Ideat inicialment com un seguit de mesures de xoc per millorar la neteja, la convivència i la seguretat de Barcelona, l’anomenat Pla Endreça endegat per l’executiu de Jaume Collboni el juliol del 2023 ja té garantida la seva continuïtat durant tot el mandat. La retòrica governamental el defineix com un “ampli ventall d’accions i actuacions coordinades dels serveis municipals, que de manera transversal impacten en la ciutat per recuperar l’excel·lència de l’espai públic de qualitat”.
Ara bé, setze mesos després de la seva posada en marxa, la visió de nombroses organitzacions, entitats i veïns i veïnes no és tan complaent. Així denuncien que el pla s’ha traduït en una persecució de determinades activitats -des de la venda ambulant al sensellarisme, passant per protestes ciutadanes o els músics que toquen al carrer-, que fonamentalment perjudica col·lectius vulnerables. I això s’ha fet sobretot a través de l’increment de les multes, entre d’altres raons conseqüència de la major presència als carrers dels agents de la Guàrdia Urbana. Només en els seus primers tres mesos d’aplicació -fins a l’octubre del 2023- els agents van interposar més de 35.000 sancions per “incivisme”, gairebé el 40% més que el mateix període de l’any previ.
La percepció ciutadana sobre els teòrics avenços assolits pel Pla Endreça no és precisament positiva. Segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals, publicada al mes de setembre, la inseguretat es manté com el principal problema de la ciutat, i ho fa amb el 27,7% de les respostes, cinc punts més que un any enrere, mentre que la neteja és el tercer, amb el 9,3%, si bé en aquest cas registra una caiguda de gairebé quatre punts. L’empitjorament de la percepció en seguretat és significatiu, atès que justament el PSC l’ha posat al centre de la seva acció política tant en l’àmbit municipal com en el conjunt de Catalunya, amb un enfocament estrictament securitari i policial que comparteixen tant la consellera d’Interior, Núria Parlon, com el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle.
Multada per pintar un arbre
La revista Carrer ha recollit tres exemples de sancions interposades els darrers mesos que resumeixen alguns dels impactes del Pla Endreça. A final de juliol, una veïna del parc de Joan Miró va ser multada per un agent de paisà de la Guàrdia Urbana després de pintar un arbre a una tanca de les obres de perllongament dels Ferrocarrils que es fan a l’espai, i que han comportat la tala d’uns 75 arbres. Per a Xavier Riu, portaveu de la plataforma Salvem el Parc Joan Miró -que refusava la tala-, l’acció “en cap moment va afectar mobiliari urbà ni cap edifici provisional, sinó que era una pintada en una tanca provisional”. Segons ell, sancions d’aquest tipus “busquen silenciar-nos i fer-nos callar”, un fet que casa amb la “voluntat repressora” d’un Pla Endreça que veu fonamentalment com una “política de màrqueting”. La plataforma està pendent de si es compleix l’anunci del regidor de l’Eixample, Jordi Valls, que en el Ple del Districte de l’octubre va assegurar que la veïna no haurà de pagar la multa, de 500 euros.
El segon exemple data del maig, durant les festes de Porta (Nou Barris), quan la Maria -nom fictici, per protegir la seva identitat- va rebre dues multes per un total de 851 euros acusada de negar-se a identificar i “faltar al respecte i consideració un agent d’un cos de seguretat en l’exercici de les seves funcions”. La seva versió dels fets és absolutament divergent de la policial, en la qual es basa la sanció. Relata que diverses persones van ser multades en el context de les festes majors de Nou Barris, en què l’elevada presència policial va generar “molt de malestar” veïnal. En el seu cas, detalla que va adreçar-se als agents per demanar-los explicacions quan van començar a sancionar gent per beure i orinar a prop de l’escenari durant un concert, un fet que considerava “arbitrari, injust i un abús d’autoritat”. Ella mateixa va demanar la presència de persones organitzadores de l’esdeveniment, que van acudir. “Immediatament em vaig identificar sense cap tipus de resistència quan se’m va sol·licitar”, manté. La jove ha recorregut la sanció amb el suport de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i en les al·legacions, en què en demana l’arxivament, manifesta que “demanar explicacions sobre l’actuació policial envers els assistents pacíficament a una festa major no constitueix cap tipus d’infracció”. Per a ella en el rerefons de tot plegat hi ha la voluntat del Pla Endreça de “criminalitzar l’autoorganització veïnal. No els agrada tot el que impliqui ocupar l’espai públic, els carrer i places sense que se’n faci negoci, i cada cop es deneguen més permisos per fer-hi activitats”.
“Racisme institucional”
El tercer cas és el de l’artista Ibrahima Seydi, d’origen senegalès i resident a la ciutat des de fa més de dues dècades. Segons comenta a Carrer, al setembre estava treballant en les seves escultures en un racó dels Jardins de Miramar, a Montjuïc: “Van venir agents de la Guàrdia Urbana i em van posar una multa de 75 euros amb l’argument que molestava el petit altaveu amb què escoltava música, quan tot just se sent a cinc metres i no molestava, no hi havia ningú”. Seydi, que té carnet d’escultor i autorització municipal per treballar a la zona, en el passat ja havia tingut problemes amb la Policia, que li havia requisat obres. “Ara hi ha molts més agents al carrer, que mantenen una actitud racista i venen a fer-me la vida impossible”, assegura.
SOS Racisme també ha denunciat el Pla Endreça, que segons l’ONG “és una mostra més de la institucionalització del racisme”. L’entitat afegeix que “l’ús del civisme com a eix central i regulador de les polítiques té com a conseqüència criminalitzar, estigmatitzar i excloure certs col·lectius, que no entren en una visió higienista blanca del que és l’espai públic compartit”. Així, només en els primers sis mesos de l’any, la Guàrdia Urbana ja havia posat el doble de denúncies per venda ambulant que en tot el 2023.
Centrar-se en l’incivisme “deliberat”
També la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que lidera David Bondia, ha criticat el Pla Endreça per ser excessivament “punitiu”. En un informe publicat a l’octubre recomana que la futura ordenança de convivència i civisme prioritzi mesures alternatives a les sancions. A més, planteja que la seva aplicació s’ha de centrar en comportaments incívics “deliberats” i que eviti les sancions quan es tracta de persones en risc d’exclusió o vulnerables. I, directament, apunta que “no té sentit” multar persones sense llar o manters. Lluny de la filosofia actual del Pla Endreça de Collboni.
