Luis Caldeiro
Tots els articles
-
Mireia Simó, arquitecta: “Que l’habitatge es regeixi per la llei del mercat no funciona”
Espanya viu una autèntica emergència habitacional. Sobre aquest problema, Carrer ja ha parlat amb investigadors socials, sindicalistes, activistes veïnals… Fins i tot amb psicòlegs. Ara s’apropa a la problemàtica des de l’òptica d’una arquitecta, Mireia Simó, que es dedica a “desenvolupar projectes d’habitatge cooperatiu, inclusiu, feminista i sostenible, tant de nova construcció com de rehabilitació”.…
-
Refugis climàtics, no és or tot el que llueix
Vint-i-tres de juny del 2025. L’Observatori Fabra de Collserola registra el dia de Sant Joan més calorós des que es tenen registres (1914): 36o. Barcelona rebia al juny la primera onada de calor de l’estiu, que va resultar insuportable per a molts ciutadans, sobretot -com sempre- per als més humils, els que no es poden…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
La intrahistòria obrera del metro de Barcelona
Auesta és una història d’excavació, de lluita contra la terra dura: la que va portar a la construcció del Metro de Barcelona. D’aquella fita, d’aquella tasca ingent, de la qual es va complir un segle el passat 30 de desembre, potser només en recordarem els grans noms. L’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, que va optar…
-
Xurreries de carrer, un llegat sentimental
En tota nit de festa hi ha sempre un moment agredolç: l’alba. La sortida del sol marca la fi definitiva de la diversió i la transgressió, així com la tornadainevitable a l’ordre i les obliga-cions. Llavors l’exhaust -però feliç- noctàmbul sent a la seva pell la dolça, tèbia malenconia que dona saber que el millor…
-
Carolina Pastor: “En la situació actual, ser llogater és un factor de risc psicològic”
Carolina Pastor és psicòloga i treballa al Centre de Serveis Socials (CSS) Baix Guinardó-Can Baró. Va començar la carrera en el camp de la psicologia clínica, per dedicar-se després, durant anys, a l’àmbit judicial, als jutjats de família. Des del 2012 desenvolupa la seva tasca en el sector dels serveis socials, atenent i acompanyant persones…
-
Carme Arcarazo: “Cal baixar el preu dels lloguers, no només limitar-lo”
La portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya fa un primer balanç de la nova llei de l’habitatge
-
¿Dónde están los pediatras del ambulatorio del Turó?
En 2020, los pediatras del CAP del Turó de la Peira fue trasladado temporalmente al CAP Río de Janeiro. Tres años después, no han vuelto
-
Ocho años de vivienda con Ada Colau
El Ayuntamiento de Barcelona aprobó en 2018 la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM), por la que se obligaba a los promotores inmobiliarios a reservar el 30% de cada obra nueva a vivienda de protección oficial, así como en las rehabilitaciones que afecten a todo el inmueble y en los cambios de uso del edificio.…
-
Los damnificados por el ‘nuevo’ Park Güell (y II)
Si la primera parte de este artículo -publicado en el número 161 de Carrer– hacía referencia a la brecha digital que el Ayuntamiento de Ada Colau ha generado al implantar un nuevo sistema de acceso al Park Güell para los ciudadanos de Barcelona -excepto aquellos que viven en barrios que el Consistorio considera colindantes al…
-
Los damnificados por el ‘nuevo’ Park Güell (I)
A Juan Carlos Tajafuerce, profesor de instituto, le invade un sentimiento de cabreo e impotencia. Nació y se crió cerca del Parque Güell. “La entrada fue siempre libre para los vecinos”, recuerda con añoranza, “y no olvidemos que durante décadas fue el único espacio verde que tuvimos los habitantes de los alrededores: allí transcurrió mi…
-
Dani Pardo (ABDT): “El turismo por sí solo no se carga las cosas”
Alto y enjuto, de ojos pequeños e intensos, Dani Pardo habla con una seguridad apabullante, al menos sobre el tema que nos ocupa. Me cita en un bar oscuro, de mesas adosadas a la pared y asientos de escay, situado al borde mismo de la plaza de Sant Pere. El barrio tiene una atmósfera alternativa…