<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Fotografies de «Laura López Encinas» publicades a la revista | Carrer</title>
	<atom:link href="https://carrer.cat/fot_graf/laura-lopez-encinas/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://carrer.cat/fot_graf/laura-lopez-encinas/</link>
	<description>Revista Carrer</description>
	<lastBuildDate>Thu, 02 Jul 2026 12:30:14 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.1.4</generator>

<image>
	<url>https://carrer.cat/wp-content/uploads/2023/05/cropped-Carrer-logotip-web-32x32.png</url>
	<title>Fotografies de «Laura López Encinas» publicades a la revista | Carrer</title>
	<link>https://carrer.cat/fot_graf/laura-lopez-encinas/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>La generació que protesta en format vertical</title>
		<link>https://carrer.cat/article/la-generacio-que-protesta-en-format-vertical/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Elia herranz]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Jul 2026 12:06:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[comunicació]]></category>
		<category><![CDATA[joves]]></category>
		<category><![CDATA[xarxes socials]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=9733</guid>

					<description><![CDATA[<p>Durant segles, la Biblioteca d’Alexandria va simbolitzar l’ambició humana de reunir tots els coneixements de l’univers en un mateix indret. Avui, salvant les distàncies, les xarxes socials ocupen aquest paper. TikTok i Instagram concentren cada dia milions d’històries, experiències, debats i informacions que circulen a una velocitat inimaginable per als savis de l’antiguitat. Els papirs [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-generacio-que-protesta-en-format-vertical/">La generació que protesta en format vertical</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">Durant segles, la Biblioteca d’Alexandria va simbolitzar l’ambició humana de reunir tots els coneixements de l’univers en un mateix indret. Avui, salvant les distàncies, les xarxes socials ocupen aquest paper. TikTok i Instagram concentren cada dia milions d’històries, experiències, debats i informacions que circulen a una velocitat inimaginable per als savis de l’antiguitat. Els papirs han deixat pas als <em>reels</em> i les sales de lectura de pedra calcària, a pantalles de sis polzades on un flux incessant de vídeos es consumeix amb el moviment d’un dit. En aquesta gran biblioteca digital, els savis han cedit el protagonisme a una nova generació de creadors de contingut o <em>influencers</em>: divulgadors amb residència estable a la xarxa que interpreten el món que els envolta i el tradueixen a un llenguatge accessible per a comunitats de joves, influint en aquestes perquè transformin l’aprenentatge en debats i formes de mobilització.</p>



<p class="wp-block-paragraph">L’auge d’aquestes figures està estretament relacionat amb la manera com les noves generacions consumeixen informació. Segons un estudi de Reuters Institute for the Study of Journalism, dos de cada cinc joves europeus d’entre 18 i 24 anys utilitzen principalment les xarxes socials per informar-se. A més, el 73% assegura haver consumit setmanalment vídeos informatius de format curt durant l’últim any, sobretot a TikTok i Instagram. Els creadors de contingut desperten més interès entre els joves (51%) que les marques informatives tradicionals (39%).</p>



<p class="wp-block-paragraph">Més enllà de l’entreteniment, les xarxes han esdevingut eines de mobilització<br>i protesta. Allò que abans es vehiculava a través d’associacions veïnals, assemblees o cartells als carrers, avui també circula per TikTok i Instagram. Creadors de contingut barcelonins utilitzen els vídeos curts i les <em>stories</em> per amplificar els seus missatges de protesta vinculats al dret a gaudir de la ciutat, l’accés a l’habitatge, la gentrificació o la identitat de barri. Aquestes qüestions interpel·len una generació que observa com la transformació urbana condiciona la seva relació amb Barcelona.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Un dels exemples més representatius és L’altra ciutat. El compte d’Instagram, que supera els 15.000 seguidors, està impulsat per Dani Ruiz (26 anys) i un equip de persones interessades en el món de la comunicació que vol mostrar “la realitat que no s’acostuma a ensenyar de la Barcelona de postal”. Nascut a la Trinitat Vella, Ruiz explica que el projecte va sorgir de la voluntat de combatre els prejudicis que pesen sobre els barris perifèrics i de la necessitat de fer visibles les històries de les veïnes, que continuen sent desconegudes per a bona part de la ciutat: “Els relats que trenquen esquemes són els que generen més impacte”, reflexiona el creador de contingut.</p>



