L’any 2015 va haver 443 talls dels subministraments bàsics al dia i 43 desnonaments, també diaris, a Catalunya. Aquest va ser el balanç d’un any fatídic, que es va saldar amb milers de famílies al carrer i amb tantíssimes més malvivint, sense ni tan sols tenir accés a l’aigua, la llum o el gas.
La solució, davant l’immobilisme institucional, es va forjar als carrers. La PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) van impulsar conjuntament una Iniciativa Legislativa Popular, avalada amb més de 150.000 firmes -el triple de les necessàries- que va convertir-se en llei el juliol passat. Aquesta normativa, aprovada per unanimitat al Parlament, dóna obligacions als qui fan negoci amb els béns bàsics i planteja mesures relatives a l’habitatge i la pobresa energètica, entenent que no n’hi ha prou amb tenir garantit un sostre, sinó que cal assegurar una llar digna. La llei 24/2015, una de les grans victòries del moviment, va quedar parcialment suspesa després que el Partit Popular presentés un recurs al Tribunal Constitucional per impugnar alguns dels seus articles.
Fa deu mesos que el Parlament va aprovar la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica. Quin balanç en fas?
Durant aquests mesos s’han parat centenars de desnonaments i milers de talls dels subministraments bàsics, per tant la llei està funcionant, però també és cert que no s’ha aplicat de manera integral. Pel que fa a la pobresa energètica, la Generalitat encara no ha signat un conveni amb aquestes empreses perquè siguin elles les que assumeixin el deute de les llars que no poden pagar. Tampoc les ha sancionat quan han incomplert la llei. Així que podríem dir que s’ha estat aplicant a mig gas, cal més rapidesa i voluntat.
En aquest temps heu atès persones que segueixen patint talls de la llum, l’aigua o el gas?
Sí, sí que ens arriben casos però són un percentatge molt petit de tots els talls. Els denunciem a Consum, a l’Ajuntament, i demanem una sanció a les companyies, perquè no obeeixen la llei. Segueixen fent talls sense demanar prèviament un informe a serveis socials per saber en quina situació es troba la família. I també s’ha de tenir en compte que hi ha tota una part de la pobresa energètica menys visible i més difícil de detectar, que és gent que no pateix talls però va amb l’aigua al coll per poder pagar les factures. Ens trobem persones que no encenen la calefacció a l’hivern perquè no la poden pagar, o que ens expliquen que han deixat de donar menjar de qualitat als fills per poder fer front a les factures, o que aigualeixen la llet per gastar menys. Perfils n’hi ha de tot tipus. Des de gent que va perdre la seva feina, que viu amb un PIRMI i que amb això no li arriba per pagar el lloguer o la hipoteca, i a més, els subministraments bàsics, gent gran, majors de 65 anys… I moltes famílies.
I quina sortida donen les administracions a aquestes persones? Creus que saben abordar l’exclusió residencial?
No, perquè en primer lloc els demanen moltíssima informació per concedir-los l’informe de risc d’exclusió residencial. Això hauria d’estar cobert, perquè la llei estableix que si en 15 dies Serveis Socials no te l’ha donat, això s’entén com a silenci positiu i per tant, tu estàs protegit. D’altra banda, ha costat molt que es conegui la llei dins l’administració, tot i que nosaltres hem treballat des del primer dia amb la Generalitat per desplegar uns protocols que es facin arribar a tots els Ajuntaments sobre les obligacions de l’administració i les obligacions de les empreses. Però ha costat molt que tota aquesta informació baixi.
I els usuaris coneixen la llei?
Molta gent no sap que hi ha una llei que protegeix contra els talls, i no sap que si li tallen els subministraments estan incomplint aquesta llei, ni que això ho poden denunciar, ni que poden demanar que se sancioni la companyia. S’hauria de fer una campanya comunicativa molt més àmplia, igual que s’ha fet amb la L9 del metro. Per això demanem a la Generalitat que sancioni d’ofici, que no s’esperi que la persona denunciï, perquè molta gent no sap que pot denunciar-ho.
Exigiu que les companyies signin uns convenis, tal com marca la llei, que les obligaria a fer-se càrrec de les factures impagades. Qui les assumeix a dia d’avui?
Hi ha ajuntaments que tenen un pressupost específic per pagar-les. Llavors en aquests municipis les companyies no tallen perquè cobren, però clar, cobren de l’Ajuntament, no és que estiguin aplicant la llei.
