Barcelones
Tots els articles
-
Les cròniques del fang i els dolors i amors de Fabre
Al periodista i historiador Jaume Fabre Fornaguera li fan mal/li agraden els barris. Ha escrit sobre ells als diferents diaris de la ciutat on ha treballat. I, com Josep Maria Huertas -el primer periodista barceloní a descobrir que hi havia vida més enllà de la Meridiana-, ha dedicat el millor de la seva trajectòria professional…
-
Safari Rambla
Uns xurros amb xocolata…, i una crema catalana…, i una ensaïmada i una orxata i un cacaolat”. A la Granja M. Viader (“Iogurts, brioixeria i pastissos”), a deu metres de la Rambla, una turista de Puerto Rico menja pels ulls. Fins i tot el cambrer l’avisa: “Molt està demanant vostè”. Ella riu amb un moviment…
-
Los damnificados por el ‘nuevo’ Park Güell (I)
A Juan Carlos Tajafuerce, profesor de instituto, le invade un sentimiento de cabreo e impotencia. Nació y se crió cerca del Parque Güell. “La entrada fue siempre libre para los vecinos”, recuerda con añoranza, “y no olvidemos que durante décadas fue el único espacio verde que tuvimos los habitantes de los alrededores: allí transcurrió mi…
-
Un viatge literari al Baró de Viver primigeni
La novel·la Una casita junto al río ens transporta als inicis del barri del Baró de Viver, a una època -final dels anys vint i trenta del segle passat- marcada per la sacsejada política i social que va viure Espanya. El llibre, que se centra en les vivències de la família Quintana des que s’instal·la…
-
Jesús i Maria, les barraques sense memòria de Montjuïc
Les barraques de Jesús i Maria, que s’aguantaven sota els murs del cementiri de Montjuïc, van ser enderrocades mentre els habitants dormien a dins. Com si fos un bombardeig. Va ser una matinada freda del mes de març del 1973. D’amagat i de pressa. Però no trobareu aquesta història en cap hemeroteca. No n’ha quedat…
-
La Verneda, pendent del futur de Can Riera
Acorralada per la modernitat, la masia de Can Riera, al barri de la Verneda, resisteix en un entorn al qual sembla totalment aliena. Envoltat per un aparcament, un camp de futbol i dues pistes de pàdel, l’edifici és el vestigi d’un passat agrícola en un territori totalment urbanitzat. Una inscripció al portal d’accés data la…
-
Martí Gómez, sabates brutes i vida bonica
“Que soni Raimon i que el Huertas no parli al meu funeral”. És l’encàrrec que José Martí Gómez (Morella, 1937-Barcelona, 2022) va fer fa molts anys al seu amic i també periodista de La Vanguardia Eugeni Madueño. Com aquest va interpretar aleshores i va explicar el 24 de febrer passat al tanatori de les Corts,…
-
El ball de les escultures
L’Escullera, de Jaume Plensa, torna a lluir prop d’on va ser posada per primer cop fa 24 anys. És una obra monumental, amb tres grans formes vagament humanes, inaugurada el febrer del 1988 a la plaça de Francesc Layret, al Verdum. Onze anys més tard, en fer-s’hi un aparcament subterrani, es van traslladar les tres…
-
Rutes per recuperar la memòria LGTBI
Barcelona ha estat pionera en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere. No en va, la primera organització de l’Estat, el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), va sorgir a la ciutat a les darreries del franquisme. A més, la primera manifestació de l’Orgull a Espanya va ser també a Barcelona: es va produir…
-
Quaranta anys movent-se en bici per Barcelona
El 1981 queda lluny, quan Amics de la Bici, l’associació que ara celebra 40 anys d’història, va començar a rodar, en un moment en què, en matèria ciclista, tot estava per fer a Barcelona. Moure’s en bici a la ciutat era llavors excepcional i els pocs ciclistes que circulaven cada dia destacaven entre els cotxes.…
-
La memòria incorruptible de Joan Antoni Solans
Poca gent sap que Puigcerdà, a 1.200 metres d’altitud al bell mig del Pirineu, va arribar a tenir oficialment mar, sobre plànol, per obra i gràcia del Pla General Metropolità (PGM). La rellevància i la influència del planejament urbanístic de Barcelona elaborat als anys setanta per l’arquitecte Joan Antoni Solans (Barcelona, 1941–Calella de Palafrugell, 2019)…
-
Barcelona recupera del olvido el archivo de Tierno Galván
El archivo de Enrique Tierno Galván abandonará las estanterías de la Biblioteca Arús, será catalogado, archivado e informatizado y se pondrá a disposición de quien quiera consultarlo. Este proceso pondrá punto final a un negligente olvido de nueve años y dará cumplimiento al convenio que el 13 de marzo del 2012 firmaron un alcalde de…