Ja fa uns quants anys en què les úniques protestes al carrer relacionades amb l’habitatge eren per intentar evitar desnonaments. Però un desnonament és la conseqüència d’un problema que comença molt abans. Algunes organitzacions, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el Sindicat de Llogateres, han impulsat canvis legislatius al Parlament de Catalunya i al Congrés de l’Estat, amb la intenció de garantir l’accés a l’habitatge a un preu assequible. Però aquestes iniciatives han estat limitades pel Tribunal Constitucional o per decisions del ministeri corresponent.
Les associacions veïnals i altres entitats del territori detecten la gran diversitat de problemes que provoca l’encariment de l’habitatge. A les seves portes -o als seus correus electrònics- arriben multitud de peticions d’ajuda. La dificultat per accedir a un habitatge és ja un problema que ens afecta a totes encara que no en siguem conscients. Impedeix l’emancipació del jovent; perjudica el desenvolupament de nens i nenes que han de viure en infrahabitatges; allunya els treballadors i treballadores dels llocs de feina; redueix les millores laborals aconseguides per la lluita sindical; força a tancar comerços de proximitat; anul·la l’efecte de molts ajuts socials; expulsa els pensionistes dels barris i cercles de suport; segresta la renda en el sector immobiliari perjudicant el consum d’altres necessitats… Els lloguers s’han disparat i han convertit l’accés a un habitatge digne en un repte insuperable per a moltes famílies i en una font de desigualtat, vulnerabilitat i pobresa. La concentració de pisos buits en mans de grans tenidors i l’ús de molts altres per a lloguer de temporada o turístic fa que milers d’habitatges no compleixin la seva funció social.
És imprescindible la mobilització ciutadana per situar el dret a l’habitatge al bell mig de les prioritats polítiques i l’acció dels governs. Evitar desnonaments és necessari, però cal anar més enllà. Només amb la implicació de totes les capes de la població podrem començar a revertir la situació. Hem d’evitar que l’habitatge sigui considerat una mercaderia o un producte especulatiu. Ha de ser garantit per les Administracions igual que es garanteix la sanitat o l’educació. Hem d’evitar l’expulsió del veïnat dels nostres pobles i ciutats, invertir el percentatge suficient dels pressupostos, fer els canvis legislatius necessaris i eliminar els privilegis fiscals de les empreses immobiliàries.