<p class="wp-block-paragraph">La voluntat d’incidir en la percepció que la ciutat té dels barris explica la manera com Ruiz entén les xarxes, que s’han convertit en un espai fonamental per arribar al jovent i donar veu a col·lectius invisibilitzats. El jove, que prové del món de l’“associacionisme de la Trini”, entén la seva activitat digital com una continuació de la feina comunitària que abans desenvolupava en espais presencials. “Si abans t’ho deia al centre cívic, ara t’ho explico a les xarxes”, resumeix. I defensa que Instagram o TikTok funcionen com noves places públiques on fer comunitat, informar i reforçar el sentiment de pertinença: “Crec en l’orgull de barri com a resposta a tot. En la importància de fer xarxa. Si trobem aquests espais de socialització, que ara són digitals, està tot fet”.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Perquè el contingut interpel·li el públic jove -en el seu cas d’entre 18 i 35 anys-, Ruiz considera imprescindible combinar actualitat i temes universals que connectin amb el dia a dia de l’audiència: “Es tracta de trobar un equilibri entre seguir l’agenda informativa i generar incidència pública. Obrir converses a partir de la viralització”. Aquesta lògica respon a una manera diferent d’entendre l’activisme. La reivindicació ja no depèn només de la convocatòria presencial, sinó de la capacitat d’un contingut per circular i arribar a usuaris que difícilment s’acostarien a aquests debats a través dels canals de participació tradicionals. Finalment, Ruiz també reivindica la importància de cuidar l’estètica i el rigor dels continguts: “Els creadors tenim una responsabilitat molt gran. És molt important escollir a què dones veu”.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Més enllà de la pantalla</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">L’impacte dels continguts es pot veure en perfils com el de Lídia Martínez (28 anys), que s’informa a través de les xarxes i que, a diferència del que pensen altres generacions, fa activisme més enllà de l’<em>scrolling</em> des del sofà. “Després de consumir contingut, continuo informant-me”, explica la jove, que s’ha “mobilitzat fora de les xarxes gràcies a aquestes, assistint a activitats i manifestacions”. Per a Martínez, les plataformes són una eina clau de conscienciació i protesta. També considera que el fet que siguin joves els qui expliquin aquestes realitats facilita que altres persones de la mateixa generació connectin amb el missatge i prenguin consciència a través d’un llenguatge proper i accessible.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Entre prestatgeries de <em>reels</em>, <em>stories</em> i vídeos virals emergeix una generació de creadors de contingut capaç de construir relats que generen consciència col·lectiva i connecten amb les inquietuds del jovent. Les xarxes socials no només són un espai d’entreteniment, sinó una biblioteca digital on el jovent s’informa, construeix la seva mirada sobre la ciutat i es mobilitza en comunitat.</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-generacio-que-protesta-en-format-vertical/">La generació que protesta en format vertical</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Els casals, models d’autogestió i democràcia</title>
		<link>https://carrer.cat/article/els-casals-models-dautogestio-i-democracia/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Elia herranz]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Jul 2026 12:04:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[casals de joves]]></category>
		<category><![CDATA[joves]]></category>
		<category><![CDATA[participació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=9717</guid>

