Lady Red Velvet és una drag de 46 anys, nascuda a Brighton (Anglaterra), que porta set anys actuant a bars i teatres de Barcelona. Escriu i crea espectacles per a ella on col·labora més gent, en els quals barreja cant, ball i comèdia. Treballa tres o quatre nits per setmana i intenta que els xous no acabin més tard de la mitja nit, tot i que en ocasions la cosa s’allarga. L’entusiasma la seva feina. “Ho gaudeixo perquè és un moment en el qual la gent ve a entretenir-se i oblidar-se de les seves preocupacions. M’encanta portar la gent a una bombolla en el temps on gaudir de l’espectacle sense preocupar-se ni pensar en la feina”, explica l’artista.
Ella escull amb molta cura on treballa i amb quines persones ho fa. “En els llocs on treballo, em respecten i em cuiden, i això em fa feliç. És possible que, de tant en tant, em trobi algú que ha begut massa, però després de més de 24 anys d’experiència a l’ensenyament, sé com controlar l’audiència”. Tanmateix, desenvolupar la seva feina de nit li pot suposar un trasbals en ocasions: “Pot significar que vegi menys el meu marit algunes nits”, tot i que sovint l’acompanya i s’encarrega de posar la música durant els seus espectacles. “I si actuo molt tard, pot significar que al dia següent hagi de fer migdiada, però poc més”, bromeja.
Amb el Poble-sec com a escenari
“Crec fermament -agrega- que el drag és una forma d’unir la gent, a partir de fer que tot tipus de persones es diverteixin en un espai acollidor i amigable”, un espai que, de nit, quan el seu públic no treballa, s’hi presta més. “Els involucro en els xous, però mai faig que ningú se senti pressionat o incòmode”, apunta. És més, se sent agraïda de veure com els assistents riuen, ploren si s’emocionen i es diverteixen. Lady Red Velvet se sent especialment orgullosa a les nits benèfiques en les quals actua des de fa set anys per a La Federica, un bar LGTBI del Poble-sec: “Treballem per generar un canvi positiu”. Enguany han arribat al xou de recaptació número 50, i han fet la donació al Casal dels Infants, com en el seu primer espectacle benèfic, per tancar aquesta etapa del projecte, en el qual han superat els 25.000 euros de recaptació total.
Com a drag, el que més li agrada de la feina és poder innovar i experimentar. “En els meus xous sempre hi ha una part que succeeix fora del bar o el teatre on actuo”. L’anomena “velvetine”: durant una cançó, l’audiència del local ha de seguir l’espectacle a través d’un live del seu Instagram, que comparteix amb una pantalla gran al local, mentre fa de les seves al carrer. “M’encanta ballar i actuar pels carrers del Poble-sec, sempre passo pel Molino! És molt divertit perquè mai se sap com respondrà la gent”, assenyala, i creu que és una forma d’apropar el drag al carrer, fora de la bombolla queerfriendly de La Federica.
