pàgs. 2 a 3- D’entrada:
– Sis anys de saqueig de l’aigua a Barcelona (Quim Pérez, membre de la Plataforma Aigua és Vida / Fotografia: Dani Codina)
– Els municipis recuperen la gestió d’un servei bàsic (Marc Font /Fotografia: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca)

pàg. 4- Publicitat

pàg. 5- Crònica:
– Buenaventura, els estralls de la «marca Barcelona» a Colòmbia (Joan Maria Soler, vicepresident de la Favb)

pàg. 6- Crònica:
– Greuges participatius, crònica sobre l’elecció de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (Meritxell M. Pauné)

pàg. 7- Crònica:
– Atenció ciutadana en precari (Cristina Palomar / Fotografia: manel Sala «Ulls»)

pàg. 8- Crònica:
– Una dècada de l’ordenança (in)cívica (Alba Arnau / Il·lustració: Azagra-Revuelta)

pàg. 9- Crònica:
– La guerra del tramvia (Cristina Palomar / Fotografia: Associació per a la Promoció del Transport Públic)

pàg. 10- Crònica:
– El noroeste de Sant Martí planta cara al olvido (Luis Caldeiro / Fotografia: Ignasi R. Renom)

pàg. 11- Crònica:
– Els ex-legionarios depenen de Cornet (David García Mateu)
En 5 paraules: Creuer contaminant al Port de Barcelona; El 010 fa 30 anys i torna a ser gratuït; El cas Benítez queda impune; Els barris recuperen els bus de barri els diumenges i festius

pàg. 12- Opinió:
Editorial: Un any de llums i ombres
El ninot de: El Roto

pàg. 13- Opinió:
El Carrer: 25 anys als barris!
La cambra fosca: ‘Cas Quintana’: Visca la impunitat!; Trias, agent immobiliari; A Gràcia hi ha de tot; Ada, la Fórmula 1 encara?
En positiu: De Prospeciment a Prospebeach

pàg. 14- Opinió:
– Orejas para el Liceo (Horacio Capel, catedrático de Geografia Urbana)
Kiosk: La Ronda de Dalt, Ada Colau hereda un error olímpico (M. Eugenia Ibáñez, lamentable.org, 18 de mayo de 2016)

pàg. 15- Opinió:
– Indra, una indústria militar a Barcelona (Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau)

pàg. 16- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– Tanta desigualtat… (Albert Recio, professor d’Economia a la UAB / Fotografia: Joan Morejón)

pàg. 17- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– La salut des d’una mirada política i social (Joan Manuel Pericàs i Joan Benach, GREDS-Emconet, UPF / Fotografia: Pili E., 9 Barris Imatge)

pàgs. 18- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– Retallades i desigualtats en educació (Xavier Bonal, departament de Sociologia de la UAB / Fotografia: Ignasi R. Renom)

pàg. 19- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– Las desigualdades de género no desaparecen, se transforman (Teresa Torns, sociòloga / Fotografia: Pedro Click)

pàgs. 20 a 21- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– Tenim una resposta a la desigualtat? Cinc experts en temes socials responen la pregunta: ¿Quines polítiques consideres prioritàries per atacar les desigualtats a la ciutat de Barcelona?
– Sin una correlación de fuerzas favorable será muy difícil (José Adelantado, profesor de Sociología de la UAB)
– Agenda democràtica des de les institucions i la ciutadania (Ricard Gomà, coordinador de l’Institut d’Estudis Metropolitans)
– Més recursos i disminució de les distàncies entre classes socials (Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF)
– Cal actuar sobre les causes i els efectes (Teresa Crespo, presidenta de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social)
– Mientras erradicamos el capitalismo (Miren Etxezarreta, catedrática jubilada de Economia Aplicada de la UAB)

pàg. 22- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– Volver a casa de los padres (Jesús Martínez / Il·lustració: Isabel Pozo)

pàg. 23- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
– La PAH i l’APE, segones oportunitat reals (Laura Aznar / Fotografia: Laura Aznar i Dani Codina)

pàg. 24- Dossier: Què fem amb tanta desigualtat?
Entrevista: «El Partit Popular impugna la llei per protegir els interessos de la banca», Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) (Laura Aznar / Fotografia: Dani Codina)

pàg. 25- Carrers:
– CAU, el mirall dels anys 70 (Jaume Fabre, periodista i historiador)

pàg. 26- Publicitat

pàg. 27- Carrers:
– La imatge de la Barcelona en canvi, reportatge sobre l’exposició Barcelona, la metròpolis en l’era de la fotografia, 1860-2004 (Ignasi Franch / Fotografia: Joan Guerrero, Frederic Ballell)

pàg. 28- Carrers:
– El Rec Comtal, un canal mil·lenari… i educatiu! (Mertixell M. Pauné / Fotografia: AV Can Sant Joan de Montcada)
– Una mirada al voltant, ressenya del llibre de Marc Andreu Les ciutats invisibles, viatge a la Catalunya metropolitana (Redacció Carrer)
Breus de barri: La Bordeta: judici a tres famílies per ocupar un finca; La Sagrera: L’Institut Guttmann torna al barri; El Clot: Més verd a Ca l’Oliva

