L’Ahmed, membre de l’assemblea del Kasal de Joves de Roquetes i portaveu de Nou Barris en lluita, ho exemplifica. La campanya, que aglutina entitats i equipaments del teixit associatiu del districte, combat el racisme i el feixisme des de l’organització comunitària. “Últimament, la Policia m’aturava gairebé cada dia per identificar-me pel fet de ser una persona racialitzada; m’han insultat, amenaçat i tractat molt malament i, quan els he demanat explicacions de per què m’identifiquen, no me les han donat. Davant d’aquestes injustícies, el que m’ha fet sentir bé és compartir-ho amb altres joves del barri que han passat pel mateix. He tingut molta sort d’estar organitzat al Kasal, perquè, si això li passa a qualsevol altre noi de perfil racial, segurament no sap què fer-ne”.

Assenyalar les injustícies

Davant d’aquestes situacions, joves com l’Ahmed o la Chiara, una activista de “la Vallcarca de baix”, decideixen assenyalar allò que consideren injust. “Ens diuen generació de vidre perquè estem donant visibilitat a temes que abans no la tenien. Si ens queixem de les coses és perquè no estan bé. Per exemple, a les dones se’ns diu exagerades quan denunciem agressions sexuals, però si a l’època del senyor que ens acusa no es parlava de certs temes o es naturalitzaven, no és la nostra responsabilitat; potser és que a alguns els anava millor que no se’n parlés”, rebla.

L’Ahmed i la Chiara tenen 19 anys, són filles de famílies migrades i han crescut en barris amb una llarga tradició de lluita popular. També comparteixen preocupació per l’auge del feixisme, però rebutgen que aquest sigui un fenomen atribuïble al jovent. “S’infantilitza la gent jove i no se li parla de política; en l’àmbit familiar i en els centres educatius no es vol generar debat i això crea adolescents ignorants que han de buscar respostes fora i inspirar-se en influencers com Vito Quiles, que el que demostra és que així es guanyen molts diners”, explica la Chiara. Després de militar en un sindicat d’estudiants, ara forma part del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca. “M’agrada molt estar-hi, perquè aprenc molt i, quan cal posar el cos a les portes dels desnonaments, les joves som les que el posem, perquè és el que ara ens toca viure i experimentar”.

L’Oli, de 24 anys, milita també en un Sindicat d’Habitatge i en el col·lectiu Neuroqueers. Persona trans i practicant de l’anarquia relacional, rebutja la idea que els debats sobre gènere o models de relació siguin una moda generacional: “Això no és nou, ja teníem l’amor lliure plantejat al segle XIX; portem centenars d’anys intentant demostrar que la família, la norma i el gènere no són coses que hàgim d’acceptar i que la llibertat passa per abolir-les”. L’Oli també alerta de l’ofensiva reaccionària actual, però reivindica l’arrelament comunitari de les dissidències: “La perifèria és el niu de les dissidències, moltes som del nord de Barcelona i del Vallès; és la nostra trinxera. A la vegada, els espais veïnals no sempre són còmodes d’habitar des de la dissidència, però crec que la gent trans hem d’implicar-nos al barri i conquerir espais. La precarietat de ser trans és crònica i de per vida: compartim lluita amb les persones de 50 anys”, reconeix.

La conversa amb aquestes tres joves deixa entreveure un fil conductor compartit: l’organització política i comunitària forma part de la seva vida quotidiana i és una eina per afrontar les problemàtiques que travessen les seves generacions. Per això també llancen un missatge a la resta de joves: “Hem d’explicar les coses que fem i com funciona el món; no podem perdre el poder d’arribar al jovent i tractar les problemàtiques que l’interpel·len”, conclou la Chiara. “Si volem alguna cosa, ens l’hem de construir nosaltris mateixis. És important que la nostra realitat no es quedi en els marges, així serà més fàcil combatre el sistema capitalista”, afegeix l’Oli.

El teixit juvenil desmunta el mite

Barcelona manté un ampli teixit juvenil que qüestiona la idea de “jovent desmobilitzat”. A la ciutat hi ha una extensa xarxa d’associacions juvenils, caus, esplais, casals de joves, sindicats d’estudiants i d’ensenyament, organitzacions polítiques juvenils, sindicats d’habitatge, xarxes de suport mutu i col·lectius de barri, on el jovent juga un paper central en l’organització i el sosteniment de les comunitats que els envolten. Sovint, però, també es percep que les joves no s’incorporen a iniciatives impulsades per generacions més grans, i se les acusa de baixa participació en alguns àmbits, accions o projectes. Segons l’Observatori Català de la Joventut, el 2024 el 28,7% dels menors de 30 anys assenyalava l’habitatge com la seva principal preocupació, seguit del cost de la vida, la precarietat laboral i la salut mental, factors que expliquen també quines són les necessitats de les joves.

L'entrada “Ens diuen ‘generació de vidre’ perquè fem visibles temes que no ho eren” ha aparegut primer a Carrer.

