Barcelona és una de les vuit ciutats més visitades del món. Tot i que molts turistes arriben atrets per la seva història mil·lenària, nombrosos elements del seu patrimoni continuen sense protecció. Un exemple recent és el local de Can Pitarra, la rebotiga del qual va ser un lloc de reunions polítiques i tertúlies literàries durant la segona meitat del segle XIX. El 2018 es va transformar en un pub irlandès, perdent gran part de la decoració original i, amb ella, dimensió històrica i simbòlica. Gràcies a la mobilització ciutadana, però, “el pis de dalt s’ha pogut salvar”, explica l’historiador i divulgador Dani Cortijo. Sense la denúncia i la insistència de persones anònimes, d’activistes pel patrimoni, molts llegats històrics com aquest haurien desaparegut.
Cortijo recorda la seva primera lluita patrimonial, el 2012, per salvar la Vil·la Urània (el Farró), l’antiga residència de l’astrònom Josep Comas i Solà. “Abans érem quatre gats, i si no hi eres, tiraven l’edifici. Però cada cop hi ha més gent interessada en aquest tema, perquè estem perdent la ciutat, que està canviant ràpidament, i tenim la necessitat de documentar-la”, argumenta. Alguns activistes pel patrimoni van començar de ben joves, com ara l’historiador Pau Vinyes, vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar -quan van defensar el passeig de Fabra i Puig, als anys vuitanta, només tenia 18 anys- i l’historiador Agus Giralt, del col·lectiu Patrimonis Invisibles, que va viure des de petit el moviment veïnal de Badal a través del seu pare.
Un grapat de lluites guanyades
L’Arxiu de Roquetes-Nou Barris reuneix una col·lecció extensa de documents, amb llibres, fotos, vídeos -destaca el fons dedicat a la memòria de les dones-… Al llarg de 42 anys d’existència -es va crear el 1983-, han aconseguit salvar El Mental -ara seu del Districte-, la masia de Can Verdaguer i el castell de Torre Baró, entre d’altres. Hi col·laboren més d’una vintena de voluntaris, que fan treball d’investigació, recerca i difusió a la revista semestral L’Arxiu i la col·lecció de llibres Favència. Organitzen xerrades, passejades i seminaris, i fan catalogació, com ara l’inventari de cases d’una planta anteriors a la Guerra Civil. També han col·locat al carrer 125 rajoletes que expliquen fets, històries i curiositats locals, i reben unes 50 visites escolars a l’any. Arnaldo Gil, president de l’Arxiu Roquetes-Nou Barris, recorda una de les lluites dels inicis de l’entitat: la recuperació de la masia de Can Valent, al barri de Porta.
A Sant Andreu, Vinyes destaca la recuperació de la capella del Sant Crist dels Segadors -catalogada el 2022 com a Bé d’Interès Nacional per la seva relació amb la Guerra dels Segadors-, el lloc on els pagesos van agafar el Sant Crist com a bandera de revolta. Ara, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias lluita perquè esdevingui un espai cultural on fer xerrades i activitats. L’entitat, que es dedica des del 1982 a la investigació i divulgació de la història i el patrimoni de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar, lluita també per protegir les cases antigues del carrer del Pont, perquè esdevinguin un Centre d’Interpretació del Rec Comtal. Organitzen activitats com l’ofrena floral del 10 de setembre a la capella del Sant Crist dels Segadors i editen la revista El forat del vent -que es publica tres cops l’any- i el llibre monogràfic anual Finestrelles.
Giralt relata com el col·lectiu Patrimonis Invisibles va descobrir el 2014 que la masia de Can Bruixa, al recinte de Can Batlló, a la Bordeta, estava en perill d’enderroc i, de moment, l’han pogut salvar. “La mateixa institució que ha de vetllar perquè hi hagi un catàleg patrimonial s’excusa en què un edifici no està catalogat per tirar-lo a terra”, comenta Cortijo. L’any passat, Patrimonis Invisibles va recollir més de mil firmes per demanar la rehabilitació i obertura del refugi antiaeri 819, situat sota la plaça de Bonet i Muixí, a Sants, que es va descobrir el 2016 arran d’unes obres. Després de gairebé deu anys d’insistència, “encara no s’hi ha col·locat ni una placa”, critica Giralt que, juntament amb Cortijo, denuncien el desgast personal que suposen aquestes lluites.
Un problema de criteri
Tant la historiadora Mercè Tatjer -amb una trajectòria de més de 50 anys de lluita pel patrimoni al costat de les associacions veïnals- com els altres entrevistats coincideixen en què els catàlegs de patrimoni només valoren els edificis per criteris artístics o arquitectònics i ignoren sovint el seu valor històric i simbòlic. “Pot ser que un edifici no destaqui per la seva estètica, però que les històries que amagui siguin fonamentals per a la comunitat, fins i tot per explicar la formació d’una barriada”, argumenta Giralt, que recorda la desaparició, el 2013, de la primera casa d’Hostafrancs, ubicada al carrer de la Creu Coberta i que havia donat nom al barri.
Contactar amb l’Administració, fer una instància, anar a taules i reunions -sovint per discutir- és el pa de cada dia de molts activistes. Gil assegura que les taules de Memòria Històrica són poc efectives “perquè l’Administració no en fa cas: és una eina, herència de governs anteriors, que es manté per inèrcia”. Però el veritable problema, segons els entrevistats, és que l’Ajuntament no disposa d’un servei específic de Patrimoni capaç d’actuar de manera proactiva. Quan un edifici està en risc, són els veïns i veïnes els que s’han de mobilitzar. “Tothom viuria més tranquil si hi hagués una planificació regular que gestionés això. Així estem en estat d’urgència constant”, lamenta Cortijo, que també és crític amb la cobertura mediàtica que es fa de les lluites patrimonials de la ciutadania: “Es corre el perill de romantitzar el paper veïnal; sovint s’oblida que la responsabilitat és de l’Administració”.
Lluites pel patrimoni a Horta-Guinardó
Una altra entitat destacada en la lluita pel patrimoni barceloní és El Pou, el Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Creat el 2009, treballa per recuperar, estudiar i difondre la història i patrimoni dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Organitza activitats com ara passejades i xerrades, i publica la revista anual El Pou. Ha dut a terme campanyes reivindicatives per salvar els safareigs o la masia de Can Garcini, que el Consistori va acabar adquirint el 2017, així com la rehabilitació i l’ús cultural de la Torre Sobirana, al Parc del Laberint d’Horta, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
