Carrer 169
Tots els articles d’aquesta edició
-
L’esport popular i els barris
Portada -L’esport popular i els barris (Fotografia: Joan Morejón) D’entrada Pàgines 2, 3 i 4 –Nyaps del segle XXI, un divorci entre l’urbanisme i la ciutat (Gemma Aguilera; Fotografies: Dani Codina) Pàgina 3 –Obres en marxa corregir pífies (Gemma Aguilera; Fotografia: Ajuntament de Barcelona) Pàgina 5 -Opinió: Els nyaps urbans neixen o es fan? (Francesc…
-
Nyaps del segle XXI, un divorci entre l’urbanisme i la ciutat
Ara fa un quart de segle, el periodista Josep M. Huertas signava un article a la revista Carrer sobre els nyaps urbanístics de la Barcelona del segle XX, marcada per l’Exposició Universal del 1888 i els Jocs Olímpics de 1992. Era la Barcelona de la urbanització i l’ocupació accelerada del sòl, que ara ha deixat…
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
L’esport, una eina emancipadora
Parlar d’esport a la Barcelona de l’any 2025 té el risc de caure en la superficialitat, una capa en la qual abunda l’actualitat i a la que la ciutat sembla abonada. Un vernís d’efecte efímer com el confeti, poc substanciós. En el món dels algoritmes, les xarxes i els vídeos curts, tot l’esport que es…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
Aura Vidal Carrasco (ESF): “Cal gestionar la sequera quan tenim aigua”
Els últims mesos ha plogut molt a Catalunya i els embassaments estan plens. S’ha acabat la sequera, doncs? “Ara com ara, s’ha acabat el problema”, manté Vidal, però s’afanya a puntualitzar que cal diferenciar entre sequera meteorològica i sequera hidrològica. I en aquest sentit, el nostre país té un consum d’aigua molt superior a l’aigua…
-
Sortim del ‘parany’ de l’habitatge
Hi ha qui es pregunta per què els barris més empobrits es mobilitzen poc contra l’especulació immobiliària. Hi ha unes causes històriques i d’altres més recents. Si no les tenim en compte, podem pensar que el problema és només una al·lucinació col·lectiva. Entre les primeres hi ha la propaganda franquista que als anys 60 ens…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…
-
Alonso Carnicer, periodista: “Temíem parlar del barri de la Clota per por d’atraure interessos immobiliaris”
Havia estat un criteri comunament acceptat que mai el periodista havia de ser el protagonista dels textos que escrivia, sinó un espectador que traslladava al lector allò que veia. En conseqüència, la tercera persona o fórmules impersonals eren la manera habitual d’escriure cròniques, reportatges, entrevistes i articles d’opinió. Això ha canviat, i ara domina de…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…