					<description><![CDATA[<p>Són les set de la tarda d’un dijous. Com cada setmana a aquesta hora, vint-i-cinc joves es reuneixen a l’espai que havia format part d’un complex industrial per celebrar l’assemblea del Casal de Joves de Can Ricart. Fundat el 2016 després d’anys de reivindicació veïnal, el casal compleix 10 anys amb una gran participació i [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/els-casals-models-dautogestio-i-democracia/">Els casals, models d’autogestió i democràcia</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">Són les set de la tarda d’un dijous. Com cada setmana a aquesta hora, vint-i-cinc joves es reuneixen a l’espai que havia format part d’un complex industrial per celebrar l’assemblea del Casal de Joves de Can Ricart. Fundat el 2016 després d’anys de reivindicació veïnal, el casal compleix 10 anys amb una gran participació i consolidat com a referent de l’associacionisme juvenil a Barcelona.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Ubicat en l’antic conjunt tèxtil de Can Ricart -construït a mitjan segle XIX al Poblenou-, forma part de la xarxa de casals de joves autogestionats de la ciutat: espais organitzats pel mateix jovent i adreçats a les seves necessitats i inquietuds, que conformen ambients col·lectius d’oci alternatiu i esdevenen motors de transformació social. Una assemblea gestora -l’òrgan màxim de participació- pren les decisions de l’organització, la gestió i la programació de les activitats de forma horitzontal i democràtica. Les persones participants tenen, majoritàriament, entre 20 i 30 anys.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Can Ricart organitza tallers setmanals de muay thai [boxa tailandesa], il·lustració, autodefensa feminista o serigrafia a preus populars. En paral·lel, programa propostes lúdiques com ara concerts, festes, sessions de DJ i la “Jungla nocturna” -una sessió de jocs de taula-. El casal funciona sota un conveni de gestió cívica, mitjançant el qual l’Ajuntament cedeix la gestió d’un equipament municipal a una entitat sense ànim de lucre perquè hi desenvolupi la seva activitat i presti un servei a la comunitat. És el mateix model que segueixen altres casals, com els de la Guineueta, Roquetes, Porta o Prosperitat, a Nou Barris, o el de La Traca, al Clot. A part de l’acció voluntària dels membres participants -clau en el funcionament del projecte-, Can Ricart compta en l’actualitat amb una directora de projectes i una tècnica dinamitzadora contractades.</p>



<p class="wp-block-paragraph">L’equipament va ampliar recentment de forma notable la seva superfície amb la incorporació d’una nau abandonada contigua. L’obra, que va tenir un cost de 972.000 euros, va finalitzar el desembre de l’any passat. L’assemblea ha manifestat que ha estat un gran avenç, però remarca que no compleix les demandes plantejades inicialment ni està ideada per al seu projecte. “És clarament una arquitectura de centre cívic i no té espais especialitzats per a un casal”, explica Marc Girons, membre del casal.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Ara, la principal reivindicació del col·lectiu és la preservació de l’ús del pati interior del recinte, el futur del qual es veu condicionat perquè està catalogat com a zona verda i integrat dins del Pla Especial Urbanístic de Millora Urbana per als eixos verds del districte 22@. El pati és un indret que el jovent considera fonamental per al funcionament de l’equipament, d’on han sorgit projectes comunitaris i que algunes entitats s’han dedicat a mantenir. Defensen que és un entorn segur per a les persones usuàries i que, si passés a ser espai obert, es crearia un punt vulnerable amb accés des de diverses direccions, un fet que podria ocasionar problemes de degradació<br>i conflicte a la nit.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Fomentar la participació</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">La Federació de Casals de Joves de Catalunya és una plataforma que agrupa associacions juvenils autogestionades com Can Ricart. L’entitat ofereix suport i acompanyament als casals de joves federats, impulsa càpsules formatives sobre autogestió i proporciona ajuts econòmics. El seu projecte es fonamenta en valors com la transformació social, l’autogestió i l’assemblearisme. La participació juvenil en el teixit associatiu i el coneixement sobre l’autogestió continuen sent reptes amb moltes capes. “S’han de complir tres factors indispensables: voler, saber i poder”, apunta Josep Maria Ballesteros, integrador social i secretari de la federació.</p>



