Jesús Martínez
Tots els articles
-
Guillermo Segador, exfaroner: “L’entorn del far de Montjuïc no és bonic, però té unes vistes espectaculars”
Barcelona ciutat només té un far, un far petit com un vaixell de paper. Es va construir el 1925, al vessant sud-oest de Montjuïc, al costat del cementiri, per això és singular, senzill i, tot i ser petitó, ampli. Lluminós, de dues plantes més un mirador, amb una alçada de 13 metres, més gran que…
-
La Barcelona de Paco Candel
Els empadronats a la Barcelona d’avui no deixen de formar-se: especialistes en e-commerce, assistents de vendes, analistes de dades, legal business partners, rentaplats, riders… Als anys cinquanta i seixanta del segle passat, però, els perfils dels barcelonins, nascuts aquí o allà, s’igualaven en pretensions, orígens i acomodaments. La gent corrent, la que progressava a plazos,…
-
Els carrers són lleons: les barraques de Vallcarca
El cantautor Santiago Feliú va tallar en triangles el formatge camembert de la seva creació poètica. Les seves cançons es degusten, algunes s’empassen, altres es queden a la gola. El 1986 va treure el seu primer disc, Vida. I la primera cançó d’aquest àlbum, Ayer y hoy enamorado, homenatja el Che. De la lletra: “Las…
-
‘Requiem’ per les Rambles
Yunho, Seonghwa, Sant, Yeosang, Hongjoong, Wooyoung, Jongho i Mingi, allotjats a l’Hotel Catalonia Plaza, hauran visitat les Rambles en algun moment, segurament d’incògnit i per separat. Els integrants de la banda de kpop Ateez van actuar el 7 de febrer al Palau Sant Jordi. Adolescents amb l’autorització dels seus pares o del seu tutor legal…
-
Jordi Papell: “Barcelona la qualifico com a ‘descomposició’”
Porta tallafocs. Aïllant. Gris aparcament Carrefour. Metàl·lica. Amb frontisses. A la fulla que no dona al replà, paraules magnètiques posades de qualsevol manera, com si la porta d’entrada a la casa fos en realitat la porta del frigorífic. La porta antirobatoris, antivàndals, antitot, i despersonalitzada, tipus franquícia, l’obre el seu propietari, Jordi Papell (carrer de…
-
Crònica d’un desnonament
El darrer dia de la Yolanda va ser una autèntica merda. Se’l va passar ficant en bosses d’escombraries la robeta dels dos nens -G., del 2014, i A., del 2019-. “No puc quedar-me al carrer sense res; m’enduré això, per si…, no fos cas que…”. Ella no veu les coses en blanc i negre, respira…
-
Mireia Fernández: “No he nacido en Perú, pero como si allí hubiera nacido”
A les habitacions múltiples hi caben més identitats. Els migrants van venir de molt lluny, als pisos reformats o sense reformar, en bon o en mal estat. Ells ja s’han establert, ja som nosaltres. ‘Vellvinguts’
-
Cynthia Maldonado: “La mare pàtria no en té res de mare, és una madrastra”
Sèrie “Habitacions múltiples”. Arribada el 2006 a Catalunya, va treballar com a ‘fixa’ abans de fundar Casa Hondures.
-
‘Loving Barcelona’, guía para turistas ‘de calidad’
A nadie se le ha ocurrido nunca echar abajo el Hotel Palace Barcelona -*****, antiguo Hotel Ritz, “Atemporal”-, inaugurado en 1919, y colocar en el lugar de sus 120 habitaciones otros tantos contenedores marítimos [ver página 26]. Si tenemos en cuenta que una habitación clásica -“Relajación pura”- ocupa 38 metros cuadrados y que un contenedor…
-
Sobre contenedores, vulnerabilidades y edificios
Había una vez tres contenedores que eran hermanos y vivían en lo más profundo de un barco de carga. Se llamaban YangMing -“High cube”-, Amficon -“Amphibious container leasing”- y Containex -“La calidad también puede ser de segunda mano”-. Siempre habían sido felices en alta mar. Transportaban cajas de fruta, electrodomésticos, utensilios de todo a cien…
-
Safari Rambla
Uns xurros amb xocolata…, i una crema catalana…, i una ensaïmada i una orxata i un cacaolat”. A la Granja M. Viader (“Iogurts, brioixeria i pastissos”), a deu metres de la Rambla, una turista de Puerto Rico menja pels ulls. Fins i tot el cambrer l’avisa: “Molt està demanant vostè”. Ella riu amb un moviment…
-
Urmila Devi, activista india y vecina del barrio de la Vinya: “Somos felicidad”
El Gobierno estaba sumido en el pánico y no se daba por satisfecho con el arresto de las mujeres que habíamos roto ventanas. Con una ceguera y una actitud de lo más estúpida, pretendían conseguir la imposible hazaña de destrozar de golpe todo el movimiento activista”. El capítulo II del libro III de las memorias…