urbanisme
Tots els articles sobre el tema
-
El nou Montjuïc aposta pel ciment i oblida el verd
Ara fa tot just un segle que Montjuïc, aleshores un espai de Barcelona si no descuidat poc aprofitat, assistia a l’enrenou de la seva primera gran transformació. A la vista estava l’Exposició Internacional de 1929, la infraestructura de la qual s’aixecaria als voltants de la plaça d’Espanya, que també es remodelaria per a l’ocasió. Durant…
-
L’Ajuntament reactiva el pla urbanístic de Vallcarca sense escoltar el veïnat
Aquest març passat, la primera tinenta d’alcalde de Barcelona i regidora de Gràcia, Laia Bonet, va anunciar la reactivació de part de la reforma urbanística de Vallcarca, aturada des de fa quinze anys a causa de la crisi. Aquest polèmic projecte, que es remunta a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2002, preveu…
-
Els nyaps urbans ‘neixen’ o ‘es fan’?
L’urbanisme d’una ciutat està fet d’encerts i desencerts, d’espais que es reinventen i s’adapten a noves formes de vida, de territoris jutjats de forma diferent en funció d’interessos necessàriament diversos perquè, malgrat tot, la ciutat encara continua essent aquella cruïlla on mirades i ambicions variades es troben i negocien col·lectivament l’exercici d’allò que hem anomenat…
-
Assolir un veritable parc central
Si Montjuïc va ser tot per la formació de Barcelona, la relació muntanya-ciutat ha variat de llarg a llarg de la història. L’odi a la presència del poder de Madrid al castell, execucions i bombardejos són la culpa del rebuig de la ciutat a la muntanya, on hi abocarà escombraries, s’hi autoconstruiran barraques i s’hi…
-
Obres en marxa per corregir pífies
Rectificar és de savis, diuen. I aquest pot ser el cas d’algunes obres que estan en marxa i que podrien servir per arreglar nyaps històrics. Un d’ells, el de la plaça de les Glòries. Durant dècades, aquest espai ha estat un nus viari caòtic i desconnectat, una barrera física entre barris. Ara, la transformació de…
-
Planificació esportiva per a una ciutat desigual
Els darrers anys, el discurs liberal més ortodox ha guanyat presència i decibels en el debat públic, tot assenyalant amb el dit acusador qualsevol intent de reforçar el sector públic com una amenaça a la llibertat individual. Aquest relat, que associa els impostos amb espoli i l’Estat i les seves inversions amb la ineficiència, dibuixa…
-
El verd dels barris, sota amenaça
Agost del 2024. Plena canícula. Com cada matí des de fa cosa d’un mes, una vintena de veïns i veïnes es concentra al parc de Joan Miró, al costat de les tanques instal·lades a la zona que esdevindrà el centre logístic de les obres de l’L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Formen…
-
L’herència emmetzinada dels ajuntaments franquistes
És una desgràcia que es facin servir zones verdes com a magatzem d’obres públiques, però crec que és imprescindible tenir en compte algunes dades. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els habitants de nuclis de població disposin d’almenys entre deu i quinze metres quadrats d’espai verd per habitant. A Barcelona, la superfície de…
-
La Selva, un altre pulmó verd que s’ofega
Barcelona respira amb dificultat. Els seus espais verds, com ara la finca de La Selva, a la Font d’en Fargues, són un escut fràgil contra el formigó, però també un mirall de les tensions urbanístiques que sacsegen la ciutat. Aquest terreny, ubicat en el número 2 del carrer de Camil Oliveres, representa el 2% de…
-
Mig segle de crítica urbana
Barcelona, cap a on vas?”. Recurrent en el darrer mig segle d’història de la ciutat, aquesta pregunta segueix paradoxalment vigent tot i que, a banda de múltiples articles i reflexions, se li han dedicat literalment dos llibres. El primer, Barcelona, ¿a dónde vas?, de Francesc Martí Jusmet i Eduard Moreno, ha fet ara 50 anys.…
-
Pas lent per tapar la ferida urbana de la ronda de Dalt
Les rondes són una infraestructura creada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, unes vies que envolten la ciutat per esponjar el trànsit de vehicles. En el cas de la ronda de Dalt, va suposar una ferida per als barris de muntanya del districte d’Horta-Guinardó. “Amb la seva construcció, uns barris que estaven comunicats van…
-
Consell de Cent: una sentència negacionista
Cal pressionar el poder polític, començant per l’Ajuntament, perquè implementi polítiques adequades als reptes del canvi climàtic i la crisi habitacional i social.