<p class="wp-block-paragraph">El <em>voler</em> està vinculat amb la motivació per implicar-s’hi i fer canvis, mentre que el <em>saber</em> consisteix en conèixer quins són els canals i les maneres per participar en el teixit associatiu. Una de les limitacions en aquest àmbit és, precisament, el desconeixement del dret a la participació. En aquesta línia, la federació impulsa el programa “Educar en participació, una assignatura pendent” per als alumnes del segon cicle d’ESO [veure requadre]. Pel que fa al <em>poder</em>, s’han de complir unes condicions econòmiques que permetin al jovent participar i “no únicament estar pendent de sobreviure”. La precarització laboral que afecta molts joves els resta temps i energia per elaborar un projecte col·lectiu propi; un fenomen que es veu agreujat per l’augment del cost de vida i la gentrificació. “Poder quedar-te a viure al teu barri condiciona molt a l’hora de construir projectes associatius o comunitaris”, manté Ballesteros.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Un espai on crear i evolucionar</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Els projectes comunitaris necessiten un espai amb les condicions adequades per desenvolupar la seva activitat. “Els que demanen espai i no l’acaben tenint, acaben morint. La pedra angular de qualsevol iniciativa associativa és disposar d’un local on poder fer la seva activitat”, afegeix Ballesteros. Aquest va ser el repte amb què es va haver d’enfrontar el Casal de Joves La Dreixa, a la Dreta de l’Eixample, que va passar per diferents espais fins que li van assignar el seu local actual.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Espai autogestionat fundat el 2018, està emplaçat en l’anomenada Qtxera -una cotxera al costat del Taller Masriera-. És un equipament que, segons els seus membres, es queda petit per a l’activitat que hi desenvolupen. L’Ajuntament en cedeix l’ús i n’assumeix les despeses de manteniment, però l’entitat funciona amb un pressupost limitat i amb poques ajudes econòmiques. Tot i això, ofereix una gran varietat de tallers -ceràmica, guitarra, teatre, coral&#8230;-, així com un club de lectura, formacions en masclisme i la Festa Major Alternativa del barri. Amb les celebracions, recapten diners que els permeten sufragar-les i invertir en noves propostes.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Una de les darreres activitats ha estat una rua històrica, que visibilitzava indrets del barri que han desaparegut a causa de l’especulació immobiliària. “Veiem que el barri s’està desfent amb la gentrificació”, expressa Adam Purtí, secretari del casal. A la Dreta de l’Eixample, dos de cada tres llits estan dedicats a turistes, segons dades del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics. La crítica als efectes de la gentrificació també es fa visible amb accions simbòliques: des del 2022, el casal exhibeix a les barres de la Festa Major Alternativa el cartell de preus “<em>beer</em>” [cervesa, en anglès] a 4 euros i “suc d’ordi” a 1,5. La iniciativa busca denunciar “un model de ciutat i de barri gentrificat i mercantilitzat” i, alhora, és un instrument per incentivar l’interès dels turistes pel català.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Equipaments pilotats per les joves</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Agrupats en la Plataforma de Gestió Ciutadana, alguns Casals de Joves es responsabilitzen d’espais públics com a alternativa a l’externalització del servei.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Cultura alternativa a les catacumbes de la Farinera del Clot</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Casal de Joves del Clot-Camp de l’Arpa La Traca</strong>.<strong> </strong>Dinamitzat per una assemblea gestora, el casal desenvolupa un projecte de participació comunitària “oberta i horitzontal” als baixos de la Farinera del Clot, una situació que comporta problemes de visibilitat i habitabilitat. Per això, demanen que l’Ajuntament els faciliti els recursos necessaris per poder fer esdeveniments populars i d’oci alternatiu a la via pública. A part de l’organització de tallers o la cessió d’espais, acaben d’endegar el projecte Lectures Rebels, un club de lectura dirigit a joves d’entre 14 i 30 anys. Gran Via de les Corts Catalanes 837.<strong> </strong>@cj_latraca.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Una peça més de l’engranatge comunitari de la ‘Guine’</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Casal de Joves de la Guineueta.</strong> El casal forma part de l’espai i l’estructura associativa de la Masia de la Guineueta, un equipament gestionat per entitats de lleure del barri, com ara el centre d’esplai i l’ateneu.  