Amb aquest panorama, el teixit veïnal als barris demostra, un cop més, la seva capacitat d’organització. Arreu de la ciutat, proliferen iniciatives com els casals autogestionats, les festes d’aigua o el cinema a la fresca, per garantir alternatives accessibles per fer front a la calor.

El Rec Comtal, refugi i patrimoni

Als voltants del Rec Comtal, l’estiu s’omple d’activitats comunitàries que combinen patrimoni, natura i cohesió social. Amb iniciatives com ‘El Rec es mou’, aquest antic canal es converteix en molt més que un element històric: es transforma en un autèntic espai cultural a l’aire lliure. “La idea era tractar el Rec com si fos un equipament cultural, però sense murs, obert a tothom”, explica Carmen Fructuoso, una de les impulsores del projecte.

El programa -nascut el 2015 arran d’un procés de mobilització veïnal per recuperar un espai degradat i transformar-ne els usos- aposta per activitats familiars, mediambientals i comunitàries. Passejades guiades, tallers o accions coproduïdes amb entitats del territori conformen una oferta diversa que respon a les necessitats detectades per la mateixa comunitat. “Moltes famílies es quedaven sense opcions d’esbarjo quan acabava el curs escolar, i aquest projecte també dona resposta a aquesta realitat”, assenyala Fructuoso, tot destacant que es tracta d’un territori amb índexs elevats de vulnerabilitat.

Més enllà de l’oci, les activitats tenen una forta dimensió educativa i reivindicativa. El projecte promou la protecció del Rec Comtal com a bé comú i patrimoni ambiental, alhora que fomenta nous usos de l’espai públic. “Volíem resignificar aquest espai, que havia estat molt degradat, i convertir-lo en un lloc de trobada i de convivència”, afegeix Fructuoso. Amb el suport del teixit veïnal, l’associacionisme i l’Administració, la iniciativa s’ha consolidat com una alternativa als entorns urbans més densos, i ofereix un espai més fresc, participatiu i arrelat al territori.

Casal d’estiu autogestionat a Sants

Al barri de Sants, l’Escola Popular impulsa des del 2018 casals d’estiu autogestionats i gratuïts amb una clara vocació social. Enguany, la iniciativa suma esforços amb Arcàdia -un espai educatiu de Can Batlló- i la seva Unitat de Convivència -la forma amb què el projecte es refereix a les famílies, equivalent a l’AFA [Associació de Famílies d’Alumnes]-, reforçant així una xarxa comunitària que no para de créixer.

El projecte neix de necessitats concretes detectades al territori. Segons explica Lara Ponce, membre de l’Escola Popular i monitora del casal, la iniciativa va sorgir arran del contacte amb el Grup d’Habitatge de Sants: “Es va detectar que hi havia una necessitat d’aprendre català i que algú cuidés les criatures mentre les famílies podien anar a les assemblees o fer vida en general”. Amb aquesta base, l’Escola Popular ha consolidat diferents línies d’activitat al llarg del curs -com grups d’infants, classes de català o espais de formació musical- i recupera ara el casal d’estiu després de dos anys sense poder-lo organitzar per raons logístiques. La proposta s’adreça tant a infants vinculats al projecte com a nous participants del barri, amb la voluntat d’obrir-lo a totes les famílies que ho necessitin.

El casal manté una aposta clara per l’accessibilitat econòmica. “La nostra intenció és que ningú no hagi de pagar res”, afirma Ponce, que subratlla que el model busca garantir el dret al lleure amb independència de la situació econòmica. Per sostenir-lo, recorren al suport comunitari a través d’un micromecenatge: “La gent aporta el que pot o vol per cobrir els costos”. Els recursos recollits es destinen sobretot a materials i a retribuir l’equip de monitoratge, en un intent de dignificar una feina sovint precaritzada. “Fer de monitora és ja una feina prou precària i volem donar un sou als monitors”, agrega l’activista.

Pel que fa a l’organització, el casal s’estructura en grups d’edat d’infantil i primària, amb una previsió d’una vintena d’infants en aquest darrer. Les activitats parteixen de models habituals de lleure, però amb un enfocament propi basat en la pedagogia llibertària, el treball comunitari i la participació. “Busquem molt fer comunitat i generar consciència”, assenyala Ponce. En aquest sentit, el projecte posa l’accent en la vida col·lectiva i l’arrelament al barri: assemblees amb els infants, sortides pel barri i espais de convivència formen part d’un model que entén el lleure com una eina educativa i transformadora. Aquestes sortides, amb un component social clar, inclouen visites a espais emblemàtics del teixit comunitari com Can Vies, l’Horta Alliberada o antics refugis, per connectar els infants amb la realitat i la història del barri.

