Ara bé, setze mesos després de la seva posada en marxa, la visió de nombroses organitzacions, entitats i veïns i veïnes no és tan complaent. Així denuncien que el pla s’ha traduït en una persecució de determinades activitats -des de la venda ambulant al sensellarisme, passant per protestes ciutadanes o els músics que toquen al carrer-, que fonamentalment perjudica col·lectius vulnerables. I això s’ha fet sobretot a través de l’increment de les multes, entre d’altres raons conseqüència de la major presència als carrers dels agents de la Guàrdia Urbana. Només en els seus primers tres mesos d’aplicació -fins a l’octubre del 2023- els agents van interposar més de 35.000 sancions per “incivisme”, gairebé el 40% més que el mateix període de l’any previ.

La percepció ciutadana sobre els teòrics avenços assolits pel Pla Endreça no és precisament positiva. Segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals, publicada al mes de setembre, la inseguretat es manté com el principal problema de la ciutat, i ho fa amb el 27,7% de les respostes, cinc punts més que un any enrere, mentre que la neteja és el tercer, amb el 9,3%, si bé en aquest cas registra una caiguda de gairebé quatre punts. L’empitjorament de la percepció en seguretat és significatiu, atès que justament el PSC l’ha posat al centre de la seva acció política tant en l’àmbit municipal com en el conjunt de Catalunya, amb un enfocament estrictament securitari i policial que comparteixen tant la consellera d’Interior, Núria Parlon, com el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle.

Multada per pintar un arbre

La revista Carrer ha recollit tres exemples de sancions interposades els darrers mesos que resumeixen alguns dels impactes del Pla Endreça. A final de juliol, una veïna del parc de Joan Miró va ser multada per un agent de paisà de la Guàrdia Urbana després de pintar un arbre a una tanca de les obres de perllongament dels Ferrocarrils que es fan a l’espai, i que han comportat la tala d’uns 75 arbres. Per a Xavier Riu, portaveu de la plataforma Salvem el Parc Joan Miró -que refusava la tala-, l’acció “en cap moment va afectar mobiliari urbà ni cap edifici provisional, sinó que era una pintada en una tanca provisional”. Segons ell, sancions d’aquest tipus “busquen silenciar-nos i fer-nos callar”, un fet que casa amb la “voluntat repressora” d’un Pla Endreça que veu fonamentalment com una “política de màrqueting”. La plataforma està pendent de si es compleix l’anunci del regidor de l’Eixample, Jordi Valls, que en el Ple del Districte de l’octubre va assegurar que la veïna no haurà de pagar la multa, de 500 euros.

El segon exemple data del maig, durant les festes de Porta (Nou Barris), quan la Maria -nom fictici, per protegir la seva identitat- va rebre dues multes per un total de 851 euros acusada de negar-se a identificar i “faltar al respecte i consideració un agent d’un cos de seguretat en l’exercici de les seves funcions”. La seva versió dels fets és absolutament divergent de la policial, en la qual es basa la sanció. Relata que diverses persones van ser multades en el context de les festes majors de Nou Barris, en què l’elevada presència policial va generar “molt de malestar” veïnal. En el seu cas, detalla que va adreçar-se als agents per demanar-los explicacions quan van començar a sancionar gent per beure i orinar a prop de l’escenari durant un concert, un fet que considerava “arbitrari, injust i un abús d’autoritat”. Ella mateixa va demanar la presència de persones organitzadores de l’esdeveniment, que van acudir. “Immediatament em vaig identificar sense cap tipus de resistència quan se’m va sol·licitar”, manté. La jove ha recorregut la sanció amb el suport de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i en les al·legacions, en què en demana l’arxivament, manifesta que “demanar explicacions sobre l’actuació policial envers els assistents pacíficament a una festa major no constitueix cap tipus d’infracció”. Per a ella en el rerefons de tot plegat hi ha la voluntat del Pla Endreça de “criminalitzar l’autoorganització veïnal. No els agrada tot el que impliqui ocupar l’espai públic, els carrer i places sense que se’n faci negoci, i cada cop es deneguen més permisos per fer-hi activitats”.

“Racisme institucional”

El tercer cas és el de l’artista Ibrahima Seydi, d’origen senegalès i resident a la ciutat des de fa més de dues dècades. Segons comenta a Carrer, al setembre estava treballant en les seves escultures en un racó dels Jardins de Miramar, a Montjuïc: “Van venir agents de la Guàrdia Urbana i em van posar una multa de 75 euros amb l’argument que molestava el petit altaveu amb què escoltava música, quan tot just se sent a cinc metres i no molestava, no hi havia ningú”. Seydi, que té carnet d’escultor i autorització municipal per treballar a la zona, en el passat ja havia tingut problemes amb la Policia, que li havia requisat obres. “Ara hi ha molts més agents al carrer, que mantenen una actitud racista i venen a fer-me la vida impossible”, assegura.

SOS Racisme també ha denunciat el Pla Endreça, que segons l’ONG “és una mostra més de la institucionalització del racisme”. L’entitat afegeix que “l’ús del civisme com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit”. Així, només en els primers sis mesos de l’any, la Guàrdia Urbana ja havia posat el doble de denúncies per venda ambulant que en tot el 2023.