És membre fundador de la Federació de Casals de Joves de Catalunya i entre els seus objectius principals inclou “fomentar l’associacionisme juvenil i la cultura comunitària al territori; empoderar els processos de participació juvenils; facilitar recursos i oferir serveis a les persones joves i treballar en xarxa amb altres entitats i institucions”. Plaça de Ca n’Ensenya 4. @ cjguineueta</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Transformar Porta amb les propostes del jovent del barri</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Kasal de Joves de Porta. </strong>Gestionat per l’entitat juvenil Transforma Porta, l’assemblea gestora és l’òrgan de decisió assembleària del casal. L’Espai de Trobada obre cada tarda per acollir els i les joves i les seves propostes. Programen activitats com ara xerrades, tallers, formacions, exposicions i cursos d’orientació laboral, buscant l’empoderament i la participació activa del jovent. I col·laboren amb altres equipaments, serveis, entitats i projectes de l’entorn: enguany s’han encarregat del pregó de la Festa Major del barri, amb la plaça de Sóller “plena a vessar”. Carrer de l’Estudiant 1. @kjovesdeporta.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Quatre generacions casaleres a la Prosperitat</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Casal de Joves de Prosperitat. </strong>Les joves de la Prosperitat han gestionat el seu propi espai des dels anys vuitanta, que ha passat per sis seus -la penúltima d’elles, uns barracots <em>provisionals</em> que van durar 12 anys-, es van enfrontar a un tancament traumàtic que les va deixar un any al carrer -però no sense activitat- i des del 2024 tiren endavant un equipament “digne” gestionat per l’Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat, l’entitat pionera, amb una gestora en contínua renovació. Entre les reivindicacions actuals, que l’espai s’acabi de condicionar com cal. Passeig de Valldaura 27<strong>1</strong>. @cjprospe.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>En lluita amb les entitats de Roquetes per un nou Casal</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Kasal de Joves de Roquetes. </strong>Des de l’any 2003, l’Associació Juvenil Sociocultural Roket Project assumeix la gestió d’un espai juvenil amb més de 30 anys de trajectòria a Nou Barris. Una gestora i diferents col·lectius i comissions porten el dia a dia del casal. Entre les línies i objectius del seu ideari hi ha el foment de la participació, el feminisme, la diversitat, l’antifeixisme i l’antiracisme, la consciència de classe -obrera-, la política “apartidista” i la gestió comunitària. La lluita més important, aconseguir un nou equipament, ja que l’actual ha quedat obsolet. Carrer de Vidal i Guasch 23. kasaljovesroquetes.wordpress.com.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Un espai més ampli per celebrar deu anys al Poblenou</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Casal de Joves de Can Ricart. </strong>En funcionament des del 2016 després d’una llarga reivindicació veïnal, poc temps després de posar-se en marxa ja s’havia quedat petit. La lluita per aconseguir-ne l’ampliació ha donat els seus fruits i s’acaba de posar en funcionament la nau annexa que permetrà acollir més activitats i projectes coincidint amb el 10è aniversari, que van celebrar amb l’edició del documental <em>La dècada: història d’un casal viu i combatiu</em>. Música, tallers, mercadet, jocs de taula o cinema són algunes de les activitats que s’hi poden trobar. Carrer d’Emília Coranty 5. @jovescanricart.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><br></p>



<p class="wp-block-paragraph"><br></p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/els-casals-models-dautogestio-i-democracia/">Els casals, models d’autogestió i democràcia</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>La Trinitat Vella vol preservar la memòria de la presó de dones</title>
		<link>https://carrer.cat/article/la-trinitat-vella-vol-preservar-la-memoria-de-la-preso-de-dones/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Néstor Bogajo]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 18 Mar 2026 09:41:20 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[antifranquisme]]></category>
		<category><![CDATA[Dones]]></category>
		<category><![CDATA[memòria]]></category>
		<category><![CDATA[patrimoni]]></category>
