És també perquè aplega un elenc de perfils polítics de procedències diverses i acostumats a manar que fan pensar en una legislatura molt entretinguda pel seu alt nivell dialèctic. En aquest segon mandat Ada Colau tindrà al davant una oposició amb molt afany de protagonisme on destaca un exprimer ministre socialista francès, un exministre de Treball del govern Zapatero i un reguitzell d’exconsellers dels governs Mas i Puigdemont. Afegir també l’anomalia que suposa que el cap d’un grup municipal estigui empresonat i hagi de demanar infructuosament permís per assistir als plens.

Valls: no sap, no contesta
Des de les eleccions del 2011 Carrer realitza una breu enquesta als regidors i regidores on els pregunta sobre qüestions relacionades amb la seva vida com la feina abans d’ocupar l’escó municipal, com es mouen per la ciutat, on viuen, on porten els fills a estudiar, si tenen mútua privada i si participen en algun moviment associatiu.

Cal destacar la gran disponibilitat de la majoria a participar en l’experiment i també lamentar la impossibilitat de contactar amb el grup de Manuel Valls. A la centraleta de l’Ajuntament no sabien on passar la nostra trucada tot i que BCN pel canvi té dret a sou i despatx. El qüestionari de Carrer és una forma amena d’acostar els representants municipals a la ciutadania, àvida de tafaneries i alhora la primera interessada a saber de quin peu calcen els membres del nou consistori.

La majoria dels enquestats té titulació universitària amb perfils molt diferents que van des dels advocats fins als enginyers passant per periodistes, catedràtics, mestres, economistes, gestors culturals, biòlegs, politòlegs, empresaris i arquitectes. També hi ha dos funcionaris de carrera, una botiguera i un autònom sense especificar de què, i només un dels enquestats es defineix com a polític professional.

Com a anècdota, destacar que no sempre el que més títols oficials té és el que més se’n vanta. Ada Colau no va acabar els estudis universitaris i ho compensa explicant que les seves competències professionals i polítiques “són fruit d’estudis acadèmics, de la tasca que he desenvolupat en organitzacions civils i de la participació en moviments socials”.

L’habitatge va per edats
El decalatge generacional es posa de manifest quan preguntem per l’habitatge. Mentre que els regidors de més edat disposen d’un pis de propietat (alguns l’atribueixen a la parella o a una herència familiar i declaren o pagar hipoteca o no tenir res al seu nom), entre els més joves s’imposa el lloguer.

Quasi tots viuen a Barcelona tret d’un regidor que resideix a l’Hospitalet de Llobregat i una regidora que ha anat a viure recentment al Masnou. Ni Marilén Barceló ni Celestino Corbacho ni Laura Pérez -aquesta última diu que viu fora de Barcelona- especifiquen on resideixen exactament. En el cas de Corbacho, només explica que està buscant pis a la ciutat. Elisenda Alamany, que com Corbacho no estava empadronada a la ciutat en el moment dels comicis, viu actualment en un pis compartit a Gràcia.

També són els regidors de més edat -independentment del partit polític al qual pertanyen- els que expliquen que gaudeixen d’una segona residència. El mapa és divers i va des de Cerdanyola (Josep Bou) a Falset (Miquel Puig) passant per Sabadell (Elisenda Alamany), el Maresme –Ernest Maragall no especifica el municipi-, Llessuí (Albert Batlle), Graus (Osca) (Montserrat Ballarín), Caldes d’Estrac (Óscar Ramírez) i Eivissa (Marga Marí-Klose). Com a curiositat, el regidor de BEC Jordi Martí diu que té “una casa de 30 metres quadrats al mig del bosc”, però no concreta quin bosc.

Pel que fa als districtes, l’enquesta recull tres novetats molt destacades respecte a anteriors sondejos. La primera és el fet que no hi ha cap regidor que visqui al districte de Nou Barris. La segona, que el districte de Sarrià-Sant Gervasi (8) torna a imposar-se a l’Eixample (5). Fa quatre anys, una majoria de regidors i regidores vivia a l’Eixample (14). Li seguien Sarrià-Sant Gervasi (7) i Horta-Guinardó (6), Ciutat Vella i Sant Andreu (4), Nou Barris (2), les Corts i Sants-Montjuïc (1). Sant Martí era l’únic districte on no hi residia ningú.

