Barcelona compta amb una oferta potent d’establiments nocturns arreu del municipi, però hi ha punts calents on es concentren bars i discoteques. Els més populars per al jovent són Marina, Paral·lel, Eixample, Upper Diagonal i Port Olímpic. Totes són opcions atractives, però anar-hi de festa pot suposar una despesa important. Les entrades de les discos van dels deu euros fins als quaranta en dates assenyalades, i, segons l’espai, una copa pot costar 15 euros o més. No tot l’oci és assequible per a tothom, com no tots els joves tenen els mateixos recursos.

Canviar de barri per anar de ‘farra’

Marina és un espai conegut pels seus establiments amb preus baixos i un ambient social informal. La seva popularitat és notable els caps de setmana, quan bars i discoteques s’omplen de gom a gom. Per al Xavi, un veí de la Verneda de 24 anys, és la seva zona preferida per sortir amb els amics. Pels preus i per l’absència d’un codi de vestimenta determinat. Al bar, comparteixen beguda i es reparteixen les despeses: cadascú aporta d’acord amb la seva capacitat econòmica.

Molts joves de la Verneda trien el Poblenou perquè al barri no troben una oferta d’oci nocturn regulat del seu gust. A la zona, però, són usuals les raves il·legals, que han generat problemes de convivència amb el veïnat. En aquest escenari, una proposta interessant és l’oci alternatiu i autogestionat, present a les festes populars. El Xavi, que forma part de l’AV de la Verneda Alta, suggereix que l’Ajuntament podria insonoritzar les naus abandonades de la Pau i fer possible un oci que doni vida i cultura al barri: “L’oci nocturn no és només sortir de festa”. Aquest oci alternatiu, més flexible, es caracteritza per oferir preus populars i estar adaptat a la realitat socioeconòmica del territori. “Volem un espai on la gent se senti còmoda i pugui ser ella mateixa, sense un estament que li dicti com actuar”, agrega el Xavi, en resposta a la forta dependència de la regulació de l’Ajuntament que hi ha en l’actualitat per organitzar festes populars.

Oci autogestionat

Aquesta és també la visió de la Laura (24) i l’Ahmed (18), membres del Kasal Jove de Roquetes, a Nou Barris. Denuncien la manca d’oci nocturn adaptat al jovent, que fa que se’n vagin a altres llocs. “Volem un espai constructiu i gestionat per les joves del barri”, declaren. Quan organitzen activitats nocturnes, tenen pactat amb el veïnat acabar els concerts abans de mitjanit. Però això no s’adapta a la realitat horària de la festa nocturna: “A aquella hora, ni pensem a sortir encara”, reblen. El casal s’ha quedat petit per als seus projectes i des de fa anys reclamen construir-ne un de nou a l’Amfiteatre de Roquetes, lluny dels habitatges. D’aquesta manera, no molestarien ningú i les activitats es podrien allargar. Però negociar amb l’Administració “és difícil” i ple de “topalls”.

D’altra banda, fora dels ambients d’oci regulat, el botellot és una opció molt popular. Segons el Termcat, es tracta d’“una trobada informal en un espai públic a l’aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància”. Un fenomen amb un perfil demogràfic específic, protagonitzat per menors de 25 anys. Per a un segment de la població marcat per les limitacions econòmiques i la precarietat laboral, és una alternativa d’oci assequible i, per tant, atractiva.

Una alternativa que no deixa de ser polèmica, ja que sol implicar menors d’edat; és il·legal segons la normativa i sovint comporta problemes de convivència amb el veïnat pel soroll i la brutícia que genera. Però el botellot és un espai de reunió social més, que si bé va agafar volada durant les restriccions per la covid, sempre ha estat present. L’antropòleg Carles Freixa el descriu com a una “vàlvula d’escapament dels problemes de salut mental i emocional que molts adolescents pateixen i que el sistema de salut pública no ha estat capaç d’abordar amb seriositat”.

Segons l’Informe Juventud España 2020, a partir dels 25 anys la participació en botellots cau de forma significativa, una dada que explicita l’arrel socioeconòmica del fenomen. El consum d’alcohol en els últims dotze mesos és semblant entre els grups de 15-24 anys (83,2%) i de 25-34 anys (70,1%). Per tant, tot i que la ingestió d’alcohol decau, el que canvia més és la manera com es fa: els menors de 25 anys tenen menys independència econòmica i no solen disposar d’un espai propi privat on beure amb els amics.