		<category><![CDATA[Trinitat Vella]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=9557</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’Ajuntament preveu enderrocar la presó de la Trinitat Vella, el gran vestigi de la repressió franquista contra les dones a Barcelona, tan bon punt l’actual centre penitenciari obert es traslladi a les noves instal·lacions de la Zona Franca, previsiblement aquest mateix any. Diverses entitats, però, veuen compatible el projecte municipal de transformació del barri i [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-trinitat-vella-vol-preservar-la-memoria-de-la-preso-de-dones/">La Trinitat Vella vol preservar la memòria de la presó de dones</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">L’Ajuntament preveu enderrocar la presó de la Trinitat Vella, el gran vestigi de la repressió franquista contra les dones a Barcelona, tan bon punt l’actual centre penitenciari obert es traslladi a les noves instal·lacions de la Zona Franca, previsiblement aquest mateix any. Diverses entitats, però, veuen compatible el projecte municipal de transformació del barri i la conservació de l’edifici de la façana principal.</p>



<p class="wp-block-paragraph">La presó de la Trinitat Vella va acollir entre 1963 i 1983 milers de dones empresonades pel règim franquista, primer, i pel govern de la Transició, després. Entre 1984 i 2009, va esdevenir un centre penitenciari per a joves de 16 a 21 anys, i des de l’any 2009 funciona com a centre penitenciari obert. Ara, l’Ajuntament espera amb candeletes el seu tancament definitiu per enderrocar l’edifici -el que en queda, ja que el 2009 ja va anar a terra una part del complex- i tirar endavant el seu projecte de transformació del barri, que preveu la construcció de més de 400 habitatges i diversos equipaments a l’espai que ara ocupa el centre penitenciari.</p>



<p class="wp-block-paragraph">El projecte contempla mantenir alguns elements de la presó per incloure’ls en els nous equipaments, però diverses entitats del barri, amb el suport de la Comissió de la Dignitat, exigeixen que l’edifici de la façana es conservi sencer. “L’enderroc de la presó implicaria l’incompliment de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, que insta a adoptar les mesures i accions necessàries per conservar la memòria històrica dels espais, amb especial interès en els espais de repressió contra la dona”, explica Pep Cruanyes, advocat i president de la Comissió de la Dignitat, que afegeix que “la desaparició del patrimoni representa una banalització de la història del barri, de la ciutat i de Catalunya”. “La de la Trinitat Vella -recorda- era la principal presó de dones de Catalunya”.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Una qüestió de voluntat política</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">El passat juliol la Comissió va registrar una petició perquè la presó esdevingui Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), un fet que n’impediria l’enderrocament total i forçaria l’Ajuntament a mantenir el tros de la façana. Tot i que el Consistori no ho veu compatible amb el projecte planificat, les entitats creuen que és viable mantenir l’edifici sense reduir la dotació habitacional i d’equipaments prevista: “Hi ha un edifici que s’hauria de desplaçar uns metres per mantenir la presó. Això endarreriria les obres un any, però preservaríem l’última presó de dones construïda en temps de dictadures a Europa. Pensem que val la pena fer l’esforç”, manté Paco Flórez, president de l’Associació Veïnal Trinitat Uneix, la principal impulsora de la preservació de la presó. I agrega: “És una qüestió de voluntat política, però l’Ajuntament no ho vol fer”.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Maribel Ferràndiz, que va estar empresonada a la Trinitat Vella a la dècada dels anys setanta -abans de la mort de Franco-, lamenta que la proposta de l’Ajuntament impliqui “esborrar la memòria de la repressió contra les dones”. “Sempre deixen els espais dedicats als homes, però els dedicats a les dones, no. Demanem respecte per a la nostra memòria”, rebla.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Una proposta insuficient</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">L’Ajuntament preveu dedicar un espai a la història de la presó en un dels nous equipaments, així com la creació d’un mapa 3D de l’edifici. Però Trinitat Uneix considera que aquest memorial hauria de situar-se en l’edifici històric de la façana, símbol de la repressió franquista envers les dones. En la mateixa línia, Cruanyes lamenta que el Consistori no consideri la readaptació del projecte per conservar la façana de la presó i recorda que “les polítiques de memòria són importants, no per fer declaracions, sinó per complir els objectius de la llei de Memòria”.</p>



