Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant aquells anys, es van construir alguns dels edificis que avui defineixen la muntanya, com el Palau Nacional i el Poble Espanyol. Aquesta és l’efemèride que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, vol fer coincidir amb la que ha de ser la tercera gran transformació de Montjuïc -la segona, a mig camí, és la que va concloure amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992-, la qual ha definit com “un dels eixos centrals de la nova Barcelona metropolitana del segle XXI”.
El full de ruta d’aquesta nova transformació es va donar a conèixer el passat mes de febrer, a la conferència “L’alcalde respon”, que es va celebrar a la Fundació Miró i que es va anomenar “Un nou Montjuïc”. Segons es va explicar, les principals intervencions estaran enllestides el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional, tot i que el full de ruta mira fins al 2035, quan s’espera que la resta d’accions que es duran a terme finalitzin. Collboni va assegurar que aquesta transformació es farà a escala humana i tindrà els ciutadans en el centre, però els veïnats dels barris implicats desconfien i sospiten que el principal objectiu és satisfer turistes i firaires. A falta de veure què passarà, l’enrenou de fa un segle s’ha començat a apoderar de la muntanya, que en els pròxims 10 anys es veurà afectada per unes obres i remodelacions pressupostades en 2.800 milions d’euros -l’Ajuntament en finança el 25% i la resta recauen en la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona-.
Accessibilitat
Un dels principals reptes que afronta el govern municipal és millorar l’accessibilitat i la connectivitat de Montjuïc i els seus barris. En aquest sentit, s’ha anunciat que l’L2 de metro s’ampliarà amb sis noves estacions que connectaran Sant Antoni i el Paral·lel amb la muntanya, el barri de la Marina, el Districte Administratiu de la Generalitat, la Fira i el Parc Logístic. Aquest estiu ja es posarà en marxa una línia d’autobús -l’X3- que cobrirà el recorregut que farà l’L2 de metro en el futur. A més, es crearà un nou vial per al transport públic i les bicicletes que, amb quatre quilòmetres de longitud, connectarà les Drassanes, el port i la Marina del Prat Vermell. La renovació de la plaça d’Espanya i l’avinguda de la Reina Maria Cristina també tindrà un impacte en l’accessibilitat: tots els costats de la plaça es connectaran amb la font del centre a través de passos de vianants que facilitaran creuar-la i l’avinguda es convertirà en un passeig de vianants. A més, es contempla construir una estació subterrània d’autobusos interurbans.
La Paula, una veïna de 31 anys que fa poc que viu a la Marina i que no vol que es comparteixi el seu cognom, celebra que el metro arribi al barri perquè els connectarà amb la ciutat. “La muntanya és com un mur entre nosaltres i Barcelona. Quan vam venir a viure-hi, els nostres amics i familiars pensaven que la Marina era de l’Hospitalet; amb això ho dic tot”, comenta. Per la seva banda, Carmen Casanovas, que presideix l’Associació Veïnal San Cristóbal-Viviendas Seat, també a la Marina, comenta que “si fan alguna cosa no és per als veïns, és perquè a ells els interessa per les fires que tenim”. Per tant, no dubta que el metro arribarà a la zona, i reconeix que el veïnat se’n beneficiarà, però tampoc dubta que la resolució de les seves demandes -entre les quals destaca la millora de la neteja i la renovació de mobiliari urbà i zones verdes- trigarà més a fer-ho.
Habitatge i equipaments públics
La transformació també contempla la construcció de nous habitatges i equipaments públics. De fet, es preveu que la població de l’entorn de Montjuïc passi dels 70.000 habitants actuals als 100.000. Entre el Paral·lel i Rius i Taulet, es crearà el nou Poble-sec, un barri de 500 habitatges públics amb un poliesportiu municipal i un nou Centre d’Atenció Primària, que també donarà servei als veïns i veïnes de la Font de la Guatlla.
A la Marina del Prat Vermell, que el Consistori considera en plena expansió, Collboni ha calculat un augment de 5.000 habitants en dos anys. En el marc de la transformació, a més, es contempla la construcció de fins a 12.000 habitatges, la meitat dels quals protegits, en aquesta àrea, així com la remodelació del passeig de la Zona Franca.
