urbanisme
Tots els articles sobre el tema
-
Mireia Simó, arquitecta: “Que l’habitatge es regeixi per la llei del mercat no funciona”
Espanya viu una autèntica emergència habitacional. Sobre aquest problema, Carrer ja ha parlat amb investigadors socials, sindicalistes, activistes veïnals… Fins i tot amb psicòlegs. Ara s’apropa a la problemàtica des de l’òptica d’una arquitecta, Mireia Simó, que es dedica a “desenvolupar projectes d’habitatge cooperatiu, inclusiu, feminista i sostenible, tant de nova construcció com de rehabilitació”.…
-
La Torre del Fang es marceix envoltada de verd
Més de mig any després de la data prevista, la Torre del Fang ja té el seu jardinet. L’espai, de dimensions modestes en comparació amb la resta del futur parc lineal o del camí comtal que es construirà sobre la llosa de l’estació de la Sagrera i que serà l’equipament verd nou més gran de…
-
Jordi Borja, res a penedir-se
“No em penedeixo de res”. No ho va dir així Jordi Borja, però li ho va cantar Marina Rossell tot versionant Édith Piaf. En qualsevol cas, aquest sincer, tossut, murri i emotiu no penedir-se de res se li podia entendre en la mirada i entre les paraules amb què l’urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) va…
-
L’Hospitalet de Llobregat, a quinze minuts del centre
Una setmana després de presentar-se la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, es va aprovar, molt discretament, la versió actualitzada del Pla Delta, un regal de l’últim govern de Mas i del Consell Comarcal del Baix Llobregat de l’època, controlat per gent del team Joan Clos-Celestino Corbacho, i que ara tira endavant gràcies a una…
-
La versió 2.0 del Pla Delta amenaça de nou el Baix Llobregat
Mes rere mes, l’aeroport del Prat encadena rècords de passatgers. Amb la frenada de l’activitat que va suposar la pandèmia de la Covid-19 ja definitivament enrere, el 2024 la infraestructura va superar per primera vegada els 55 milions de viatgers, una xifra que molt probablement quedarà curta quan es culmini el 2025. En aquest context,…
-
El serial del Camp Nou deixa el veïnat fora de joc
Des de fa dos anys i mig -així que van començar les demolicions al Camp Nou per erigir un estadi reformat-, una colla de youtubers i creadors de contingut enregistra, de forma abnegada, tots els detalls de la construcció i els publiquen a les xarxes socials. Són vídeos curiosos de veure: una biga travessera de…
-
La modificació del PGM per al museu Thyssen, el gran engany
El 15 de juliol passat, la Favb veia amb estupor com l’Ajuntament de Barcelona aprovava inicialment una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per a l’assignació volumètrica del Museu Thyssen, al passeig de Gràcia, i modificava l’element 154 del Patrimoni Arquitectònic, el Palau Marcet. Un any abans s’havia presentat un projecte de recuperació de l’antic…
-
Nyaps del segle XXI, un divorci entre l’urbanisme i la ciutat
Ara fa un quart de segle, el periodista Josep M. Huertas signava un article a la revista Carrer sobre els nyaps urbanístics de la Barcelona del segle XX, marcada per l’Exposició Universal del 1888 i els Jocs Olímpics de 1992. Era la Barcelona de la urbanització i l’ocupació accelerada del sòl, que ara ha deixat…
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…