Quan els anuncis d’un projecte es converteixen en un misteri, és que inclouen aspectes que no agradaran a tothom. Quan els anuncis d’un projecte tenen a veure amb la seva ubicació en un dels dos únics espais lliures d’un municipi extremadament saturat -l’Hospitalet de Llobregat és la ciutat més densa d’Europa- i no s’informa amb detall la ciutadania, és perquè cal esperar el pitjor. Com a prova inicial, el fet que la Coordinadora d’Entitats de l’Hospitalet, que s’agrupa sota el títol d’Espai de Ciutadania, fa més d’un any que ha demanat al tinent d’alcalde de govern una reunió per rebre informació del projecte de Can Rigalt, i encara no hi ha data. Això obliga a la sospita, i cal explicar-ne el perquè.
La zona de Can Rigalt, al vèrtex del terme de l’Hospitalet amb Esplugues de Llobregat i Barcelona, és un territori de 155.000 m², ara buit i degradat, repartit entre quatre propietaris: 55.000 m² adquirits el 1997 pel Barça de Núñez per 1,5 milions d’euros actuals; aproximadament 55.000 m² més de propietat municipal; 24.000 m² ocupats per un transformador d’Endesa i els terrenys annexos; i uns 22.000 m² de la Immobiliària Sacresa. La part corresponent al Barça estava qualificada de Parc Metropolità i el veïnat reclamava d’antic l’espai com a zona verda, per preservar de passada Can Rigalt, una masia del 1693 catalogada des del 1960 i dintre del Pla de Protecció del Patrimoni des del 1983 -declarada Bé Cultural d’Interès Local-. La masia resta abandonada pels propietaris -el FC Barcelona- i per l’administració local -l’Ajuntament és qui té potestat legal per obligar a fer-ne la restauració i el manteniment- i es troba gairebé en ruïnes.
Aquest era l’origen del pastís, perquè les coses han anat canviant amb el transcurs dels anys, sense que en cap moment s’hagi produït la transparència deguda fins ara mateix. Per exemple, la immobiliària Sacresa va adquirir 16.000 m² a Endesa en el moment en què l’Ajuntament de l’Hospitalet va dibuixar un nou projecte urbanístic (2004) on hi havia previstos 26 nous edificis d’habitatges amb un total aproximat de 1.200 residències. Ara tampoc hi ha Sacresa darrere els 37.000 m² residencials, sinó Metropolitan House, una gestora de projectes molt relacionada amb Sacresa i amb el desenvolupament d’operacions immobiliàries de gran dimensió a l’Hospitalet i Esplugues que, pel que sembla, ja ha invertit 75 milions d’euros per reactivar aquest projecte del futur nou barri de Can Rigalt.
L’operació, que estava aturada des de l’any 2006, es va tornar a activar el 2009, quan els propietaris van posar en marxa una Junta de Compensació per reobrir el projecte. Però les reivindicacions veïnals, especialment dels barris de la Florida i Pubilla Casas, que havien vist en aquests anys com l’antic Hospital de la Creu Roja esdevenia obsolet i en reclamaven un altre a la pastilla de Can Rigalt, van anar adormint el projecte sense modificar-lo essencialment.
Mil dos-cents habitatges nous
El projecte es va tornar a posar d’actualitat arran de l’operació del nou Clínic, quan es va saber que la Universitat de Barcelona cedia la zona de les seves instal·lacions esportives per a un macroprojecte sanitari i docent en el terme municipal de Barcelona, adjacent a aquest àmbit de Can Rigalt i Esplugues. Les notícies que transcendien es referien sempre al gran equipament sanitari i no tant a la totalitat del projecte, que aplegava la resta de metres quadrats de l’espai i que incloïa essencialment el terme de l’Hospitalet, però també una part d’Esplugues. Un primer indici el va tenir el veïnat de l’Hospitalet quan es va anunciar que l’equip del nou alcalde Quirós havia ampliat l’antic Consorci de la Reforma de la Gran Via -responsable de la reordenació de la zona de la plaça d’Europa consolidant un munt de grans operacions immobiliàries- per convertir-lo en el Consorci de la Reforma de la Gran Via i del Samontà -on hiperbòlicament se situa la pastilla de Can Rigalt-. L’objectiu era encarregar-li la direcció del projecte en la part corresponent a l’Hospitalet i sobre barems semblants respecte dels quals l’organisme tenia experiència sobrada.
Poc temps després, a l’alcalde Quirós se li escaparia que, just en aquesta zona, hi hauria uns 1.200 habitatges nous, que coincideixen exactament amb el que estava previst des del 2004. I ja fa molt poc, quan es va donar a conèixer l’impuls definitiu al nou Clínic, es va anunciar a la premsa que, a tocar de les futures instal·lacions sanitàries i dins el mateix projecte trimunicipal, estava previst un nou barri que, ajustant-se a la ubicació i a la qualitat de l’entorn, estava previst que tingués un nivell alt.
Esponjament i zones verdes
L’únic problema és que el nou barri s’enclava exactament en el districte més tensionat demogràficament de l’àrea metropolitana -Collblanc-la Torrassa-, amb una densitat de població per sobre dels 80.000 habitants per km² i exactament en un espai reivindicat de fa anys per esponjar la zona, per ser convertit en una indispensable zona verda i, en qualsevol cas, per ubicar-hi un hospital general que substitueixi l’antic de la Creu Roja, afectat per la coberta d’amiant, obsolet i en pèssimes condicions. Un altre hospital general al costat d’un gran hospital no sembla que sigui allò que les autoritats sanitàries tenen pensat, però tampoc sembla que el nou Clínic estigui dissenyat per atendre els 150.000 habitants del nord de l’Hospitalet que ara s’han de desplaçar al Moisès Broggi de Sant Joan Despí per ser convenientment atesos.
Tot plegat s’acaba convertint en un exemple paradigmàtic de com la gran metròpoli es menja el dret a una certa autonomia municipal que satisfaci els drets i les necessitats dels residents dels municipis veïns, tal com ens ho fa observar la referència històrica: aquesta zona sobre la qual s’instal·larà el nou Clínic i sobre la qual Barcelona s’endurà el gran equipament i l’Hospitalet la pèrdua de l’únic espai lliure era, fins al 1933, terme municipal de l’Hospitalet. Arribava fins a la falda de Sant Pere Màrtir i es va perdre per garantir la perllongació de l’avinguda Diagonal. Una dotzena d’anys abans, la ciutat havia perdut gairebé la meitat del seu terme municipal per bastir el port franc que Barcelona reclamava.
L’Hospitalet de Llobregat no necessita un nou barri. Exactament, el que necessita són espais lliures i els equipaments necessaris per a la gent que ja hi viu.
