memòria
Tots els articles sobre el tema
-
Quan al barri del Carmel estava tot per fer
El Carmel dels anys seixanta era un indret abandonat, mancat dels serveis més bàsics, amb un urbanisme precari i la presència destacada de nuclis de barraques. Custodia Moreno Rivero, una de les fundadores de l’Associació Veïnal del Carmel, va venir de Granada el 1947 amb quatre anys, i recorda la “galleda d’aigua freda” que es…
-
Guillermo Segador, exfaroner: “L’entorn del far de Montjuïc no és bonic, però té unes vistes espectaculars”
Barcelona ciutat només té un far, un far petit com un vaixell de paper. Es va construir el 1925, al vessant sud-oest de Montjuïc, al costat del cementiri, per això és singular, senzill i, tot i ser petitó, ampli. Lluminós, de dues plantes més un mirador, amb una alçada de 13 metres, més gran que…
-
Jordi Borja, res a penedir-se
“No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…
-
La Barcelona de Paco Candel
Els empadronats a la Barcelona d’avui no deixen de formar-se: especialistes en e-commerce, assistents de vendes, analistes de dades, legal business partners, rentaplats, riders… Als anys cinquanta i seixanta del segle passat, però, els perfils dels barcelonins, nascuts aquí o allà, s’igualaven en pretensions, orígens i acomodaments. La gent corrent, la que progressava a plazos,…
-
La Model, equipaments pendents i un espai de memòria a mig gas
Com algunes persones, una ciutat té dues cares: una d’amable, dialogant, lluminosa. I una altra, per contra, de fosca i sinistra, plena d’ignomínia. En el cas de Barcelona, Xavier Theros, un dels millors cronistes de la ciutat -a part d’antropòleg, historiador, periodista i novel·lista-, proposa quatre exemples d’aquesta segona ànima: el Castell de Montjuïc, el…
-
Quim Campa, ‘El Boig de Can Fanga’: “Barcelona és massa maca perquè el diner no la rebenti”
Quim Campa ens cita a Cal Casas, una bodega de Gràcia on els esmorzars de forquilla planten cara al brunch i les botes de vi no són un decorat de cartó-pedra. Tota una declaració d’intencions. Apareix amb una samarreta que podria ser gairebé el titular d’aquesta crònica. Campa és un barceloní entrat en la quarantena,…
-
El verd dels barris, sota amenaça
Agost del 2024. Plena canícula. Com cada matí des de fa cosa d’un mes, una vintena de veïns i veïnes es concentra al parc de Joan Miró, al costat de les tanques instal·lades a la zona que esdevindrà el centre logístic de les obres de l’L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Formen…
-
La intrahistòria obrera del metro de Barcelona
Auesta és una història d’excavació, de lluita contra la terra dura: la que va portar a la construcció del Metro de Barcelona. D’aquella fita, d’aquella tasca ingent, de la qual es va complir un segle el passat 30 de desembre, potser només en recordarem els grans noms. L’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, que va optar…
-
Manel Puyal, l’home tranquil
Per als lectors de Carrer, Manel Puyal és el caricaturista que ens va fer somriure des del primer número, però ens va deixar mig orfes l’abril del 2022 quan va patir un ictus. Es va anar recuperant, però ja no va tornar a dibuixar. Va fer el mutis final -al que tantes vegades havia representat…
-
Xurreries de carrer, un llegat sentimental
En tota nit de festa hi ha sempre un moment agredolç: l’alba. La sortida del sol marca la fi definitiva de la diversió i la transgressió, així com la tornadainevitable a l’ordre i les obliga-cions. Llavors l’exhaust -però feliç- noctàmbul sent a la seva pell la dolça, tèbia malenconia que dona saber que el millor…
-
Aquelles nits terminals al passeig de Gràcia
Al número 71 del passeig de Gràcia hi ha avui una tenda de Boss. El nom de la marca -en un auster, alemany, blanc sobre negre- il·lumina els ramats de turistes que fan el recorregut entre la Pedrera i la Casa Batlló. Després de travessar el portal de la franquícia de moda i complements, ens…
-
Les invisibles d’‘El 47’
El 47. Un home, un autobús, el destí d’un barri”. Amb aquest lema va arribar als cines el 6 de setembre la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena i que, sens dubte, ha estat un èxit, situant-se com la segona millor estrena en català de l’última dècada. El 47 és un film sobre el…