Història
Tots els articles sobre el tema
-
Jordi Borja, res a penedir-se
“No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…
-
La Barcelona de Paco Candel
Els empadronats a la Barcelona d’avui no deixen de formar-se: especialistes en e-commerce, assistents de vendes, analistes de dades, legal business partners, rentaplats, riders… Als anys cinquanta i seixanta del segle passat, però, els perfils dels barcelonins, nascuts aquí o allà, s’igualaven en pretensions, orígens i acomodaments. La gent corrent, la que progressava a plazos,…
-
Cronologia de lluites per la salut comunitària
Anys setanta: dels dispensaris als centres de salut. Els barris creixen mancats de serveis essencials i es reivindica la transformació de la caòtica xarxa d’ambulatoris municipals i dispensaris -sovint privats- en una estructura sanitària de proximitat. Lluites històriques a Santa Coloma de Gramenet o la Trinitat Vella. 1985: una reforma de dues dècades. S’inicia la…
-
Sant Genís dels Agudells, segles de petjada rural
Situat al peu de Collserola i endinsant-se en la vegetació de la serra, Sant Genís dels Agudells és un barri allargassat amb una concentració de blocs d’edificis a la part de sota -aixecats sobretot a partir dels anys seixanta- i una zona alta amb cases més baixes conforme s’enfila a la muntanya. La imatge contrasta…
-
Comunicar de forma col·lectiva les agitacions de la transició
L’investigador i artista Daniel Gasol ha aportat un contundent qüestionament de les que van ser les narratives oficials, tranquil·litzadores i idealitzades, sobre la transició espanyola: Història no oficial durant la hipotètica Transició: el cas Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd Editorial). El resultat és un llibre desbordant que es mou entre el context…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…
-
La història l’escriuen els vencedors, però la memòria és de tots
Sol atribuir-se a George Orwell la coneguda frase “la història l’escriuen els vencedors”. El periodista i escriptor britànic hi fa referència a la possibilitat que qualsevol relat sigui susceptible de ser manipulat o adaptat a unes circumstàncies o un context particular. Orwell va escriure aquesta frase el 1944, poc abans d’acabar la II Guerra Mundial…
-
Mercè Tatjer: “No podíem explicar només la Barcelona gòtica o modernista”
Geògrafa i historiadora, ha dedicat la seva vida a explicar la Barcelona obrera i el seu habitatge més humil
-
La Favb, molt més que 50 anys
A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar…
-
Abans de la Favb
Hi ha qui diu que Déu Nostre Senyor va crear el món en set dies i que va fer-ho a partir del no-res. La Favb, en canvi, no es va crear en una setmana ni va sortir d’un forat negre. La seva formació va costar sang, suor i llàgrimes a gent que havia fet el…
-
Veïns contra ‘bombillaires’
La Favb actual és el fill bord de la Favb que es va crear el 1972. Bastard, rebel i emprenyador. Va ser la burgesia comercial, manipulada pel governador civil Martín Villa, el mejor amigo de Cataluña, qui va crear l’ens per “tractar de controlar, diluir o canalitzar el puixant moviment associatiu dels barris”, segons sentencia…