Carme Arcarazo, dona menuda i enèrgica, ho té tot molt clar pel que fa al problema de l’habitatge: de fet, treballa com a investigadoraen aquest camp a l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Llicenciada en Ciències Polítiques i Economia a Amsterdam, va viure molt anys a Mèxic, on va realitzar tasques d’acompanyament a persones defensores del territori amenaçades. Va tornar a Espanya el 2020, integrant-se al Sindicat de Llogateres de Catalunya, del qual és la portaveu.
Ens pot fer cinc cèntims sobre la llei?
Es tracta d’una llei d’àmbit nacional, però són les comunitats autònomes qui decideixen si l’apliquen. De moment, només Catalunya ho fa. El que passa és que, malgrat haver-se aprovat el maig del 2023, el Ministerio de Vivienda hi va posar molts entrebancs, de manera que no va ser fins al març del 2024 que va entrar en vigor.
I què diu la norma?
Bàsicament que, a les àrees considerades “tensionades” en l’aspecte habitacional -el 80% de la població de Catalunya viu en aquestes àrees-, s’estableixen una sèrie de mesures. Una d’elles és que entre un contracte i el següent no es pot apujar el preu del lloguer, canviï o no canviï el llogater. Una altra mesura és que si vius en un pis d’un gran tenidor -un propietari que posseeixi cinc immobles o més-, el preu del lloguer estarà regit per l’Índex. Si un gran tenidor pretén cobrar un preu superior a l’Índex, en el nou contracte està obligat a baixar-lo. Finalment, la tercera pota de la llei és que qualsevol pis que no s’hagi llogat mai i entri per primer cop al mercat ha de tenir l’Índex com a topall a l’hora de fixar la mensualitat del lloguer.
Què és l’Índex?
És una mitjana del preu de mercat. L’estableix el Ministerio de Vivienda i és una dada pública, es pot consultar a Internet.
Quina valoració fa el Sindicat de Llogateres de Catalunya d’aquesta llei?
Per a una persona que viu de lloguer en un pis, li ha suposat un gran baló d’oxigen: saps que quan s’acabi el contracte no et podran apujar la mensualitat. I aquesta és una situació molt diferent de la que existia anteriorment. Abans, a les nostres assemblees, la gent ens deia: “El propietari ha dit que o pago 300 euros més o hauré de marxar de casa”. Això ja no pot passar, perquè el màxim serà sempre el preu del contracte anterior. És una gran victòria. Una victòria que pot semblar no tan gran, però és un veritable avenç respecte a la situació anterior, quan et podien duplicar el preu en acabar un contracte.
Sembla tot molt bonic. Hi ha escletxes?
Certament: el lloguer de temporada. Es tracta d’un acord lliure entre dues parts i, en conseqüència, aquestes poden pactar lliurement la duració del contracte. Normalment oscil·la entre trenta-un dies i onze mesos, però no hi ha límits: igual poden ser quaranta dies que tres anys, a voluntat. A més a més, és un contracte completament desregulat, no hi ha protecció de cap mena per al llogater. D’altra banda, el propietari pot decidir lliurement deixar de llogar el pis de manera habitual i passar-se a aquesta modalitat. Doncs bé: el lloguer de temporada no entra en la regulació de preus que imposa la normativa.
Com pot ser que hi hagi un forat així?
No va ser cap sorpresa. Quan estàvem negociant la regulació, abans del maig del 2023, ja vam dir que això passaria. I efectivament, la posició del PSOE va ser que s’havia de donar una via d’escapament a la Patronal Immobiliària: el lloguer de temporada. Això és molt important que se sàpiga: no estem parlant d’una normativa modèlica que, al final, malauradament, ha tingut la fatalitat de presentar una escletxa. No: el PSOE ho va fer conscientment. Va dir: “Deixarem un forat a la legislació perquè no funcioni”. I des del primer dia que es va aprovar, el Sindicat de Llogateres de Catalunya va advertir que, malgrat ser una bona norma, hi havia un forat que s’havia de tapar, perquè, si no, es produiria una fuga d’oferta del mercat habitual cap al mercat de temporada.
Tanmateix, malgrat aquesta “via d’escapament” considerable, el sector immobiliari, el liberalisme econòmic i la dreta política segueixen repetint el mantra que la llei, amb les seves limitacions, el que fa és espantar els propietaris, que prefereixen no posar els seus pisos en lloguer i, per tant, el mercat es restringeix i la gent no pot llogar.
L’única limitació és que ja no poden apujar el lloguer. Però és que venim d’un període de deu anys en què el preu dels lloguers s’ha duplicat a Barcelona. Per tant, jo no em crec ningú que digui: “Ah, llogar ja no em surt a compte”. Això no és veritat. Senzillament es tracta de gent que el que vol és seguir extorsionant i apujant preus. D’altra banda, que vagi a caure l’oferta no està clar. De moment no hi ha tal caiguda. El que argumenten és: “Hi ha menys pisos d’oferta a Idealista” -un dels portals immobiliaris més importants-. Però atenció: que hi hagi menys pisos anunciats no significa que hi hagi menys pisos llogats. Això el que vol dir és que hi ha menys circulació, la qual cosa no ha de ser necessàriament negativa: un llogater el que desitja és estabilitat, romandre al seu pis quant més temps, millor. Abans de la normativa, t’apujaven el lloguer i havies de marxar. Ara, amb el preu estabilitzat, t’hi quedes. Per tant, un habitatge menys a Idealista.
Alguna consideració final?
Sí. Que el que necessitaríem realment és una norma que fes baixar el preu del lloguer, no només impedir que pugi. Per tant, aquesta és una llei de mínims, molt de mínims. I almenys l’escletxa del lloguer de temporada hauria de tapar-se. I la millor manera seria que aquesta modalitat també estigués regulada per la llei. Vols llogar el teu pis per temporada? Perfecte. Però el preu màxim serà el que marqui la normativa. Ja veuries com ningú voldria llogar-lo així, perquè no podrien cobrar les quantitats astronòmiques que cobren ara.
Hi ha hagut intents d’incloure el lloguer de temporada en la regulació?
Fa unes setmanes ERC va aprovar un decret per incloure-hi aquesta modalitat, però el PSC, Junts, PP i Vox el van tombar.
I com el PSC, un partit d’esquerres, pot votar d’aquesta manera?
Jo diria: una formació que vota en contra de les majories i a favor de les elits es pot considerar un partit d’esquerres?