La tercera novetat respecte al sondeig anterior és que l’Hospitalet de Llobregat i el Masnou substitueixen Sant Cugat del Vallès i Esplugues de Llobregat. La raó és la renovació interna que han fet la majoria de partits a les seves candidatures per al 26-M.

Poc associacionisme veïnal
Entre els regidors hi ha poc activisme veïnal. De tots, només cinc asseguren pertànyer a alguna associació de veïns i la militància -sigui real o virtual- és transversal a excepció del grup popular, on vetlla per l’absència. Jordi Rabassa (BEC) és membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu i de l’Associació de Veïns del Casc Antic, Jordi Martí (JxC) destaca l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, Montserrat Benedí (ERC) esmenta l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera i Jaume Collboni (PSC) assegura ser membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample.

Entre tots despunta Paco Sierra (Ciutadans) com el regidor que més associacions veïnals col·lecciona: Associació de Veïns del Raval, Associació de Veïns de la Mercè i Associació d’Amics de la Rambla.

Hi ha moltes formes de llegir aquestes dades. Si triem el criteri dels caps de llista, decep comprovar que no hi ha ningú tret de Collboni que destaqui la seva participació en l’associacionisme veïnal. Ada Colau assegura que “actualment com a alcaldessa no tinc temps per participar” mentre que la resta ni tan sols s’hi refereixen.

En canvi l’associacionisme vinculat a la política hi apareix clarament i alguns esmenten el nom del seu partit polític o similars (PdeCat i Crida Nacional, Federalistes d’Esquerra…). El que més destaca és la participació en entitats ciutadanes relacionades amb el processisme per part dels regidors d’ERC i JxCat, i per sobre de totes hi despunta Òmnium Cultural. També apareixen esmentats alguns sindicats (UGT, CCOO, Intersindical CSC).

Les associacions culturals, esportives i socials (Intermón, Greenpeace, Metges Sense Fronteres, Fundació Vicky Bernardet, Asfatac, Som Energia, Ecologistes en Acció, Plataforma pel Transport Públic…), així com els col·legis professionals i entitats privades relacionades amb l’ocupació prèvia dels enquestats tenen més presència, tot i que són pràcticament inexistents en el cas dels representants del partit taronja a excepció de l’intens activisme de Paco Sierra.

De tots els membres del consistori que participen en l’ampli teixit associatiu barceloní destaca amb llum pròpia el popular Josep Bou: és l’únic que pertany a la Asociación de Amigos de la Guardia Civil.

Pública o privada?
Quan es pregunta sobre sanitat i educació, i si són usuaris de l’atenció pública o la privada, les respostes són variades i transversals. Sobre la sanitat, la majoria reconeix ser usuari del CatSalut, però tot i que molts esmenten el nom del seu Centre d’Atenció Primària (CAP), també n’hi ha que no el posen probablement per desconeixement o falta d’ús.

Pel que fa a l’atenció sanitària privada, el debat ja no va de dretes o esquerres si és que aquest debat és a hores d’ara en aquest àmbit significatiu. De tots els grups, el socialista és el que més utilitza les mútues (6), seguit dels republicans (4) i de JxCat, BEC i Ciutadans (3). Com a nota destacada, el fet que Joaquim Forn respongui a la pregunta recordant que “fa més de 20 mesos que sóc tancat a la presó” i que “aquí hi ha metge”.

Pel que fa a l’àmbit de l’educació que els regidors han triat per als seus fills i filles, el primer que crida l’atenció és que hi ha molts regidors que no tenen criatures i no sempre la seva joventut n’és la raó. Dels que en tenen, molts són usuaris de l’ensenyament concertat i del públic indistintament, i aquest últim augmenta exponencialment quan es parla d’estudis universitaris. JxCat i ERC sovintegen l’escola concertada. A l’altra banda hi apareix BEC com a usuària de l’escola pública a excepció d’un cas. Ada Colau porta el seu fill petit a una escola bressol privada del barri perquè “no ens va tocar el sorteig de l’escola municipal”.