<p class="wp-block-paragraph">La petició per convertir la presó de la Trinitat Vella en un BCIN és ara en mans de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Cultura, que serà l’encarregat de decidir si esborra del mapa barceloní part de la història de la repressió del règim franquista envers les dones o si, per contra, força l’Ajuntament a repensar el projecte, mantenint la façana tal com demana el veïnat. Una reivindicació que, per cert, no és tan esbojarrada: només cal veure com es preveu reformar l’espai de la presó Model, a l’Eixample, tot mantenint part de l’estructura original del centre.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Sororitat entre dones represaliades</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">La presó de la Trinitat Vella va ser controlada fins al 1978 per l’orde religiós Cruzadas Evangélicas, que tenia l’objectiu de reeducar les preses perquè adoptessin el model de dona que el nacionalcatolicisme considerava adequat. Tancades en condicions precàries i separades pel tipus de delicte comès, les preses van trobar la manera de sobreposar-se als maltractaments i les vexacions constants de les <em>cruzadas</em> gràcies a la sororitat. Compartir els aliments que aconseguien de les famílies -per no haver de menjar els que els donaven en mal estat a la presó-, comunicar-se tot i estar aïllades o organitzar-se per aprendre o fer esport són només alguns dels exemples d’aquesta cooperació. En cas que l’Ajuntament decideixi tirar endavant l’enderrocament de la presó, no només eliminarà una part important de la memòria de la repressió franquista a la ciutat, sinó també una història de sororitat entre dones decisiva per a la supervivència de moltes preses durant la seva estada.</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/la-trinitat-vella-vol-preservar-la-memoria-de-la-preso-de-dones/">La Trinitat Vella vol preservar la memòria de la presó de dones</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Beatriz Fernández (Arrels): “El sensellarisme no s’aborda només amb menjadors o dutxes”</title>
		<link>https://carrer.cat/article/beatriz-fernandez-arrels-el-sensellarisme-no-saborda-nomes-amb-menjadors-o-dutxes/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Néstor Bogajo]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 16 Dec 2025 15:24:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[aporofòbia]]></category>
		<category><![CDATA[discursos d'odi]]></category>
		<category><![CDATA[sensellarisme]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=9489</guid>

					<description><![CDATA[<p>Beatriz Fernández (Barcelona, 1977) és, des de fa un any i mig, la directora de la Fundació Arrels, l’entitat que acompanya i atén les persones sense llar de Barcelona. Vinculada des de jove al món associatiu i al tercer sector, els seus estudis en advocacia la van empènyer a apropar el dret a la justícia [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/beatriz-fernandez-arrels-el-sensellarisme-no-saborda-nomes-amb-menjadors-o-dutxes/">Beatriz Fernández (Arrels): “El sensellarisme no s’aborda només amb menjadors o dutxes”</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">Beatriz Fernández (Barcelona, 1977) és, des de fa un any i mig, la directora de la Fundació Arrels, l’entitat que acompanya i atén les persones sense llar de Barcelona. Vinculada des de jove al món associatiu i al tercer sector, els seus estudis en advocacia la van empènyer a apropar el dret a la justícia gratuïta a totes aquelles persones que, per raons burocràtiques, idiomàtiques o administratives, no hi podien accedir.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Les persones sense sostre no entren en la llista de prioritats de la ciutat?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Històricament, ha estat el col·lectiu més oblidat. Les polítiques implementades han intentat <em>gestionar</em> les persones que viuen al carrer. No s’han creat eines efectives; només se’ls ha tingut en compte en les polítiques de serveis socials, quan en realitat el dret fonamental que més necessiten preservar és el de l’habitatge. La resposta que s’ha donat és la d’incrementar les places d’albergs. És a dir, l’abordatge no ha estat en matèria d’habitatge. Tampoc s’ha entomat mai l’estabilitat que aquestes persones necessiten. Totes les solucions són massa temporals.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Mesures pal·liatives i no estructurals.</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Cal entomar la qüestió des de diferents departaments. No es pot abordar el sensellarisme només amb menjadors o més dutxes. Cal el compromís i la coordinació de les Administracions.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Girona va registrar fa unes setmanes el rècord de persones en situació de carrer. A algunes se les va expulsar dels espais que ocupaven. Es desplaçaran cap a Barcelona?