Història
Tots els articles sobre el tema
-
La porta d’entrada del franquisme a Barcelona
El 26 de gener de 1939, els nacionals van introduir-se a Barcelona per l’oest. La primera divisió militar en entrar va ser la cinquena del cos d’exèrcit de Navarra. A les deu del matí va ocupar el turó de Sant Pere Màrtir, on no quedava ni un arbre perquè la gent n’havia fet llenya durant…
-
Apunts d’història de Pubilla Casas
La zona que ara atrau totes les mirades perquè és a tocar del nou Clínic és l’extrem més al nord del terme de l’Hospitalet de Llobregat. (Val a dir que aquest terme arribava més amunt, però una annexió de terres per part de Barcelona per allargar la Diagonal el va escurçar el 1933). Aquestes terres…
-
Finestrelles, el Pla Caufec i el metro
Fins a principi del segle XIX, les terres del que avui coneixem com a barriada de Finestrelles eren terres agrícoles de secà de grans propietaris i ordes religiosos, que mantenien el nom ancestral de l’indret: el Coll de Finestrelles. Durant aquell segle es va produir la venda i parcel·lació progressiva d’aquelles finques agrícoles, mantenint l’activitat…
-
Jordi Borja, res a penedir-se
“No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…
-
La Barcelona de Paco Candel
Els empadronats a la Barcelona d’avui no deixen de formar-se: especialistes en e-commerce, assistents de vendes, analistes de dades, legal business partners, rentaplats, riders… Als anys cinquanta i seixanta del segle passat, però, els perfils dels barcelonins, nascuts aquí o allà, s’igualaven en pretensions, orígens i acomodaments. La gent corrent, la que progressava a plazos,…
-
Cronologia de lluites per la salut comunitària
Anys setanta: dels dispensaris als centres de salut. Els barris creixen mancats de serveis essencials i es reivindica la transformació de la caòtica xarxa d’ambulatoris municipals i dispensaris -sovint privats- en una estructura sanitària de proximitat. Lluites històriques a Santa Coloma de Gramenet o la Trinitat Vella. 1985: una reforma de dues dècades. S’inicia la…
-
Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural
Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta…
-
Comunicar de forma col·lectiva les agitacions de la transició
L’investigador i artista Daniel Gasol ha aportat un contundent qüestionament de les que van ser les narratives oficials, tranquil·litzadores i idealitzades, sobre la transició espanyola: Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd Editorial). El resultat és un llibre desbordant que es mou entre el context…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…
-
La història l’escriuen els vencedors, però la memòria és de tots
Sol atribuir-se a George Orwell la coneguda frase “la història l’escriuen els vencedors”. El periodista i escriptor britànic hi fa referència a la possibilitat que qualsevol relat sigui susceptible de ser manipulat o adaptat a unes circumstàncies o un context particular. Orwell va escriure aquesta frase el 1944, poc abans d’acabar la II Guerra Mundial…
-
Mercè Tatjer: “No podíem explicar només la Barcelona gòtica o modernista”
Geògrafa i historiadora, ha dedicat la seva vida a explicar la Barcelona obrera i el seu habitatge més humil