A l’extrem de l’avinguda Diagonal, allà on Barcelona es fon amb Esplugues de Llobregat, fa més de trenta anys que s’hi configura un dels àmbits de transformació urbanística més significatius de les darreres dècades a l’àrea metropolitana. El que avui coneixem com a Porta Diagonal, i que es presenta com un futur districte empresarial i biomèdic vinculat al voltant de l’Hospital de Sant Joan de Déu, té l’origen en una operació concebuda a principi dels anys noranta per soterrar unes línies d’alta tensió situades a la falda de Collserola i finançar la intervenció mitjançant el desenvolupament immobiliari dels terrenys.
L’operació va prendre forma amb el Pla Caufec, impulsat per l’Ajuntament d’Esplugues, la promotora immobiliària Cauval i la companyia elèctrica Fecsa, posteriorment integrada a Endesa. El projecte es va aprovar inicialment el 1992, però no va ser fins al 2001 que va rebre l’aprovació definitiva. Aquell mateix any, Endesa va vendre el 40% de la societat a Sacresa, que va assumir el lideratge del projecte i el va rebatejar com a Porta Barcelona, amb habitatges, oficines, un hotel i un centre comercial. Les obres d’urbanització es van iniciar l’any 2005, però la crisi financera del 2008 va frenar-ne el desenvolupament i el va deixar pràcticament aturat durant diversos anys.
Oposició veïnal
El planejament va generar des de l’inici una forta oposició veïnal a Esplugues. Entitats i plataformes ciutadanes van denunciar l’impacte urbanístic del projecte, sobretot per la urbanització de la falda de Collserola. Durant els anys noranta i dos mil, el moviment veïnal va presentar al·legacions i recursos judicials per intentar aturar-lo o reduir-ne l’impacte. Amb l’inici de les obres, el conflicte es va traslladar també al carrer, amb manifestacions i accions de protesta. La tensió va derivar en denúncies, sancions i processos judicials contra activistes, fins al punt que el 2009 un veí va arribar a ingressar a la presó per no pagar una multa relacionada amb una de les protestes. Amb el temps, però, les principals causes penals van acabar sense condemna: el 2014, el jutjat penal número 27 de Barcelona va absoldre tots els activistes encausats en el cas més rellevant, en no considerar provada la seva participació en els fets.
Tot i l’oposició social, el projecte es va acabar executant. Però la seva reactivació no va arribar fins a mitjan dècada següent, en un context marcat per la recuperació del sector immobiliari i per una nova orientació estratègica del desenvolupament: a partir del 2015, Porta Barcelona es va redefinir sota el nom de Porta Diagonal i va incorporar una aposta més clara pels usos terciaris i els equipaments vinculats a la salut, aprofitant la proximitat immediata amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i el seu entorn científic.
Aleshores, el desenvolupament es va accelerar. El 2016 es van concedir noves llicències d’habitatge i es va reprendre la construcció amb promocions de blocs i conjunts de cases al sector nord de Finestrelles, la part més elevada del planejament. El 2018, es va inaugurar el centre comercial Finestrelles Shopping Centre, un dels primers grans equipaments previstos, tot i que situat a l’altra banda de la Diagonal. I el següent punt d’inflexió va arribar el 2023, amb l’inici de les obres de la Tower One, la primera torre del complex, destinada a ús hoteler i operativa des de principi d’enguany. La seva construcció, juntament amb les fases previstes que inclouen una segona torre i nous edificis terciaris, consolida el canvi d’escala del projecte i transforma de manera visible el perfil urbà d’aquest extrem de la ciutat.
Amb la construcció de la majoria d’habitatges i la posada en funcionament de l’hotel Tower One, el desenvolupament residencial de la zona està gairebé finalitzat. Només resten pendents els habitatges de protecció oficial, previstos des del 2004 i que es materialitzaran amb dècades de diferència respecte a la resta del planejament. Amb aquesta etapa quasi culminada, el projecte entra en una nova fase, centrada en la construcció dels edificis d’oficines i equipaments científics vinculats a l’activitat biomèdica de Sant Joan de Déu, consolidant el gir cap a un parc empresarial estretament connectat amb l’ecosistema sanitari de l’entorn.
Al costat del nou Clínic
Un gir que coincideix amb la redefinició del tram final de la Diagonal com a nou àmbit de centralitat metropolitana vinculat a la salut, la recerca i l’activitat econòmica associada. A pocs centenars de metres, els terrenys esportius de la Universitat de Barcelona acolliran el futur Hospital Clínic, amb les transformacions urbanístiques que això comportarà al seu entorn immediat. Al mateix temps, l’àmbit limítrof d’Esplugues continua immers en nous projectes, com la reordenació del sector de Via Augusta, que preveu nous edificis residencials, la cobertura d’un tram de la ronda de Dalt i la possible construcció d’un tercer gratacel. Aquests moviments apunten a un procés de transformació encara obert que continua redefinint aquest extrem de la metròpolis.
El que durant anys ha existit només sobre plànols és avui una nova peça de ciutat, construïda a foc lent i al ritme dels cicles econòmics. Ara, amb l’arribada prevista del Clínic i el desplegament dels nous equipaments científics, aquest extrem de la Diagonal entra en una nova fase. El que queda per veure és com aquest nou paisatge s’integrarà en la ciutat existent, fins on arribarà aquesta transformació i quin serà el resultat final d’un procés urbanístic que, més de trenta anys després, encara continua en marxa.
* Pau Riba és director ‘Esplugues Digital’