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">No ho sabem, per la manca d’interès que hi ha hagut sempre a l’hora de conèixer la problemàtica. No tenim dades que ho corroborin. Aquestes persones poden venir, com se’n poden anar a altres punts d’Espanya o d’Europa. No tenim un coneixement prou científic de les seves dinàmiques. És un dels nostres reclams: hem de disposar de més informació.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>La situació climatològica és un factor de desplaçament? Barcelona atrau més persones sense llar a l’hivern?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Els qui viuen a Barcelona acostumen a quedar-s’hi, i els d’altres municipis, que ja són veïns i veïnes de la seva localitat, no acostumen a desplaçar-se pel fred. Amb tot, Barcelona té un conveni amb altres ciutats de l’àrea metropolitana perquè les nits més dures d’hivern aquestes persones es puguin desplaçar al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona [CUESB].</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Molts veïns i veïnes sovint tenen la sensació que a Barcelona cada cop hi ha més persones que dormen al carrer.</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">A l’últim recompte, el 2023, vam localitzar en una nit 1.384 persones. Ara, l’Ajuntament ja apunta en les seves publicacions que estem al voltant de les 1.500. Per tant, la sensació és correcta.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>S’ha incrementat la seva presència en barris on abans no eren tan habituals?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Sí, perquè els darrers mesos s’han produït desallotjaments de l’espai públic -al parc de la Ciutadella, l’estació del Nord o el parc de Joan Miró-. Aquestes persones s’han desplaçat cap a zones on abans no hi havia una presència tan important.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Abans de passar fred al carrer, algunes persones decideixen ocupar pisos?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Aquest és un col·lectiu que no està especialment vinculat amb les ocupacions. El que hi ha és un sensellarisme cronificat al carrer i un sensellarisme més vinculat a la desinstitucionalització. És a dir, persones que no troben on viure a la sortida d’hospitals, de centres de menors o de centres penitenciaris, per posar alguns exemples.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>A totes dues bandes de la plaça de Sant Jaume hi governa el PSC. Hi ha hagut cap canvi a l’hora de tractar la qüestió?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">És veritat que Barcelona és, de tots els municipis de Catalunya, el que més recursos hi dedica. Però el nombre de persones ha augmentat els últims anys. Ara tenim més eines respecte de fa cinc anys, com el marc d’acció per abordar el sensellarisme, però no les volem perdre. I no podem córrer el perill que altres municipis vulguin desvincular-se del problema.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Quin pas ha de fer l’Administració?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Tot just estem a l’espera de l’aprovació de la llei de sensellarisme, de manera que ja no tindrem una estratègia governamental, sinó un element normatiu.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Aquest problema s’erradicarà?</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Coneixem experiències de països europeus, com Finlàndia, on han tingut un problema molt superior al nostre i gairebé l’han erradicat mitjançant una política pública de coordinació entre Administracions. Amb la mirada posada en la provisió d’habitatge, han disminuït el 90% del nombre de persones en situació de carrer. És a dir, sabem com acabar el problema, però no és competència exclusiva dels ajuntaments ni de la Generalitat. Cal una coordinació entre les dues Administracions, amb un quàdruple enfocament. Primer, mantenir l’atenció dels serveis socials, per després passar al segon, la provisió d’habitatge. El tercer ha d’anar envers la salut i l’atenció sanitària. I en últim lloc, que és de competència estatal, seria la llei d’estrangeria, un factor de risc a l’hora de trobar-se al carrer.</p>



<p class="wp-block-paragraph"></p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/beatriz-fernandez-arrels-el-sensellarisme-no-saborda-nomes-amb-menjadors-o-dutxes/">Beatriz Fernández (Arrels): “El sensellarisme no s’aborda només amb menjadors o dutxes”</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
