Història
Tots els articles sobre el tema
-
Mercè Tatjer: “No podíem explicar només la Barcelona gòtica o modernista”
Geògrafa i historiadora, ha dedicat la seva vida a explicar la Barcelona obrera i el seu habitatge més humil
-
La Favb, molt més que 50 anys
A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar…
-
Abans de la Favb
Hi ha qui diu que Déu Nostre Senyor va crear el món en set dies i que va fer-ho a partir del no-res. La Favb, en canvi, no es va crear en una setmana ni va sortir d’un forat negre. La seva formació va costar sang, suor i llàgrimes a gent que havia fet el…
-
Veïns contra ‘bombillaires’
La Favb actual és el fill bord de la Favb que es va crear el 1972. Bastard, rebel i emprenyador. Va ser la burgesia comercial, manipulada pel governador civil Martín Villa, el mejor amigo de Cataluña, qui va crear l’ens per “tractar de controlar, diluir o canalitzar el puixant moviment associatiu dels barris”, segons sentencia…
-
El pitjor malson de Martín Villa
“La Asociación de Vecinos 9 Barrios ha sido objeto constante de vigilancia y observación por parte de los servicios específicos de la Brigada Regional de Investigación Social de esta Jefatura Superior”. Aquest fragment d’informe policial de l’11 d’agost del 1974 evidencia que les associacions de barri que aquell any van començar a entrar a la…
-
Jesús i Maria, les barraques sense memòria de Montjuïc
Les barraques de Jesús i Maria, que s’aguantaven sota els murs del cementiri de Montjuïc, van ser enderrocades mentre els habitants dormien a dins. Com si fos un bombardeig. Va ser una matinada freda del mes de març del 1973. D’amagat i de pressa. Però no trobareu aquesta història en cap hemeroteca. No n’ha quedat…
-
La batalla del Pla Comarcal
El 14 de juliol del 1976 es va aprovar definitivament la revisió del Pla General Metropolità del 1953, l’anomenat Pla Comarcal. Fa, doncs, 46 anys que es va culminar un procés interessant i importantíssim d’actualització de l’ordenament urbanístic que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural. Aquell acte administratiu…
-
El veïnat davant la democràcia municipal
Les associacions veïnals van sumar a les seves reivindicacions relacionades amb les necessitats dels barris la lluita per les llibertats i la democratització de l’Ajuntament de Barcelona. Les primeres eleccions generals després de la dictadura franquista es van convocar el 15 de juny del 1977. Ingenus de nosaltres, vam pensar que immediatament després vindrien les…
-
Una sucursal bancaria en la Verneda, cónclave de vecinos y periodistas
Este es un perfil a pesar de. A pesar del personaje retratado, el activista vecinal Andrés Naya, que ha movido todas sus influencias para evitar cualquier protagonismo. Pero es también un perfil necesario. Porque, acaso sin pretenderlo, Naya se convirtió, a partir de los años setenta, en la voz del movimiento vecinal de Barcelona. Naya…
-
Les elits econòmiques del tardofranquisme
Al tardofranquisme, Barcelona era encara una societat industrial. Els empresaris tradicionals conservaven un paper central en moltes institucions. El Barça, per exemple, acostumava a ser presidit per empresaris tèxtils, com els presidents de l’època Enric Llaudet i Agustí Montal. Però era una hegemonia en decadència. Per una banda, perquè gran part de l’aparell industrial més…
-
Els companys de viatge del moviment veïnal
En els primers temps del moviment veïnal, no vam estar sols: nombrosos professionals i tècnics van entrar en contacte amb nosaltres, i es van prestar a col·laborar. Gràcies a les seves aportacions, el nostre treball guanyava en consistència; les nostres reivindicacions s’enriquien amb nous arguments i es concretaven en propostes més realitzables. Les seves professions…
-
La Verneda, pendent del futur de Can Riera
Acorralada per la modernitat, la masia de Can Riera, al barri de la Verneda, resisteix en un entorn al qual sembla totalment aliena. Envoltat per un aparcament, un camp de futbol i dues pistes de pàdel, l’edifici és el vestigi d’un passat agrícola en un territori totalment urbanitzat. Una inscripció al portal d’accés data la…