El passat 28 d’abril la península ibèrica va viure una apagada històrica durant hores. Així com amb la pandèmia molts ciutadans van descobrir durant el confinament com d’important és disposar d’un habitatge adequat, l’apagada va servir per adonar-nos de la importància del subministrament elèctric per a la satisfacció de necessitats bàsiques com cuinar, dutxar-se, contactar amb familiars i amigues o, simplement, il·luminar l’espai que habitem. Per sort, l’apagada va durar dotze hores en el pitjor dels casos, però a Catalunya moltes llars han de triar entre viure una apagada constant o punxar la llum. Es tracta dels otros, que deia Galeano, aquells a qui el sistema ha exclòs i no poden accedir a un habitatge de forma regular. Les famílies que ocupen il·legalment un immoble fa anys que es troben amb aquest dilema: viure a les fosques o punxar la llum.
Impossibilitat de contractar la llum
Quan una persona vol donar d’alta el subministrament elèctric, però no disposa d’un títol habilitant que justifiqui la possessió de l’habitatge -com una escriptura de propietat o un contracte de lloguer-, la companyia elèctrica li nega aquesta possibilitat. L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) celebra assemblees obertes amb caràcter quinzenal a la seu de la Favb i en cadascuna d’aquestes trobades arriba, com a mínim, el cas d’una família que es troba en aquesta situació i que no sap com sortir-se’n.
Aquesta família, que en la gran majoria de casos ocupa el pis buit d’un banc o un fons voltor, vol contractar la llum, però no ho pot fer. Això l’aboca sovint a punxar-la, fet que la fa entrar en una espiral de problemes. Primer, perquè si la companyia distribuïdora detecta la connexió irregular, pot arribar-li una refacturació que ronda els 1.500 euros i que torpedina la seva ja de per si delicada situació econòmica. Segon, perquè les punxades moltes vegades són descobertes pel veïnat i, encara que gairebé mai la defraudació perjudica cap veí de forma directa, sinó que es produeix a l’escomesa general de la finca, genera malestar i conflicte, tot creant bàndols i estigmatitzant la família que ocupa. I tercer, perquè encara que els accidents són afortunadament minoritaris, la connexió té el risc potencial de causar un incendi mortal com ha succeït a Badalona, el 2019, o Cassà de la Selva, el 2021.
Aquests arguments haurien de ser suficients per entendre que val la pena apostar per instal·lar comptadors en aquest tipus de llars mentre no es resol la situació jurídica a l’habitatge de les persones que hi resideixen. L’APE va aconseguir el març del 2021 que en el conveni firmat entre la Generalitat de Catalunya i Endesa s’inclogués una clàusula que facilités la instal·lació de comptadors provisionals en aquests casos, als quals anomenem comptadors socials. Els requisits? Que la família estigui empadronada a l’habitatge, existeixi una situació de vulnerabilitat acreditada i l’ajuntament corresponent emeti un informe que justifiqui una situació d’urgència social, que no és més que una manera d’evitar usos fraudulents o l’aval de situacions de conflicte entre màfies i veïnat.
Tot i que l’eina existeix des del 2021, la realitat és que només se n’han instal·lat poc més d’un centenar a tot el país. El motiu? Que Endesa va inventar-se un document no contemplat en el conveni que obliga les treballadores socials a firmar amb nom i cognoms la sol·licitud d’instal·lació, encara que l’acord estableix que és la família qui ha d’efectuar aquesta sol·licitud, fet que ha posat en peu de guerra el món municipal.
Incapaços de fer moure Endesa
Els diferents governs catalans i els responsables del Departament de Drets Socials i la Direcció General de Serveis Socials -han desfilat fins a sis directors generals en els últims quatre anys- han estat incapaços de fer moure Endesa de la seva posició i qui dia passa, any empeny. Quatre anys després, el centenar de llars afortunades ho són perquè en els seus respectius municipis una treballadora social, una responsable de l’àrea de Serveis Socials o un càrrec electe se l’ha jugada i ha decidit firmar el document.
L’APE mai ha posat pressió al món municipal perquè firmi el document imposat per Endesa perquè entenem que la solució passa per la companyia i la seva obligació d’assumir els compromisos adquirits. En aquest context, el passat 19 de maig vam ocupar durant hores les oficines comercials de l’empresa en plena Gran Via per exigir una reunió a tres bandes amb el Departament de Drets Socials i la pròpia companyia per arribar a una solució. Lamentablement, Endesa va optar per la via repressiva i va sol·licitar l’actuació dels Mossos d’Esquadra, que a través dels antiavalots van desallotjar les activistes que quedaven a l’interior. Tot això després de contactar amb els principals mitjans de comunicació i vendre’ls la seva versió, per la qual han atès totes les sol·licituds de comptadors provisionals que els han arribat, amagant l’existència d’aquest document extra i el conseqüent bloqueig.
Per molts cops que ens facin fora, seguirem insistint en la necessitat d’apostar pels comptadors socials com a mecanisme per garantir drets i dignificar l’existència dels col·lectius més vulnerables. Els altres també mereixen comptar amb un subministrament elèctric garantit i no haver de triar entre punxar la llum i viure en una apagada constant.
*Josep Babot és membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