Res de patinet i el cotxe oficial, depèn
El decalatge generacional també es dona, però molt més matisat, si parlem dels mitjans de transport que utilitzen per moure’s per Barcelona. L’ús habitual del metro i anar a peu sovinteja, i pocs parlen de fer servir el cotxe particular -algú, la moto-. Tanmateix, són els joves els que més marquen les bicicletes, elèctriques i normals, tot i que no especifiquen si són usuaris del Bicing o la bicicleta és de propietat. Hi ha el cas del republicà Max Zañartu que la comparteix amb la família i el comú Jordi Rabassa que en té dues.

El patinet, tan de moda, encara no ha fet forat entre els representants municipals. Entre els que repeteixen mandat, n’hi ha que utilitzen el cotxe oficial de forma esporàdica i d’altres que ho fan habitualment per raons de responsabilitat de govern. Només l’alcaldessa s’hi refereix com a “cotxe de seguretat”.

El vehicle privat segueix sent una valuosa possessió de tots els regidors. Tanmateix, de tots els grups municipals destaquen els comuns i els republicans com els que més cotxes i motos tenen. Com a anècdota destacar la caravana de Jordi Martí i la furgoneta compartida de Marc Serra (BEC), i també que només Janet Sanz (BEC) explica que el seu cotxe “és de segona mà amb motor de benzina de l’any 2002”.

L'entrada Qui són els nous regidors? ha aparegut primer a Carrer.

Com és costum del moviment veïnal, els barris faran el seu balanç de l’actuació municipal. En general es considera positiva l’actitud del nou equip de govern i que les sensibilitats socials i polítiques siguin més properes. Però això no és suficient. “Fets i no paraules” va ser una famosa pintada veïnal que segueix vigent. Queden dos anys de mandat i es prendrà nota dels incompliments.

Aquest informe s’ha realitzat amb les dades facilitades pels activistes veïnals Camilo Ramos, Carles Burgés, Carlo Scoles, Gerard Gual, Fernando Abad, Joan Vidal, Leonor Pérez, Jaume Matas, Joan Bordetas, Jordi Clausell, Pedro Alonso, Salvador Mañosas, Toni Ramon, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i la junta de l’AV d’Horta.

Ciutat Vella

• Pla d’habitatge social en un districte que perd residents.
• Limitació del número de places hoteleres.
• Recuperació de l’espai públic davant la privatització derivada dels usos turístics.
• Facilitar i potenciar el comerç de proximitat.
• Tramitar d’una vegada per totes l’anul·lació de la llicència de l’hotel del Palau de la Música.

Eixample

• Compliment del nou termini per a la finalització del mercat de Sant Antoni (2018) i que es realitzi la superilla per a vianants que l’ha d’acompanyar.
• Aprovar i iniciar el pla urbanístic de la Model, respectant els acords amb el moviment associatiu i creació d’una comissió de seguiment amb participació veïnal.
• Urbanització de l’espai de Germanetes.
• Redacció d’un Pla d’Equipaments.
• Realització de les mesures aprovades en el PEUAT.

Sants-Montjuïc

• Remodelació del passeig de la Zona Franca.
• Compliment dels terminis assenyalats per a l’arribada del Metro a la Marina.
• Desenvolupar la tercera fase del cobriment de les vies ferroviàries de Sants amb un projecte consensuat amb els barris.
• Destinar l’edifici del Palau de la Premsa a equipament municipal per a les activitats de les entitats.
• Elaboració i aprovació del Pla Urbanístic del Turó Font de la Guatlla.
• Remodelació del barri de Sant Cristòfol, aprovat l’any 2012.