Té 71 anys, ha viscut tota la vida al Poble-sec i mostra dubtes quan valora les accions que es duran a terme al seu barri: “És veritat que hi ha un problema amb l’habitatge, però no sé si la solució és construir més o recuperar el que hi ha, perquè en aquest barri, com passa en molts altres, el problema és l’especulació”. Després afegeix: “Suposo que la ciutat ha de créixer perquè és així, però no pot créixer a costa de desatendre les nostres necessitats. Per exemple, el nou ambulatori, molt bé, perquè la sanitat està saturada, però si també ens portaran més gent, la saturació no s’acabarà”. Com a cloenda, aquest veí que no vol que escrigui el seu nom perquè “això no és important” reflexiona en un sentit més ampli sobre el nou Montjuïc: “Si et pares a pensar, el que interessa és tenir tot maco per als turistes i els dels trajos, els dels congressos. Mira, jo de petit hi pujava molt amb la quadrilla i jugàvem amb els nens de les barraques. Aquell ha estat l’únic Montjuïc del poble, llavors sí que era nostre, i ja no existeix perquè tampoc interessava”.
Anella Olímpica, MNAC i Fira
“Barcelona es consolidarà com a ciutat de concerts i esdeveniments amb la renovació del Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic”, es llegeix a la nota de premsa de la conferència. En aquest sentit, es contempla l’ampliació a 8.000 espectadors de l’aforament del Sant Jordi Club i l’obertura d’una zona de restauració a l’esplanada de l’estadi, on també es plantaran cirerers. Quant al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que convertirà el pavelló Victòria Eugènia en una segona seu, passarà dels 9.000 metres quadrats als 19.500. El recinte firal, per la seva part, assistirà a tota una actualització amb la construcció i rehabilitació de tres pavellons: un nou Palau Multifuncional on avui hi ha el Palau de Congressos, el futur Palau de Congressos on ara trobem el Palau Alfons XIII i un renovat Palau del Vestit. Entre els arquitectes encarregats dels projectes, destaquen els noms del xilè Smiljan Radic i el danès Bjarke Ingels. En aquesta zona, tot i que no pertany a la fira, també es recuperarà el Palau d’Esports.
Montjuïc, com un calaix de sastre
Ana Menéndez, membre de l’Associació Veïnal de la Satalia i vicepresidenta segona de la Favb, també es mostra recelosa a l’hora de valorar el Montjuïc que es va projectar a la conferència. Lamenta que es vagi en la direcció contrària del que es va aprovar en la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del 2014, quan el veïnat va aconseguir que es traslladés al paper la necessitat de “prioritzar el verd de Montjuïc i tenir en compte els barris perimetrals, que sempre estan patint tota l’activitat, que és molta, que es fa a la muntanya i que afecta molt la vida, el transport i el descans”. Ara aquest veïnat, continua Menéndez, es troba amb un projecte que converteix aquell document en paper mullat i que accentua els problemes de la muntanya, i és que “Montjuïc encara es contempla com un calaix de sastre on potenciar la celebració d’esdeveniments”.
Al final tot radica en els usos. Com el que s’ha aprovat recentment per a la Font del Gat, reoberta aquesta primavera i que, a més de servir menjar, ofereix música en directe. La llicència és una “aberració”, diu Menéndez, indignada. Un dia abans de parlar amb Carrer, el diumenge 18 de maig, una d’aquestes sessions musicals l’havia pertorbada des de les quatre de la tarda fins a la una de la matinada. A ella i als seus veïns i veïnes, que amb una aplicació del mòbil van enregistrar un volum mitjà de 63 decibels, amb pics de fins a 88 -l’Organització Mundial de la Salut recomana que no s’excedeixin els 53-. “La vida veïnal i la condició de Montjuïc com a parc són incompatibles amb els usos actuals”, sentencia Menéndez. Uns usos que, com hem vist, s’impulsaran amb la futura Anella Olímpica i el futur recinte firal.
De les barraques als campaments
Si bé és cert que el Montjuïc de les barraques ja no existeix, en l’actualitat la muntanya continua exercint la funció de dormitori de nouvinguts i desemparats, tot i que alguns d’ells desconeixen el nom del lloc on cada nit cerquen un emplaçament tranquil on col·locar les tendes de campanya. “Un parc amb gespa guapa i gent que corre”, l’anomena el Sainey, un gambià de 24 anys. Acostumen a passar desapercebuts, per la qual cosa és molt complicat fer un recompte de quants són, i es parla d’ells en comptades ocasions, com quan el juny del 2021 es va produir un incendi al campament del Mirador del Poble-sec. Ells, però, també són part del Montjuïc del segle XXI.
