Tot va començar quan es va presentar a la convocatòria del 2017 per cobrir les places de gent fixa de vacances de la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). “Aquell primer any sí que vaig estar treballant durant el dia, els tres mesos d’estiu, però el segon any, el 2018, ja vaig escollir treballar en el torn de nit i, des de llavors, mai m’he mogut d’aquest horari”, explica Idoia Navarro, de 30 anys i veïna de Nou Barris. Ella té dos perfils laborals a l’empresa i, per tant, la seva jornada es divideix en una combinació d’aquests dos perfils: per una banda, conduir trens metropolitans i, per l’altra, atendre qualsevol incidència que pugui tenir un passatger, a les estacions.
Temps per a la família… i per militar
En ser un servei que obre tots els dies, la seva jornada laboral possible va del dilluns al diumenge, i els dies lliures varien segons la setmana. “En el meu cas, treballar de nit és escollit i em dona la possibilitat de poder aprofitar tot el dia per fer altres coses i gaudir del meu temps lliure”, indica. A més, creu que la nit és molt més tranquil·la, ja que el volum de passatge baixa molt a aquelles hores, i, a banda, la gent quan surt ho sol fer per oci: “La gent va menys estressada”, resumeix. Navarro viu l’horari nocturn com un benefici que li permet “dedicar temps a la família, els amics i els projectes, a militar al barri i a descansar en el temps d’oci”.
Solucionant problemes
Per a ella, la interacció amb les persones usuàries no ha estat mai cap problema: “Sempre intento treballar i atendre la gent amb una actitud oberta i disposada a donar un cop de mà amb el que necessitin”. Considera que en el seu lloc de treball cal saber entendre a qui atens, “per resoldre de la millor manera el problema que tingui o el que necessita aquella persona”. Indica, a més, que la immensa majoria de les persones usuàries responen bé: “És un espai súper quotidià”.
“En la meva experiència com a treballadora de metro, penso que tinc unes bones condicions laborals fruit de la lluita, des de fa molts anys, a través dels sindicats i del comitè d’empresa”, explica Navarro. I destaca tant el plus de nocturnitat que cobren tots aquells que treballen entre les 22.00 h i les 6.00 h, com el respecte de les hores entre torns, per evitar situacions d’esgotament. Tampoc hi ha hores extra, si bé els treballadors i treballadores poden “acumular algun temps extra per problemes amb algun tren, algun retard o alguna incidència amb un passatger”, però no solen ser moltes. A la nit, a més, les hores de feina tampoc no es poden ampliar massa, “el metro tanca a la nit”, exceptuant els dissabtes.