Les Corts

• Transformació urbanística de l’espai Barça amb consens veïnal.
• Protecció dels béns d’interès històric, artístic i cultural (com la Masia, l’hotel del Bisbat i la Maternitat).
• Compliment del conveni amb Telefònica (que també afecta d’altres districtes).
• Finalització de les obres de la Colònia Castells.
• Definició dels continguts del Pla Danubi.
• Realitzar el monument a la memòria històrica de l’antiga presó de dones.

Sarrià-Sant Gervasi

• Execució del Pla d’Equipaments del districte i construcció de la biblioteca de Sarrià.
• Construcció d’habitatges socials per als joves i la població més vulnerable.
• Cobertura de la ronda des de Via Augusta fins a la plaça Comín i instal·lació d’un sensor de contaminació a la ronda de Dalt (plaça Borràs).
• Aprovació del Pla de Mobilitat del districte, amb solucions per als barris de muntanya.
• Pla de Futur per als barris de muntanya amb consens polític i veïnal.
• Revisió de la planificació urbanística del barri de les Planes, pendent des del 1990.
• Modificació del PGM del parc de l’Oreneta.

Gràcia

• ‘Desprivatització’ dels serveis sanitaris, amb transparència i informació (hospital de Sant Pau, l’Esperança, Entitats de Base Associativa (EBA) de Vallcarca).
• Mesures valentes per reduir la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit.
• Lluita contra la gentrificació de la Vila de Gràcia mitjançant un Pla d’Habitatge.
• Mercat popular a l’Abaceria, sense supermercat ni aparcament.
• Recuperar l’operativitat de la taula de treball per al seguiment del Pla d’Usos.

Horta-Guinardó

• Cobriment de la ronda de Dalt.
• Replantejar el transport públic de superfície perquè sigui més eficaç.
• Rehabilitació del palau del Parc del Laberint d’Horta.
• Més presència de l’ensenyament públic, augmentant el percentatge del 50% actual.
• Calendari per a la finalització de la línia 9 del Metro.
• Més transparència en la gestió del Casal d’Entitats del Mas Guinardó, un compromís del govern actual.
• Realització dels equipament previstos a l’illa del Torrent.

Nou Barris

• Actualització del Pla d’Equipaments.
• “Humanització” de la Meridiana tenint en compte els barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.
• Realització d’un cens de pisos buits. Investigar i exigir responsabilitats per la venda de pisos socials a fons d’inversió (també afecta altres districtes).
• Compliment dels compromisos del Pla contra la pobresa de 2016 pactats amb la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou!”.
• Planificació i aprovació del futur dels equipaments de la Plástica Flor a la zona centre, amb consens veïnal.
• Retorn de les propostes dels barris en transport.
• Treure les torres d’alta tensió de Collserola (no a la MAT).
• Aplicar el treball previ pactat en Participació.

Sant Andreu

• Pla integral de reforma de la Meridiana i començament de les obres.
• Construcció de l’estació de l’AVE i urbanització de l’entorn, incloent les modificacions al pla de 1996 i aprovació definitiva del futur parc.
• Urbanització del solar de les antigues casernes. Avançar en la construcció dels equipaments compromesos.
• Planejament global del conjunt del territori productiu (Bon Pastor, Estadella, Verneda, Montsonys, incloent la pastilla Mercedes Benz).
• Construcció dels primers habitatges de reallotjament a l’entorn de la presó de Trinitat.
• Realització del projecte Portes de la Trinitat.
• Calendari per a l’arribada de la línia 4 a la Sagrera.

Sant Martí

• Dignificació de la rambla Prim i apertura al carrer Santander.
• Connexió de la línia 4 del Metro entre la Pau i la Sagrera.
• Solució a la problemàtica de l’aluminosi a la Pau i el Maresme.
• Tirar endavant la segona fase d’urbanització de Pere IV.
• Licitació de totes les obres pendents a Glòries.
• Rehabilitació integral de Can Ricart.
• Inici de les obres del passeig del Front Marítim.

L'entrada Prioritats del moviment veïnal fins al final del mandat ha aparegut primer a Carrer.