenaça perquè entenem que el gènere va més enllà del sexe biològic”, afirma una membre de La Lluna del Clot, un col·lectiu transfeminista que celebra enguany el desè aniversari. El 2019 van fer un mural al mercat per denunciar la gentrificació i reivindicar-lo com un espai del barri ocupat per dones i identitats dissidents. Pocs dies després, apareixia marcat amb pintades de Vox: “Els va molestar perquè el mural era un exemple de vida comunitària i diversa, i això va en contra del que ells promouen: el seu discurs es basa en l’odi i en assenyalar l’altre”.
El cas no és aïllat. Assumpció Justo, de l’Associació Veïnal del Casc Antic, explica que el 2018 van fer al carrer de la Bòria un mural on apareixen dones rellevants en la història del feminisme, una obra que “ha patit agressions masclistes constants”. La primera, signada pel partit polític esmentat més amunt, va anar dirigida contra la figura d’Angela Davis -filòsofa, política i activista feminista-. L’última, aquest mateix any, va consistir a pintar nikabs a totes les dones representades. Justo identifica l’acció amb l’extrema dreta: “Aquesta pintada s’ha repetit de manera coordinada en altres ciutats i pretén culpabilitzar els magrebins. Però al barri ja sabem que no han estat ells: les dones musulmanes al barri no porten nikab i, quan vam anar a explicar-ho a la mesquita, van venir a netejar les pintades juntament amb altres veïnes”.
Canvi d’estratègia
El discurs feixista ha passat d’una retòrica obertament antifeminista a instrumentalitzar la defensa de les dones per atacar la migració, mentre reforça un ideal de família tradicional, nacional, blanca i heterosexual. “La dreta no vol dones amb hijab, les vol tancades a casa”, resumeix Justo. Rocío Vilaró, de la Vocalia de Feminismes de l’Associació Veïnal de Sant Antoni, treu conclusions similars: “Ara, l’extrema dreta dissimula amb el feminisme, ataquen la gent migrada del barri, la seu de Mujeres Pa’lante o el sensellarisme. Nosaltres vam fer el 2022 un mural amb referents feministes que apareixia cada dos per tres amb esvàstiques; fa temps que no ens passa. El que sí fan es posar-nos sota la persiana de l’associació cartells trencats de les nostres activitats o posar enganxines als punts liles amb imatges de Trump, Milei o Meloni”.
Els atacs visibles al carrer no són els únics: els discursos d’odi també han tingut una gran acollida a l’esfera digital. A les xarxes han sorgit defensors dels drets dels homes, incels -homes cèlibes involuntaris-, youtubers misògins i gurús de la seducció. “La masclosfera és una resposta reaccionària a l’avenç del feminisme. Aplega espais en línia que difonen discursos misògins i antifeministes, normalitzen la discriminació i legitimen la violència. Les plataformes digitals són molt laxes amb el control d’aquests continguts”, explica l’Andrea, de FemBloc, una iniciativa que combat les violències masclistes digitals. “Les xarxes socials són gratuïtes perquè nosaltres som el producte. I els discursos d’odi donen molts beneficis, perquè provoquen reaccions emocionals de rebuig que generen més activitat i, per tant, més diners. Això acaba sent un altaveu que polaritza el debat públic, legitima la violència sexual i afavoreix processos de radicalització ideològica”.
A més de la proliferació de discursos reaccionaris, l’anonimat de les plataformes permet atacs individuals i col·lectius a dones i dissidències de gènere. “La cibermisogínia provoca violències sexuals: rebre contingut sexual explícit no consentit; patir sexpreading [difusió de fotos sense permís]; extorsió, i ara, amb la intel·ligència artificial, està sorgint la suplantació de la imatge, que encara no està regulada. També es promouen continguts que imposen cossos perfectes que poden tenir efectes molt negatius com, per exemple, l’obsessió de les nenes amb l’skin care [la cura de la pell]”. Davant d’aquesta situació, l’Andrea assegura que és molt important la prevenció i l’autodefensa digital: “Hi ha moltes eines per fer front a aquestes situacions i és molt important saber com actuar davant d’un atac, conèixer què respondre i què no, i saber com denunciar contingut. Com més es denuncia, més possibilitats hi ha que la plataforma respongui”.
Aquest entramat moltes vegades passa del carrer a la política pública amb el finançament d’organitzacions antiavortistes lligades a l’extrema dreta. Segons l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, entre el 2020 i el 2024 més de 50 entitats antiavortistes van rebre 7,8 milions d’euros en subvencions públiques. Barcelona n’ha notat els efectes: “El passat 8 de març vam denunciar que a l’Hospital de Sant Pau no es practiquen avortaments”, expliquen a La Lluna del Clot.
Als carrers i a les xarxes, els transfeminismes lliuren una batalla a les polítiques de dretes i recuperen una eina essencial: la memòria. En el seu desè aniversari, La Lluna del Clot ha organitzat una ruta sobre les genealogies feministes del barri per rescatar històries de dones i dissidències: “Volem recuperar com el barri s’ha construït amb solidaritat i comunitat. La memòria és la millor defensa davant l’extrema dreta”.
