Yunho, Seonghwa, Sant, Yeosang, Hongjoong, Wooyoung, Jongho i Mingi, allotjats a l’Hotel Catalonia Plaza, hauran visitat les Rambles en algun moment, segurament d’incògnit i per separat. Els integrants de la banda de kpop Ateez van actuar el 7 de febrer al Palau Sant Jordi. Adolescents amb l’autorització dels seus pares o del seu tutor legal van abarrotar un recinte que corejava els seus grans èxits i els seus últims senzills, com ara Not okay, en el marc de la gira Towards the light: will to power.
Acabat el concert, prop de les onze de la nit, els fans no es van dirigir a les Rambles, per posar-li la cirereta al pastís i continuar una gresca lúdica i molt sana. Ans al contrari, es van amuntegar a la parada d’autobús provisional de la plaça d’Espanya, en espera del batibull de busos grocs i verds de la sèrie L i E.
On són els ‘teenagers’?
Les Rambles del 2025 no s’entenen sense comprendre les necessitats i els gustos dels teenagers de l’àrea metropolitana i la xarxa de transport urbà. En definitiva, no es poden visualitzar les Rambles nocturnes postcovid sense analitzar l’emergència habitacional a Barcelona i rodalies.
Grosso modo, la joventut autòctona de Barcelona viu fora de Barcelona ciutat. En localitats limítrofes construïdes pels fills de la migració: Sant Just Desvern, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, per exemple. Del milió sis-centes mil persones que resideixen a Barcelona, una quarta part té menys de trenta anys, encara que a l’estadística municipal s’hi inclouen els no empadronats, Erasmus i nòmades digitals, entre d’altres.
Un piset de dos banys i dues habitacions al Raval costa avui 475.000 euros –Fotocasa.es, consulta d’ara mateix-. Segons el Baròmetre de Barcelona, el 53,9% dels joves d’entre 25 i 34 anys no creu en el futur de la ciutat.
No s’entén la nit a les Rambles si no s’assumeix que els preus desorbitats expulsen el veïnat. A la icònica via resideixen uns sis-cents veïns, segons un estudi de l’agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional. Així que, en bona part, la nit a les Rambles ja ha perdut el seu esperit transgressor, sublim, irreverent, portuari, delirant, exiliat i canalla. Lluny, llunyíssim, queden les imatges dels fotògrafs Joan Colom i Xavier Miserachs i les ocurrències dels artistes Ocaña & company.
Descafeïnada, apagada, sense espurna, ni tan sols donaria per a una de les grolleries escrites per Bukowski i Chinaski, el seu alter ego (“Seu amb els teus dimonis i pren-te una copa”).
Apunts per a una nit a les Rambles. Take no prisoners: a les tanques, enganxades als plàtans apuntalats amb taulers d’altres arbres decapitats, les miniexcavadores Pons de Vall i els dibuixos del pretès bulevard: “Més Rambla que mai connectada amb els barris i el mar” / l’oferta d’oci, inexistent; la restauració copa els baixos; els comerços històrics van tancar: el Musical Emporium ja no llegeix partitures clàssiques de piano. Mozart ha estat arraconat pels bitllets d’euro. En lloc de Musical Emporium, una oficina de canvi (“change”) / éssers invisibles llancen a l’aire helicòpters voladors de joguina, “dame dos euros o tres euros o cuatro euros” / sota les banderoles de BCNegra, tòtems publicitaris enganxats a pivots amb la marca de cosmètics Huda Beauty, fundada per la influencer de Dubai Huda Kattan (“Nueva colección lila eléctrico”) / de la porta de servei del Rivoli Rambla surt l’operari invisible amb tovalloles brutes tancades en gàbies de bugaderia / el repartidor invisible del camió del supermercat Carrefour descarrega els palets amb les conserves que demà reposaran als prestatges / la patrulla dels Mossos encén la sirena blava; només un carril obert, pujada, costat Llobregat, on els comerços dipositen les escombraries; éssers invisibles rebusquen a les escombraries / un sensesostre que engreixa les xifres dels qui no dormen en albergs demana amb la boca tancada i amb un got de plàstic del McDonald’s (McRoyal Deluxe) / els patins i els patinets i els riders invisibles de Glovo disparen a esquerra i dreta, atents a les pantalles tàctils / a la façana de l’Hotel Oriente Atiram, bé cultural, l’oferta: “Salón de té-banquetes-bodas-fiestas”. Avui, a sota, una altra alerta: “Sushi-tapas-cocktails” / venedors ambulants invisibles ensenyen llaunes de cervesa / locals del tipus Tapas Bravas (75) i Pasta Market (77) / guiris de mil procedències es fan selfies; alguns, acoblen un flaix RGB i fan directes a TikTok. Bona part dels turistes pernocten a la vintena d’hotels de les Rambles; la resta de persones no passegen, hi són de pas / “One beer, small beer”, t’assalta la comercial / rotllanes de fumadors cervesers a la porta de The Old Irish Pub; alguns es fiquen al club d’estriptease Dollhouse / comiat de soltera de parla anglesa / xalats criden o canten / “¿Quieres tomarte algo? ¿Hablas español?”, un altre comercial / dialoguen junts els imants Tortuga Barcelona i Elefant Barcelona / sweet gaufres a l’Amapola Bakery & Coffee / rang de preus en restaurants: dels 27 als 54 euros -fideuà a la marinera, arròs senyoret, nachos amb formatge-.
Rambla Walking Tour. Els éssers invisibles són éssers precaris. Al Gran Teatre del Liceu, el judici diví: Requiem.
