Carrer 167
Tots els articles d’aquesta edició
-
Les dues cares de l’habitatge
-Les dues cares de l’habitatge (Il·lustració: Ricardo Hermida-Sr Plástiko) D’entrada: Balanç veïnal del Pla de Barris Pàgines 2, 3, 4 i 5 –El segon Pla de Barris, a examen (Elia Herranz / Fotografies: Dani Codina) -Entre la crítica constructiva i l’esmena a la totalitat (Elia Herranz / Fotografia: Dani Codina) Pàgina 3 -Opinió: Lluita contra…
-
El segon Pla de Barris, a examen
Quatre anys després de posar-se en marxa la segona edició del Pla de Barris (PdB) -el pla de xoc municipal que des del 2016 vol reduir les desigualtats a la ciutat de Barcelona-, Carrer ha demanat a les associacions veïnals implicades una valoració mitjançant una enquesta. La mostra recollida representa 13 dels 15 barris afectats…
-
El Pla Endreça s’acarnissa amb els més vulnerables i l’autoorganització veïnal
Ideat inicialment com un seguit de mesures de xoc per millorar la neteja, la convivència i la seguretat de Barcelona, l’anomenat Pla Endreça endegat per l’executiu de Jaume Collboni el juliol del 2023 ja té garantida la seva continuïtat durant tot el mandat. La retòrica governamental el defineix com un “ampli ventall d’accions i actuacions…
-
Les invisibles d’‘El 47’
El 47. Un home, un autobús, el destí d’un barri”. Amb aquest lema va arribar als cines el 6 de setembre la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena i que, sens dubte, ha estat un èxit, situant-se com la segona millor estrena en català de l’última dècada. El 47 és un film sobre el…
-
La política d’habitatge trenca Barcelona
La política d’habitatge ha consolidat la segregació històrica de la ciutat. La fractura que separa dues Barcelones és cada cop més profunda i ens encamina acceleradament a la gentrificació d’uns barris i el buidatge d’altres. És una de les conclusions més contundents que extrau l’estudi SOS habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona…
-
Mig segle de crítica urbana
Barcelona, cap a on vas?”. Recurrent en el darrer mig segle d’història de la ciutat, aquesta pregunta segueix paradoxalment vigent tot i que, a banda de múltiples articles i reflexions, se li han dedicat literalment dos llibres. El primer, Barcelona, ¿a dónde vas?, de Francesc Martí Jusmet i Eduard Moreno, ha fet ara 50 anys.…
-
Fabiola Mancinelli: “El nomadisme digital és una disfressa de la precarietat”
Fabiola Mancinelli manté que és un error fer dels nòmades digitals el boc expiatori de la gentrificació i recorda que existeix un flux que es mou en dues direccions: els professionals que venen a Barcelona i hi treballen a distància gràcies a les noves tecnologies, i els que fugen de la ciutat buscant territoris més…
-
L’Ajuntament té pressa per girar el full de la Copa Amèrica
El Parlament de Catalunya va votar al novembre en contra de la proposta de la Plataforma No a la Copa Amèrica, que havia recollit la CUP i que proposava que la Sindicatura de Comptes audités els números de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l’entitat gestora dels fons públics vinculats a l’organització de la 37a Copa…
-
El Teatre Arnau s’allunya del veïnat amb un model que vira cap a la gestió privada
“Un triangle públic virtuós”. El setembre, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, utilitzava aquestes paraules per referir-se al pla de revitalització de la part baixa del Paral·lel que vol executar. Ho feia en la presentació del nou El Molino, un dels vèrtexs del triangle que ha concebut. La sala Paral·lel 62 n’és un altre. Quant al…
-
L’habitatge, com la sanitat i l’educació
Ja fa uns quants anys en què les úniques protestes al carrer relacionades amb l’habitatge eren per intentar evitar desnonaments. Però un desnonament és la conseqüència d’un problema que comença molt abans. Algunes organitzacions, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el Sindicat de Llogateres, han impulsat canvis legislatius al Parlament de Catalunya i…
-
La història l’escriuen els vencedors, però la memòria és de tots
Sol atribuir-se a George Orwell la coneguda frase “la història l’escriuen els vencedors”. El periodista i escriptor britànic hi fa referència a la possibilitat que qualsevol relat sigui susceptible de ser manipulat o adaptat a unes circumstàncies o un context particular. Orwell va escriure aquesta frase el 1944, poc abans d’acabar la II Guerra Mundial…
-
Yoana Mata: “A Barcelona he pogut realment ser la Yoana”
Resilient. Somiadora. Enfocada. Optimista. Lliure. Aquestes són les paraules amb les quals es definiria Yoana Mata (La Ceiba, Hondures, 1979). Qualsevol persona que escolti la seva història, que sovint comparteix en actes i jornades organitzades per ajuntaments i entitats LGTBIQ+, s’adonarà que es coneix a ella mateixa prou bé. Com a dona trans migrada, li…