En una de les seves darreres actuacions abans de les eleccions, el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 7 de maig el projecte de Llei per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya, reivindicat durant molt de temps pel col·lectiu de Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l’amiant i la Favb. És el final d’una carrera que vam estar a punt de perdre quan es van convocar els comicis autonòmics, una situació que ja havíem viscut en l’anterior legislatura, quan, en no poder aprovar-se en aquell mandat, vam haver de començar de zero en el següent.
El president Aragonès s’havia compromès en la Convenció contra l’Amiant, al novembre del 2022, que l’avantprojecte de Llei s’aprovés abans d’acabar el 2023, però la signatura es va anar endarrerint. Si bé des de la Favb hem fet al·legacions a la redacció del text, considerem que l’aprovació ha estat, en ella mateixa, un fet molt important: el projecte de llei entrarà en el nou Parlament per a la seva tramitació, millora i aprovació definitiva. I esperem que això es faci amb la màxima celeritat.
Perquè fossin conscients de la importància de la llei, Jubilats de Macosa-Alstom i la Comissió contra l’Amiant de la Favb ens vam reunir amb els grups polítics -excepte l’extrema dreta-. Els vam demanar que l’aprovació de la llei figurés en els seus programes electorals, cosa que van fer PSC, ERC, Comuns i CUP, i els vam demanar que es comprometessin per escrit a fer una trobada al Parlament el 26 de novembre per avaluar l’estat de la tramitació. Totes les formacions amb qui ens vam reunir van signar.
Però, per què tenim tanta pressa? Perquè cada dia que passa hi ha més víctimes de la contaminació per amiant. Les afectacions per la inhalació de les seves fibres augmenten, ja que quasi tot l’amiant instal·lat està en males condicions i desprèn fibres canceroses. El càncer produït per amiant és un problema de futur: la latència de la malaltia abans d’aparèixer és de 30-40 anys, la qual cosa fa que els nostres fills i nets siguin molt vulnerables. Aquesta incubació tan llarga dificulta també que la població estableixi la relació entre causa i simptomatologia. I si bé aquesta latència és un fet que no té discussió en la comunitat mèdica, tampoc no ajuda que la classe política assumeixi la seva responsabilitat mirant les seves accions a curt termini. Als polítics els hem fet una pregunta capciosa: què creuen que provoca més víctimes mortals, els accidents de trànsit o les fibres d’amiant? Posaven els ulls com unes taronges a l’hora de respondre.
La llei haurà de permetre la investigació i el registre de víctimes de l’amiant, que ara no es realitza ni a Catalunya ni a l’Estat, a diferència d’altres països europeus.
Mapa de teulades d’uralita
Una de les novetats recents que cal conèixer és el mapa de cobertes d’amiant de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), fet a petició de la Comissió per l’Eradicació de l’Amiant de Catalunya (CEAC), a la qual pertanyem els companys de Macosa-Alstom i la Favb. Aquest mapa de teulades d’uralita de més de 35 m² s’ha fet mitjançant vols cartogràfics i sistemes de detecció per intel·ligència artificial. Té un marge d’error, però d’entrada les xifres són aclaparadores: 122.460 teulades (40 km²) i 700.000 tones de fibrociment repartit pel territori català. Una primera anàlisi permet veure com la pobresa, per incapacitat de remodelació de construccions, i les zones deprimides, siguin agrícoles o pendents de transformació industrial, són factors de concentració de l’amiant. A Barcelona hi ha una alta concentració de cobertes d’amiant: més de 2.000, sobretot al Bon Pastor, Sant Martí i la Zona Franca. Aquest mapa -obert a la participació del veïnat- és la primera capa del cens de l’amiant, que la Llei 7/2022 obliga a fer de residus i sòls contaminats, junt amb un calendari de la seva retirada.
Quan s’aprovi la llei al Parlament serà un dia històric i sense precedents a Europa. Esperem tenir aviat una llei que obligui a retirar aquest material
i posi els recursos públics necessaris per fer-ho possible. El repte és ingent i la responsabilitat subsidiària de l’Administració ha d’estar a l’altura, perquè la comercialització de material amb presencia d’amiant (MCA) es va prohibir a casa nostra trenta anys després que en altres països europeus
i perquè la seva utilització es va permetre fins a temps després.
Ens calen polítics que entenguin que el cost elevat de la retirada de l’amiant és menor que el cost per a la sanitat pública del tractament dels càncers que genera. Polítics amb talla d’estadista i amb pulsió per la compassió i el bé comú. Nosaltres hi serem per recordar-los que les directrius europees obliguen a treure l’amiant dels espais i equipaments públics abans del 2028, i d’arreu el 2032. I fem tard!
