verd
Tots els articles sobre el tema
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…
-
Ennoblir l’alzina del carrer de l’Encarnació de la Vila de Gràcia
L’artista Perejaume va dibuixar fa uns anys un pintor dalt d’un arbre, amb un pinzell a la mà, i a terra va escriure: “Obreda”. En aquest dibuix, l’autor explorava les relacions entre arbre i obra, entre arbreda i obreda. Per a Perejaume, l’arbre, sense cap mena de dubte, és una obra d’art. Recordem que el…
-
El verd dels barris, sota amenaça
Agost del 2024. Plena canícula. Com cada matí des de fa cosa d’un mes, una vintena de veïns i veïnes es concentra al parc de Joan Miró, al costat de les tanques instal·lades a la zona que esdevindrà el centre logístic de les obres de l’L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Formen…
-
Les deixalles es cronifiquen a Collserola
Totxana, rajoles hidràuliques esmicolades, panots esquerdats, fragments de vidre, tubs de fibrociment d’amiant, restes de sanitaris o ferralla rovellada. Entre els darrers edificis de la trama urbana de Canyelles i la carretera Alta de les Roquetes, allà on comença el Parc Natural de la Serra de Collserola, hi ha un punt on les restes d’obra…
-
L’herència emmetzinada dels ajuntaments franquistes
És una desgràcia que es facin servir zones verdes com a magatzem d’obres públiques, però crec que és imprescindible tenir en compte algunes dades. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els habitants de nuclis de població disposin d’almenys entre deu i quinze metres quadrats d’espai verd per habitant. A Barcelona, la superfície de…
-
La Selva, un altre pulmó verd que s’ofega
Barcelona respira amb dificultat. Els seus espais verds, com ara la finca de La Selva, a la Font d’en Fargues, són un escut fràgil contra el formigó, però també un mirall de les tensions urbanístiques que sacsegen la ciutat. Aquest terreny, ubicat en el número 2 del carrer de Camil Oliveres, representa el 2% de…
-
La sequera obliga a transitar del verd al marró
El model del nord d’Europa té els dies comptats a la ciutat. El futur passa per les espècies de clima meridional.
-
Millores als barris fruit de la reivindicació veïnal
L’associacionisme veïnal és una carrera de fons: els resultats del seu treball se solen veure a mig i llarg termini. Sovint passen dècades fins a veure com s’aconsegueix fer realitat una reivindicació. I a vegades no s’assoleix mai. Els successius equips de govern municipal es responsabilitzen durant quatre anys de dotar de pressupost i executar…