En tota nit de festa hi ha sempre un moment agredolç: l’alba. La sortida del sol marca la fi definitiva de la diversió i la transgressió, així com la tornada
inevitable a l’ordre i les obliga-cions. Llavors l’exhaust -però feliç- noctàmbul sent a la seva pell la dolça, tèbia malenconia que dona saber que el millor ja ha acabat. I per reposar forces i combatre el fred de la matinada, arrossega el seu malmès cos, com un walking dead, fins a la xurreria més propera, on devorarà un deliciós xurro banyat en xocolata ben calenta. Menjar xurros després d’haver-ho donat tot a la pista i beure sense límit forma ja part de l’imaginari sentimental de tot habitant de la nit. Un ritual que es repeteix any rere any i que a Barcelona té un dels seus majors temples a la Xurreria J. Argilés, situada al carrer Marina s/n -just davant del número 32 de l’avinguda Meridiana-, però que visualitzaran més fàcilment si els dic que és al costat mateix del pont de Marina.
Aquesta xurreria de carrer és la més antiga de Barcelona -funciona des del 1958- i constitueix tota una institució al barri i a la nit barcelonina. De fet, totes les masses procedents dels locals nocturns del Poblenou -amb el mític Razzmatazz al capdavant- han peregrinat alguna vegada a aquest establiment després d’una nit de marxa. “A mitjan anys noranta -recorda la Montse, la gerent- va haver-hi un boom de llocs d’oci nocturn i érem conscients de ser a prop d’una zona plena d’aques-ta mena de locals. I tot i estar molt imbricats a la vida del barri, al veïnat del qual ja feia gairebé quaranta anys que donàvem servei en horari diürn, vam haver d’adaptar-nos als nous temps i obrir també de nit per atendre aquesta nova clientela”.
A la nostra pregunta de si aquest tipus de negocis es troba en decadència, la Montse respon: “Només puc parlar per nosaltres, però he de dir que ens va bé”. I desmenteix també els rumors que parlen d’entrebancs per part de l’Ajuntament a l’hora de renovar les llicències per ocupar la via pública. Ens en congratulem, perquè els barcelonins ja hem perdut massa coses: l’última, l’emblemàtica llibreria Sant Jordi, al carrer de Ferran, en procés de liquidació per tancament. Així que perdre les xurreries de carrer seria un cop letal. Senzillament, no ens reconeixeríem en la nostra pròpia ciutat. I la nit ja no seria la nit. Així que… per molts anys.