Centrar-se en l’incivisme “deliberat”

També la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que lidera David Bondia, ha criticat el Pla Endreça per ser excessivament “punitiu”. En un informe publicat a l’octubre recomana que la futura ordenança de convivència i civisme prioritzi mesures alternatives a les sancions. A més, planteja que la seva aplicació s’ha de centrar en comportaments incívics “deliberats” i que eviti les sancions quan es tracta de persones en risc d’exclusió o vulnerables. I, directament, apunta que “no té sentit” multar persones sense llar o manters. Lluny de la filosofia actual del Pla Endreça de Collboni.

L'entrada El Pla Endreça s’acarnissa amb els més vulnerables i l’autoorganització veïnal ha aparegut primer a Carrer.

Les primeres mesures

Pla Endreça i guerra als manters. Un paquet de mesures per “posar ordre a l’espai públic” i marcar distàncies amb l’anterior govern bipartit. El pla inclou intervencions immediates pel que fa a la neteja, el manteniment del mobiliari urbà, les actuacions de control per a la reducció de les conductes incíviques i l’acompanyament a les persones vulnerables. Però els manters ja han denunciat una “persecució brutal” i el mateix Albert Batlle -tercer tinent d’Alcaldia- ha avisat que fer-los desaparèixer és un objectiu prioritari: “A Barcelona no volem aquesta activitat. Ningú es pot jubilar de venedor ambulant. És un comerç il·legal que afavoreix l’explotació de persones”.

Desfer l’urbanisme tàctic del carrer de Pelai. En ple mes d’agost, les grues van entrar al carrer de Pelai, un dels símbols de la pacificació del trànsit al centre de la ciutat impulsada pels Comuns. El govern municipal va ordenar posar més aparcaments de bicis, motos i zones de càrrega i descàrrega, desfent una obra molt significativa de l’anterior executiu. Diverses plataformes veïnals han denunciat que és un “pas enrere” en la lluita per millorar la qualitat de l’aire de Barcelona.

Represa de l’agermanament de Barcelona amb Tel-Aviv. Al febrer, l’alcaldessa Colau va suspendre les relacions amb la ciutat d’Israel per la “violació sistemàtica dels drets humans” contra la població palestina. La decisió va despertar el rebuig de tots els grups municipals. Collboni ja ha deixat sense efecte la suspensió temporal de les relacions i Barcelona torna a estar agermanada amb Tel-Aviv.

Augment temporal de la velocitat en els entorns escolars. S’ha eliminat la limitació de 30 km/h als entorns escolars, tinguin radars o no, quan els centres educatius estiguin tancats. Les nits, els diumenges i els dies festius, la velocitat màxima és ara de 50 km/h. Collboni havia defensat la pacificació quan aquesta es va aplicar al final del mandat anterior, però davant les queixes ciutadanes n’ha ordenat la modificació.

Sancions a l’alça de l’ordenança de civisme. “Barcelona té una tradició forta i arrelada en el compliment de les normes de convivència, així ho fan la major part dels veïns i les veïnes d’aquesta ciutat. Però hi ha un grup reduït de persones que no respecten el que és col·lectiu, no valoren els serveis, i per això ens plantegem un increment de les sancions dels actes incívics”. Així ha justificat l’alcalde la decisió d’aplicar la part alta de la forquilla que permet la normativa actual, la qual cosa augmentarà l’import de les sancions en un 55%.

Cessió de solars a la Generalitat per fer habitatge públic. Barcelona ha ofert 27 solars a la Generalitat de Catalunya per construir 1.764 habitatges públics situats als districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc. Collboni va remarcar que “l’habitatge és el cavall de batalla de l’Ajuntament en aquesta legislatura”. En els dos mandats de Colau, el Consistori va sumar 4.000 habitatges al parc públic.

Les primeres promeses

Al marge d’accions molt tangibles, l’alcalde socialista també ha pres compromisos i ha deixat obertes algunes carpetes del mandat anterior.

Accelerar la reforma de la Rambla. Tres dies després de prendre possessió, Collboni anunciava que la Rambla estarà enllestida en la meitat del temps previst pel govern Colau: les obres duraran tres anys en comptes de sis. “Destinarem tots els recursos necessaris perquè Ciutat Vella torni a ser un espai amb qualitat de vida i un gran eix cultural”, va dir l’alcalde.

Mantenir la reforma de la ronda de Sant Antoni. L’ara alcalde es va comprometre en campanya electoral a paralitzar la reforma de la ronda, plantejada per Barcelona en Comú, durant els 100 primers dies de mandat. Però tot d’una, en un gest que es va interpretar com una picada d’ullet perquè els Comuns entressin a reforçar el govern del PSC després de la investidura, Collboni es va desdir i va anunciar que mantenia la reforma ideada per l’equip de Colau. La mesura va en línia del que ha vingut defensant el moviment veïnal a banda i banda de la ronda. Tot i que algunes entitats i veïns contraris a la reforma van sortir al carrer a protestar, la decisió està presa.

Estudiar una alternativa a la unió del tramvia. Si la unió del tramvia per la Diagonal és una aposta molt potent dels Comuns, Collboni obre la porta a un nou itinerari de la xarxa tramviària per unir Verdaguer amb la plaça de Francesc Macià. El projecte podria passar per recuperar la ruta per Comte d’Urgell-Provença-Diagonal. Ara bé, el PSC aclareix que el canvi estaria condicionat als acords entre els grups municipals.

L'entrada Collboni, cent dies que eixamplen l’esquerda amb l’antic soci ha aparegut primer a Carrer.