Botellots, “un fenomen establert”

El Síndic de Gregues va publicar el 2022 un informe sobre els botellots, on recomana assumir que és un fenomen establert a la societat i, a l’Administració, aplicar mesures perquè sigui una pràctica més segura: establint espais accessibles a la ciutat, facilitant l’accés ràpid dels serveis sanitaris, habilitant Punts Lila i lavabos públics…

Per concloure, hi ha un debat interessant. Beure al carrer a Barcelona en espais no autoritzats pot suposar una multa de fins a 100 euros. El Consistori va proposar el 2024 apujar-la a 600 euros si “es pertorba la tranquil·litat ciutadana”, però això encara no s’ha aprovat. Prendre un cubata a la terrassa d’un bar no és punible; fer-ho fora sí. Als botellots hi ha actituds que amenacen la convivència ciutadana, però aquestes també es repliquen en els establiments regulats. “Es criminalitza un tipus d’oci que es poden permetre els joves amb una realitat econòmica més pobra i no s’assenyala l’altre perquè deixa benefici”, expressa el Xavi. El problema, doncs, rau en el consum d’alcohol en la via pública i les seves conseqüències o en el fet que aquest no es comercialitza?

L'entrada La festa en clau jove, divertir-se tot i les limitacions econòmiques ha aparegut primer a Carrer.

Les estadístiques evidencien el malestar dels residents. Segons un informe del departament de Medi ambient de l’Ajuntament, al Triangle Golfo se superen els límits acústics establerts a la nit. Mitjançant sonometries recollides entre els mesos d’octubre i desembre del 2022, es va observar que als carrers de Pere IV, Almogàvers i Pamplona se sobrepassaven els decibels permesos en horari nocturn. El document afegeix que “cal elaborar i aprovar un pla específic de reducció de soroll”.

A més, el Triangle Golfo és la zona de la ciutat amb més denúncies vinculades a l’oci nocturn. Entre setembre del 2021 i abril del 2022, va acumular 3.780 multes per beure a la via pública i 405 per fer les necessitats al carrer. Els veïns testimonien la degradació dels carrers a través de vídeos i imatges publicats a les xarxes socials, on mostren les seves troballes: restes d’ampolles, vòmits i pixums.

Una de les mesures preses per l’Ajuntament va ser tancar els supermercats 24 hores a la nit, de dimecres a diumenge, els dies que més aldarulls hi ha. L’objectiu era reduir la compra d’alcohol, però els veïns consideren que aquesta no és una actuació eficaç, ja que la majoria de gent que hi va a fer botellots ja porta la beguda de casa. També denuncien la manca d’acció per part de la Guàrdia Urbana a l’hora de sancionar els incidents.

“Ens sentim deshumanitzats, amb pèrdua de sobirania dins de la nostra llar”, descriu Jerónimo Lorenzo, un veí que ha hagut de canviar d’habitació per evitar el soroll i poder dormir. Membre de SOS Triangle Golfo -una plataforma veïnal nascuda per denunciar la problemàtica-, manifesta que les polítiques preses fins ara per l’Ajuntament i el Districte de Sant Martí són insuficients. “Demanem el compliment de la normativa i la garantia del dret a dormir”, exposa l’activista, que assegura que han perdut “tota la confiança” en el Districte i manté que PSC i Comuns “no estan fent un acompanyament a la violència” que reben. Lorenzo també reclama més implicació als càrrecs polítics: al regidor del Districte, David Escudé, i a la consellera de barri, Sílvia Casorrán.

Tancament perimetral de la zona

SOS Triangle Golfo proposa establir un tancament perimetral de la zona des de les 23 hores i amb l’accés controlat per la Urbana. La mesura, diuen, evitaria la concentració de gent al carrer i l’accés a la zona amb ampolles d’alcohol. L’AV del Poblenou s’uneix a les reivindicacions i exigeix que es prenguin les accions necessàries per garantir el descans. “Volem una ciutat on es pugui dormir, però també que permeti a la gent jove expressar-se i viure plenament”, conclou l’entitat.

L'entrada Lluita pel descans al ‘Triangle Golfo’ ha aparegut primer a Carrer.