Si per alguna raó serà recordada l’Escola Industrial, a més de pel seu interès cultural, és pel conflicte amb el projecte del nou Clínic. El maig del 2019 sortia a La Vanguardia un article del president del Consell de Govern del Clínic, on proposava la construcció d’un nou hospital sobre el recinte de l’Escola Industrial, propietat de la Diputació. Feia temps que el Clínic maldava per trobar una solució per a l’ampliació de l’actual Hospital Universitari, un edifici emmarcat en el conjunt classicista de la Facultat de Medicina de Josep Domènech i Estapà (1895-1906), insuficient i molt transformat. La necessitat havia provocat, el 2010, un acord entre Ajuntament i Diputació per fer una nova seu d’urgències al solar de la caserna de bombers de l’Eixample, que va provocar-ne la demolició i el trasllat provisional al parc de Joan Miró.
Primer despropòsit: enderrocar la caserna per traslladar-la provisionalment al parc de Joan Miró -on porta 16 anys- constituïa una infracció urbanística en zona verda que provocaria el 2010 la presentació d’una demanda judicial per delicte urbanístic contra la regidora del PSC Assumpta Escarp, de la qual no en va sortir absolta fins al 2017.
Segon despropòsit: enderrocada la caserna, al Clínic ja no li feia servei la nova seu d’urgències. Ara volia un nou hospital, a la vista de les necessitats tecnològiques i la rendibilitat de la privatització de la medicina. Metges de Catalunya havia denunciat que IDCSalut -antic Grup Quirón- havia incrementat la facturació dels contractes amb la Generalitat de 71 milions d’euros el 2010 a 127 el 2012. El 2016 naixeria la marca Barcelona Medical Destination (BMA), per promocionar els serveis mèdics privats i atraure pacients internacionals.
Tercer despropòsit: el juliol del 2019, tres institucions del CatSalut -Clínic Barcelona, Hospital Universitari i Ajuntament- signen un Estudi de propostes d’implantació del nou Hospital Clínic. Amb dues alternatives sobre la taula: el recinte firal de Montjuïc i l’Escola Industrial. Aquesta última els permetia una proximitat a l’actual Clínic i un sostre edificable de 196.400 m², que es desenvoluparia en volums de 15 plantes sobreposades als edificis de l’Escola, un recinte declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en el Catàleg del Patrimoni, amb edificis de mestres d’obres i arquitectes modernistes reconeguts. Un conjunt d’alt valor cultural que es proposava malmetre vulnerant la Llei del Patrimoni Cultural de 1993.
Per quina raó aquestes institucions, privades i públiques, van poder fer aquesta aposta? En primer lloc, perquè les qualificacions d’equipament (Clau 7a) del Pla General Metropolità (PGM), independentment de la seva protecció patrimonial, assignen a l’Escola una edificabilitat equivalent a quatre illes de l’Eixample, és a dir, 240.000 m². En segon lloc, perquè la Llei Òmnibus 5/2012, del 20 de març, va modificar la Llei del Patrimoni possibilitant la venda o privatització dels béns catalogats. Una modificació del 2016 va intentar resoldre aquesta contradicció entre Patrimoni i PGM, però no va tenir èxit.
El 2020, associacions veïnals, entitats esportives i usuàries dels espais verds del recinte, dels camps esportius i de la piscina Sant Jordi, així com els equipaments educatius existents, la Favb, SOS Monuments, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i altres agrupacions d’arquitectes i urbanistes, van constituir la plataforma “Un nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial”, que va iniciar els tràmits amb la Direcció General del Patrimoni Cultural per a la incoació d’un expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és a dir, un nivell A de protecció.
Tot i que sis anys després Patrimoni Cultural encara no havia obert l’expedient, el pronunciament de la Plataforma va ser suficient per obligar l’Ajuntament i les entitats hospitalàries a cercar, el 2023, un nou emplaçament, situat ara en terrenys esportius de la Zona Universitària. El programa i les superfícies van ser assessorats per catedràtics i experts en arquitectura hospitalària. Una gran victòria del moviment veïnal i de les institucions ciutadanes.
La Diputació, després d’haver iniciat el 2017 la restauració del Paranimf de l’Escola Industrial, el 21 de març de 2022 presentava La Industrial+, una “adaptació del recinte […] als nous requeriments energètics, [amb el] desenvolupament d’un pol d’innovació, rehabilitació del patrimoni i millora de la relació del recinte amb el barri, tot mantenint els usos i els equipaments públics”. El projecte inclou un centre logístic, un centre internacional per a la innovació en els serveis públics, un equipament ciutadà i la reutilització de la residència d’investigadors i estudiants de l’arquitecte Rubió i Bellver, que ha estat proposada per acollir l’Agència Estatal de Salut Pública, un ús d’oficines poc compatible amb la tipologia de residència. Finalment, la Diputació no ha volgut reconèixer els espais lliures de l’Escola com a zones verdes (Clau 6a) del PGM, per la senzilla raó que mentre siguin edificables seran un actiu econòmic del seu patrimoni. Són canvis que trigarem temps a veure.
*Jaume Artigues és arquitecte