pàg. 29- Carrers:
– La vocació de donar a conèixer el Poblenou, article sobre els 40 anys de l’Arxiu Històric del Poblenou (Marc Villoro / Fotografies: Arxiu Històric del Poblenou)

pàg. 30- Carrers:
Punts de distribució de Carrer
És Tira (Jordi Lapedra)
– Contra la bretxa digital als barris (Aina Barceló)

pàg. 31- Carrers:
– Davant els fets del «Banc Expropiat» a Gràcia (AV Vila de Gràcia i Favb)
– Els barris denuncien que Telefónica no compleix (Favb)
El cor robat: «La nostra prioritat és la construcció de la biblioteca pública, una demanda històrica del barri», Eva Ceano Vivas, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià / Il·lustració: Manel Puyal)

pàg. 32- La del darrere
Parlant del carrer i de la ciutat: «A los movimientos sociales no les preocupa mucho el militarismo», Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau (Luis Caldeiro / Fotografia: Ignasi R. Renom)
Sal i pebre: 1.000 persones dormint al carrer (Zeta)
L’acudit (Montse Cabo)

L'entrada Què fem amb tanta desigualtat? ha aparegut primer a Carrer.

La solució, davant l’immobilisme institucional, es va forjar als carrers. La PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) van impulsar conjuntament una Iniciativa Legislativa Popular, avalada amb més de 150.000 firmes -el triple de les necessàries- que va convertir-se en llei el juliol passat. Aquesta normativa, aprovada per unanimitat al Parlament, dóna obligacions als qui fan negoci amb els béns bàsics i planteja mesures relatives a l’habitatge i la pobresa energètica, entenent que no n’hi ha prou amb tenir garantit un sostre, sinó que cal assegurar una llar digna. La llei 24/2015, una de les grans victòries del moviment, va quedar parcialment suspesa després que el Partit Popular presentés un recurs al Tribunal Constitucional per impugnar alguns dels seus articles.

Fa deu mesos que el Parlament va aprovar la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica. Quin balanç en fas?

Durant aquests mesos s’han parat centenars de desnonaments i milers de talls dels subministraments bàsics, per tant la llei està funcionant, però també és cert que no s’ha aplicat de manera integral. Pel que fa a la pobresa energètica, la Generalitat encara no ha signat un conveni amb aquestes empreses perquè siguin elles les que assumeixin el deute de les llars que no poden pagar. Tampoc les ha sancionat quan han incomplert la llei. Així que podríem dir que s’ha estat aplicant a mig gas, cal més rapidesa i voluntat.

En aquest temps heu atès persones que segueixen patint talls de la llum, l’aigua o el gas?

Sí, sí que ens arriben casos però són un percentatge molt petit de tots els talls. Els denunciem a Consum, a l’Ajuntament, i demanem una sanció a les companyies, perquè no obeeixen la llei. Segueixen fent talls sense demanar prèviament un informe a serveis socials per saber en quina situació es troba la família. I també s’ha de tenir en compte que hi ha tota una part de la pobresa energètica menys visible i més difícil de detectar, que és gent que no pateix talls però va amb l’aigua al coll per poder pagar les factures. Ens trobem persones que no encenen la calefacció a l’hivern perquè no la poden pagar, o que ens expliquen que han deixat de donar menjar de qualitat als fills per poder fer front a les factures, o que aigualeixen la llet per gastar menys. Perfils n’hi ha de tot tipus. Des de gent que va perdre la seva feina, que viu amb un PIRMI i que amb això no li arriba per pagar el lloguer o la hipoteca, i a més, els subministraments bàsics, gent gran, majors de 65 anys… I moltes famílies.

I quina sortida donen les administracions a aquestes persones? Creus que saben abordar l’exclusió residencial?

No, perquè en primer lloc els demanen moltíssima informació per concedir-los l’informe de risc d’exclusió residencial. Això hauria d’estar cobert, perquè la llei estableix que si en 15 dies Serveis Socials no te l’ha donat, això s’entén com a silenci positiu i per tant, tu estàs protegit. D’altra banda, ha costat molt que es conegui la llei dins l’administració, tot i que nosaltres hem treballat des del primer dia amb la Generalitat per desplegar uns protocols que es facin arribar a tots els Ajuntaments sobre les obligacions de l’administració i les obligacions de les empreses. Però ha costat molt que tota aquesta informació baixi.

I els usuaris coneixen la llei?

Molta gent no sap que hi ha una llei que protegeix contra els talls, i no sap que si li tallen els subministraments estan incomplint aquesta llei, ni que això ho poden denunciar, ni que poden demanar que se sancioni la companyia. S’hauria de fer una campanya comunicativa molt més àmplia, igual que s’ha fet amb la L9 del metro. Per això demanem a la Generalitat que sancioni d’ofici, que no s’esperi que la persona denunciï, perquè molta gent no sap que pot denunciar-ho.