Però segueixen fent talls en aquells municipis on els ajuntaments tenen menys recursos?
Clar. Els Ajuntaments més petits tenen menys poder de negociació i la situació és pitjor. Per això demanem que la Generalitat arribi a un conveni amb les companyies. Elles no volen signar i l’administració no està actuant amb prou contundència, però ara tenim una llei que les obliga, per tant ja no hi ha cap excusa. I si les subministradores s’hi neguen, que la Generalitat ho faci públic i que digui que no tenen sensibilitat, que no els preocupa la pobresa energètica, que no els preocupa tallar la llum a la gent. No oblidem que són empreses que estan fent negoci amb la gestió d’un dret bàsic i han d’assumir la responsabilitat que això implica. Pel fet que siguin companyies privades que s’estan enriquint no poden deixar fora més d’un 10% de la població catalana, que és la que pateix talls en els subministraments.
El Partit Popular no ha recorregut cap mesura relativa a la pobresa energètica…
No. Què ha tombat el PP? Tot el que dóna obligacions als bancs. El mecanisme de segona oportunitat per alliberar el deute de les famílies, l’obligació de fer un lloguer social i les mesures per ampliar el parc públic d’habitatge social. També s’ha carregat la cessió obligatòria, és a dir, el deure de les entitats financeres de cedir a les administracions els pisos que tinguin buits més de dos mesos, per ubicar-hi les famílies en risc d’exclusió residencial.
Com expliques les impugnacions del PP?
Està claríssim que el Partit Popular respon als interessos de la banca i no als interessos de la gent. De fet, el mateix divendres que va haver-hi la suspensió de la llei, el president del BBVA deia en una notícia que havia demanat expressament a Soraya Sáenz de Santa María que la suspengués. És a dir, respon directament a les ordres de la banca i als interessos de les empreses subministradores. És claríssim que aquesta és la seva motivació, no és una qüestió d’inconstitucionalitat. La llei 24/2015 és, de fet, l’única de tot l’Estat que realment protegeix l’article 45 de la Constitució, que és el dret a un habitatge digne. No és una qüestió que la llei sigui inconstitucional, es tracta de protegir els interessos dels amics del Partit Popular.
Però la PAH i l’APE no s’han quedat immòbils davant aquesta suspensió.
Vam fer una campanya molt forta al carrer per denunciar el PP, concentracions a les seus a nivell estatal i estem segurs que si s’ha salvat la part de pobresa energètica és gràcies a tota la pressió exercida durant aquestes setmanes. A més, hem presentat un full de ruta a la Generalitat i als ajuntaments, traslladant-los com creiem que s’ha d’actuar. Per una banda, a nivell legislatiu, pensem que s’ha de crear una nova norma per a tots els articles que han estat impugnats, que reculli exactament els mateixos drets i garanteixi els mateixos mecanismes. Per altra banda, mentre aquesta nova norma no estigui enllestida, demanem que s’apliqui el que ja està en vigor, que en la part d’habitatge, és la llei catalana del dret a l’habitatge de l’any 2007. Les administracions s’han posat les piles en crear una nova llei que reguli els articles suspesos. Però ho avisem: estarem vigilant que aquest instrument legislatiu sigui igual de garantista que la nostra llei, la 24/2015. No acceptarem una normativa aigualida.
Habitatge sí, però digne
“Les companyies subministradores fan negoci amb els béns fonamentals, i això té un impacte negatiu en el dia a dia de la gent”. Aquesta premissa és el motor de Maria Campuzano. Nascuda a Barcelona el 1981, treballa a Enginyeria sense Fronteres, portant la campanya sobre el model energètic català i denunciant la gestió privada de la llum, l’aigua i el gas. També és portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, un projecte que es va gestar amb la voluntat de fer front a una emergència que s’ha fet molt visible arran de la crisi econòmica i que ha esdevingut cada vegada més freqüent: els talls ens els subministraments bàsics. Des del seu inici, la tasca de l’APE ha estat estretament lligada a la de la PAH. Campuzano diu que fruit del treball conjunt, van detectar que moltes de les famílies que atenia la Plataforma perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, tampoc tenien accés a l’energia. I aquesta s’ha convertit en la seva batalla diària: la lluita al carrer “no només pel dret a un habitatge, sinó perquè aquest habitatge sigui digne”.
