Dècades després de l’enderrocament dels assentaments de barraques del Somorrostro, la Riera Magòria o la Perona, a Barcelona, el fenomen persisteix als afores de la capital catalana. A Montcada i Reixac, s’alça un conjunt de 500 barraques distribuïdes entre les riberes esquerra i dreta del riu Besòs i que ocupa més de 23 hectàrees. Els seus orígens es remunten a la dècada dels anys noranta, quan amb el permís dels propietaris dels terrenys es van fer horts amb casetes per a les eines. Progressivament, es van construir barraques fins arribar al conglomerat actual, amb carrers i numeració pròpia.
La realitat del territori és heterogènia. Mentre que alguns només hi tenen el seu hort, d’altres habiten la zona perquè no tenen possibilitat d’accedir a un habitatge. El 9 de gener passat, una parella que residia a l’assentament, la Jessica i en Munir, va morir per inhalació de fum quan s’escalfaven amb una estufa casolana a la barraca on vivien, sense les condicions de ventilació correctes. Ambdós vivien des de feia dos anys a l’enclavament, després de ser expulsats d’un pis que ocupaven a Santa Coloma de Gramenet i no trobar un habitatge on viure. L’accident va visibilitzar les males condicions en què viuen els pobladors de l’assentament i les raons socioeconòmiques que s’amaguen darrere del fenomen.
Més enllà de Montcada
“No és un problema exclusiu de Montcada, sinó que afecta tot l’eix Besòs. L’assentament és conseqüència de la manca d’habitatge accessible i la vulnerabilitat de l’àrea”, denuncia José Luis Conejero, representant de Montcada i Reixac a la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. Segons un informe del 2021 de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, l’eix Besòs és el territori amb major concentració de pobresa de l’àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha 10.000 persones sense llar o residint a emplaçaments irregulars. La coordinadora demana a les administracions públiques que solucionin el problema, des del vessant urbanístic i també social. “Si s’eliminen les barraques però no es dona una solució als seus habitants, només desplaçarem el conflicte”, expressa Conejero.
Tot i haver poques dades de la zona, fonts policials informen de l’existència d’activitats irregulars, com el desmantellament de vehicles. Sergi Argelés, membre de l’entitat ecologista La Màquia, informa del perill mediambiental que comporta l’assentament en l’entorn natural on s’ubica: “Els residus que es poden generar suposen una contaminació del sòl i els aqüífers, i una ocupació de l’espai que té un impacte en la flora i la fauna”. El corredor ecològic del Besòs és una àrea de migració d’aus i altres espècies. L’activista considera que convertir la zona en una ampliació del parc de la Serralada de Marina enriquiria el territori, en funcionar com a connector entre el riu i el parc.
No se sap quanta gent viu als terrenys
L’Ajuntament de Montcada i Reixac desconeix quanta gent viu als terrenys, però li consta que una desena dels residents empadronats al municipi ha demanat ajuda als Serveis Socials. La dada, però, no reflecteix la magnitud del problema, ja que hi ha habitants que provenen d’altres localitats. “Molta gent que no està empadronada no s’acosta als Serveis Socials perquè sap que no els atendran, per por d’acabar a un CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) o perquè temen la retirada de custòdia dels seus fills”, declarava Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona en una entrevista a La Directa.
El Consorci del Besòs, un òrgan integrat pels ajuntaments dels municipis del Baix Besòs, calcula en tres milions d’euros el cost de desmantellar la part més gran de l’enclavament de Montcada, de 400 barraques. El Consistori nega poder assumir l’operació en solitari i des de feia temps reclamava l’acció d’administracions supramunicipals. “És una problemàtica social i mediambiental que va més enllà de l’àmbit municipal i està vinculada al fet que continuem sent el pati del darrere de la gran metròpoli”, declara Laura Campos (ECP), alcaldessa de Montcada.
El futur de l’infrahabitatge
L’impacte social i mediàtic de la mort de la Jessica i en Munir va generar una resposta institucional. El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Toni Morral, va proposar crear una taula transversal, integrada per diverses Administracions i ens, per plantejar l’enderrocament de les barraques, la recuperació ambiental del territori i la reubicació de les famílies en habitatges. “Es tracta d’una comissió específica, no només de Montcada, perquè necessitem un pla d’actuació per abordar una problemàtica d’alta complexitat social, territorial i de seguretat”, informa Morral. El primer pas per a la resolució ha sigut la incorporació de la Generalitat al Consorci del Besòs.
El barraquisme és un conflicte social i ecològic que persisteix al municipi. En els últims anys, el Consorci del Parc de Collserola ha retirat barraques ubicades al turó de Montcada i al torrent de Can Tapioles. Avui, el Consistori té localitzats tres grans emplaçaments de barraques, però n’existeixen altres de més petits fragmentats pel terme municipal. El problema de l’infrahabitatge segueix present a l’àrea metropolitana. Tot i recordar les condicions de vida de mitjan segle XX, és una qüestió d’actualitat.