Paula R. Ainsa
Tots els articles
-
La ‘nova’ DGAIA, sistema de protecció o de control?
La Mercè va denunciar la seva exparella per violència masclista el 2022. Pocs dies després de presentar la denúncia, va rebre una trucada des d’un número ocult per citar-la a una visita relacionada amb els fets. No sabia ni on anava ni exactament per a què. En arribar, va descobrir que era a l’Equip d’Atenció…
-
Divers i comunitari, el feminisme que incomoda la dreta
ABarcelona, els feminismes s’han estès per tot el teixit social i han consolidat una mirada crítica sobre les desigualtats de gènere. L’herència del 15-M i la mobilització feminista contra la Llei Gallardón van impulsar nous col·lectius feministes i transfeministes de barri -hereus de les vocalies de dones dels anys setanta- que van culminar en la…
-
Jordina Samper, metgessa de família: “Cada vegada se’ns pressiona més perquè les baixes laborals siguin menys i més curtes”
Jordina Samper, metgessa de família del CAP Raval Sud, va arribar a la medicina familiar per casualitat: no sabia què triar i va acabar escollint una professió que, amb els anys, li ha demostrat que és la que té més sentit en medicina: “Si tinguéssim els recursos i el temps que l’Atenció Primària necessita, donaríem…
-
Anna Miguel, infermera de salut mental i addiccions: “En uns anys ens esgarrifarà el que fem ara amb molts pacients”
Anna Miguel no és la típica infermera. Ho diu ella mateixa només començar l’entrevista: “He tingut un recorregut estrany, no he passat per cap hospital i, des de la universitat, el que més m’ha interessat són les drogues”. Miguel treballa al Centre de Salut Mental i Addiccions (CSMiA) de les Corts, un servei públic externalitzat…
-
Lola Ruiz, infermera: “Al meu CAP no es cobreixen baixes, vacances, ni jubilacions”
Lola Ruiz té 30 anys, va estudiar infermeria a la Universitat de València i, des de fa cinc anys, exerceix la professió a Barcelona. Viu i treballa a Nou Barris, un dels districtes menys sol·licitats pels professionals sanitaris, concretament al CAP Rio de Janeiro, a la Prosperitat. Quedem amb ella a la sortida del centre.…
-
Esport i dansa per visibilitzar comunitats migrades
Ser migrant i viure a Barcelona no és fàcil: racisme quotidià i institucional; embats burocràtics per regularitzar la situació administrativa; feines precàries on no es respecten els drets laborals bàsics; estereotips i prejudicis cap a la cultura, i la possibilitat de patir un dol migratori amb efectes en la salut mental. Valeria Guzmán és periodista…
-
Comando Lunares: “El flamenc t’escull a tu. Si t’entra endins, estàs perduda”
Desobedients, de barri i flamencos. Com unes mans repicando palmas, un cajón i un abanico, que són els objectes que van escollir l’Eli, l’Òscar i la Laia per representar-les. Les tres juntes fan un sol cos: el de Comando Lunares, un col·lectiu que té com a arma Flamenco de Barrio, un festival que des de…
-
La nit és nostra
Ha estat una nit més. Una nit més a la feina, en una festa amb els col·legues o en el pis d’una amiga. Toca tornar a casa i gairebé mai falta el comentari recurrent, les unes a les altres: “Escriu quan arribis”. Molts cops no s’escriu, perquè poques vegades passa tornant a casa: la majoria…
-
Les invisibles d’‘El 47’
El 47. Un home, un autobús, el destí d’un barri”. Amb aquest lema va arribar als cines el 6 de setembre la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena i que, sens dubte, ha estat un èxit, situant-se com la segona millor estrena en català de l’última dècada. El 47 és un film sobre el…