Exigiu que les companyies signin uns convenis, tal com marca la llei, que les obligaria a fer-se càrrec de les factures impagades. Qui les assumeix a dia d’avui?

Hi ha ajuntaments que tenen un pressupost específic per pagar-les. Llavors en aquests municipis les companyies no tallen perquè cobren, però clar, cobren de l’Ajuntament, no és que estiguin aplicant la llei.

Però segueixen fent talls en aquells municipis on els ajuntaments tenen menys recursos?

Clar. Els Ajuntaments més petits tenen menys poder de negociació i la situació és pitjor. Per això demanem que la Generalitat arribi a un conveni amb les companyies. Elles no volen signar i l’administració no està actuant amb prou contundència, però ara tenim una llei que les obliga, per tant ja no hi ha cap excusa. I si les subministradores s’hi neguen, que la Generalitat ho faci públic i que digui que no tenen sensibilitat, que no els preocupa la pobresa energètica, que no els preocupa tallar la llum a la gent. No oblidem que són empreses que estan fent negoci amb la gestió d’un dret bàsic i han d’assumir la responsabilitat que això implica. Pel fet que siguin companyies privades que s’estan enriquint no poden deixar fora més d’un 10% de la població catalana, que és la que pateix talls en els subministraments.

El Partit Popular no ha recorregut cap mesura relativa a la pobresa energètica…

No. Què ha tombat el PP? Tot el que dóna obligacions als bancs. El mecanisme de segona oportunitat per alliberar el deute de les famílies, l’obligació de fer un lloguer social i les mesures per ampliar el parc públic d’habitatge social. També s’ha carregat la cessió obligatòria, és a dir, el deure de les entitats financeres de cedir a les administracions els pisos que tinguin buits més de dos mesos, per ubicar-hi les famílies en risc d’exclusió residencial.

Com expliques les impugnacions del PP?

Està claríssim que el Partit Popular respon als interessos de la banca i no als interessos de la gent. De fet, el mateix divendres que va haver-hi la suspensió de la llei, el president del BBVA deia en una notícia que havia demanat expressament a Soraya Sáenz de Santa María que la suspengués. És a dir, respon directament a les ordres de la banca i als interessos de les empreses subministradores. És claríssim que aquesta és la seva motivació, no és una qüestió d’inconstitucionalitat. La llei 24/2015 és, de fet, l’única de tot l’Estat que realment protegeix l’article 45 de la Constitució, que és el dret a un habitatge digne. No és una qüestió que la llei sigui inconstitucional, es tracta de protegir els interessos dels amics del Partit Popular.

Però la PAH i l’APE no s’han quedat immòbils davant aquesta suspensió.

Vam fer una campanya molt forta al carrer per denunciar el PP, concentracions a les seus a nivell estatal i estem segurs que si s’ha salvat la part de pobresa energètica és gràcies a tota la pressió exercida durant aquestes setmanes. A més, hem presentat un full de ruta a la Generalitat i als ajuntaments, traslladant-los com creiem que s’ha d’actuar. Per una banda, a nivell legislatiu, pensem que s’ha de crear una nova norma per a tots els articles que han estat impugnats, que reculli exactament els mateixos drets i garanteixi els mateixos mecanismes. Per altra banda, mentre aquesta nova norma no estigui enllestida, demanem que s’apliqui el que ja està en vigor, que en la part d’habitatge, és la llei catalana del dret a l’habitatge de l’any 2007. Les administracions s’han posat les piles en crear una nova llei que reguli els articles suspesos. Però ho avisem: estarem vigilant que aquest instrument legislatiu sigui igual de garantista que la nostra llei, la 24/2015. No acceptarem una normativa aigualida.

Habitatge sí, però digne

“Les companyies subministradores fan negoci amb els béns fonamentals, i això té un impacte negatiu en el dia a dia de la gent”. Aquesta premissa és el motor de Maria Campuzano. Nascuda a Barcelona el 1981, treballa a Enginyeria sense Fronteres, portant la campanya sobre el model energètic català i denunciant la gestió privada de la llum, l’aigua i el gas. També és portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, un projecte que es va gestar amb la voluntat de fer front a una emergència que s’ha fet molt visible arran de la crisi econòmica i que ha esdevingut cada vegada més freqüent: els talls ens els subministraments bàsics. Des del seu inici, la tasca de l’APE ha estat estretament lligada a la de la PAH. Campuzano diu que fruit del treball conjunt, van detectar que moltes de les famílies que atenia la Plataforma perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, tampoc tenien accés a l’energia. I aquesta s’ha convertit en la seva batalla diària: la lluita al carrer “no només pel dret a un habitatge, sinó perquè aquest habitatge sigui digne”.

L'entrada Maria Campuzano (APE): “El Partit Popular impugna la llei per protegir els interessos de la banca” ha aparegut primer a Carrer.