Fins a principi del segle XIX, les terres del que avui coneixem com a barriada de Finestrelles eren terres agrícoles de secà de grans propietaris i ordes religiosos, que mantenien el nom ancestral de l’indret: el Coll de Finestrelles. Durant aquell segle es va produir la venda i parcel·lació progressiva d’aquelles finques agrícoles, mantenint l’activitat fins a principi del segle XX. Però el 1923 va començar la primera fase d’urbanització del barri, concebut sobretot com a nucli d’estiueig per al veïnat de Sarrià.
Aquell any va ser creat i beneït un pla per a la construcció d’unes 200 cases, promogudes, a la part més alta, per José García Sanjuan a través de l’entitat Banca Social de Previsió i Estímul de Catalunya, que va resultar ser una enganyifa per als socis, ja que el promotor i principal administrador va desaparèixer amb els diners aportats.
La part més baixa, la va urbanitzar la família Rocabert a partir del 1925. La majoria dels associats i altres persones no tan adinerades que hi van comprar terrenys van ajudar-se i van col·laborar com a bons veïns. Amb el seu esforç i el de les famílies, van continuar les obres d’edificació de les cases pròpies i les de les veïnes quan podien, sobretot els dies festius, quan hi pujaven amb els materials de construcció per passar-se el dia treballant. Així, una barriada de segones residències esdevindria de primera residència.
Als anys setanta i vuitanta va iniciar-se una segona fase d’ampliació
i transformació urbana. I va començar un procés especulatiu que va dur a la barriada nous edificis d’alta volada i un nivell econòmic elevat, tant unifamiliars com de propietat vertical. Directius, tècnics superiors, alts funcionaris i oficis liberals es van instal·lar en aquell indret que es transformava en paral·lel a Pedralbes i la part alta de la Diagonal. Era una barriada a les portes de la Gran Barcelona. Atractiu.
Amb la construcció de la nova barriada i l’ampliació recent de la de Finestrelles, es va iniciar una tercera fase de creixement, la de la Porta Diagonal. El juny del 1991, l’Ajuntament d’Esplugues va començar l’aprovació d’un projecte urbanístic que proposava la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 1976 per soterrar les línies elèctriques d’alta tensió al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir -amb un cost de 45 milions d’euros-. Era el Pla Caufec, que proposava la urbanització de 40 hectàrees, passant de 35.000 m² d’edificabilitat a 300.000 m².
La Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat va assenyalar el 1993 diverses irregularitats jurídiques en el Pla Caufec, però com que La Caixa -una de les impulsores- salvaria el projecte de Port Aventura -que tant desitjava el govern Pujol-, la Generalitat els va compensar donant llum verda al pelotazo urbanístic a Esplugues, impulsat per l’alcalde socialista Antoni Pérez.
El Pla de Metros de 1971 ja preveia l’arribada del metro a Esplugues i a Sant Just Desvern. Als vuitanta, es van recollir 8.000 firmes per demanar-ne la construcció. Però el Pla de Metros del 1984 de la Generalitat no el preveia. Com que el tramvia era més barat, es va optar per aquest mitjà de transport, que es va inaugurar el 2004. La ciutadania, però, no es va rendir i l’abril del 2000 va crear la plataforma Volem el Metro. El Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 recuperava la prolongació de l’L3 a Sant Feliu de Llobregat, que també va acabar tancada en un calaix. Ha calgut la proposta de construcció del Clínic a la Diagonal perquè l’arribada del metro tingui calendari.
*Santi Campo, Miquel Casellas i Josep Florenza són membres del Grup d’Estudis d’Esplugues