La Clota, aigua i convivència

Al barri de la Clota, un dels nuclis amb més caràcter de poble dins la ciutat de Barcelona, l’associació veïnal impulsa cada estiu diverses iniciatives que combinen lleure, tradició i cohesió comunitària. Entre elles destaca el Correaigua, una activitat ja consolidada en el calendari festiu del barri, que enguany se celebrarà el 19 de juliol. La proposta transforma els carrers de la part antiga -com el passatge de Feliu o el carrer de Bragança- en un escenari de joc col·lectiu i participatiu. El funcionament és senzill, però efectiu: “Els infants recorren el barri mentre el veïnat que viu al llarg del recorregut els remulla amb mànegues, galledes i pistoles d’aigua”, explica Àngels Corsellas, presidenta de l’Associació de Veïns de la Clota. Aquesta implicació directa del veïnat converteix l’activitat en una experiència compartida que reforça els vincles entre generacions i fomenta l’ús comunitari de l’espai públic. La jornada culmina amb una piscina d’escuma, un punt de trobada festiu que reforça la convivència.

Cultura i espai públic, al Poblenou

Al parc del Centre del Poblenou, el cicle Cinema a la Fresca, impulsat per l’Associació Cultural i Social Bac de Roda, s’ha consolidat al llarg de dues dècades com una de les propostes culturals d’estiu més arrelades al barri. Durant tres nits de juliol, el parc es transforma en una sala de cinema a l’aire lliure oberta a tothom, amb accés gratuït o amb aportació voluntària. La programació, pensada per a públics ben diversos, aposta habitualment per pel·lícules amb contingut social, i connecta amb les inquietuds i realitats del territori. “Avui en dia, tenim un problema gravíssim de gentrificació i aquestes iniciatives ajuden a fer comunitat”, assenyala Manuel Pascual, president de l’Associació Cultural i Social Bac de Roda.

Més enllà de la projecció cinematogràfica, el cicle esdevé un espai de trobada veïnal que reivindica la cultura com a eina de cohesió social i de recuperació de l’espai públic. En un context d’encariment generalitzat de l’oferta d’oci, la iniciativa ofereix una alternativa accessible i comunitària que reforça els vincles al barri.

‘Operación Solete’, a Roquetes

Fa més de deu anys, la Taula de Convivència de Roquetes -un espai comunitari que agrupa entitats i serveis del territori- va detectar tensions veïnals associades a l’ús intensiu de l’espai públic durant els vespres dels mesos d’estiu. En un context marcat per la calor i la manca d’alternatives d’oci, l’ocupació de carrers i places generava soroll i conflictes, sovint travessats per les desigualtats socials i els problemes de convivència entre diferents col·lectius. Així va néixer l’Operación Solete, que aposta per intervenir en l’espai públic amb activitats inclusives i obertes a persones de totes les edats. “A fi de fer-li un gir a la situació, es va decidir crear aquest projecte per conscienciar el veïnat sobre diferents temàtiques i oferir alternatives d’oci saludable”, explica Marina Grau, tècnica del Pla Comunitari. Fan bingos, jocs de taula i altres propostes familiars per fomentar la participació i la convivència.

Els barris pobres, més vulnerables a la calor

Aquestes iniciatives comparteixen un element comú: la capacitat del teixit veïnal per generar respostes col·lectives als problemes. L’estiu del 2024, es van registrar a la ciutat unes 240 morts atribuïbles a la calor, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Diversos estudis -com un informe de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)- indiquen que la vulnerabilitat davant les altes temperatures té una forta correlació amb la desigualtat socioeconòmica. Aquesta desigualtat es reflecteix en l’habitatge: el 28% dels pisos són vulnerables a la calor, segons un estudi del grup d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya, que analitza factors com la ventilació, la densitat urbana i l’aïllament tèrmic. L’estudi apunta que aquesta vulnerabilitat es concentra sobretot en barris densos i antics, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, així com en zones construïdes durant la postguerra, com alguns barris de Nou Barris, Sant Martí o Horta-Guinardó, amb edificis poc aïllats i escassa ventilació natural.

L'entrada El veïnat s’organitza per afrontar un altre estiu tòrrid ha aparegut primer a Carrer.

Estem en un moment complicat i difícil. Ens envaeix la desconfiança i la desafecció. Tenim una comunitat política que estructura la seva manera de fer sobre una base de mentides o de promeses que mai es porten a terme. I estan convençuts que la ciutadania no tenim la capacitat per veure el que s’està fent i que no reaccionarem davant de les seves incompetències.

Les diferents associacions, organitzacions, fundacions i iniciatives sense ànim de lucre que treballem al carrer des de fa molts anys hem dit, demanat i reclamat, per activa i per passiva, la necessitat de gestionar la prevenció, tenint en compte la realitat del moment i treballant de manera conjunta amb els diferents serveis socials de la població.

Una realitat tossuda

La paraula prevenció indica “una acció a treballar en el temps, que ens ajudi a evitar un dany o un risc”. Malauradament, en l’actualitat tot allò que no reporti un resultat immediat i econòmicament viable, difícilment es duu a terme. Tanmateix, la realitat ens ha demostrat tot el contrari: la prevenció no tan sols resulta econòmicament molt més viable que la intervenció, sinó que emocionalment assegura que el futur dels infants, els adolescents i les famílies amb qui es treballa sigui molt més estable.

Cal fer una aposta per la prevenció, en paral·lel a la tasca d’acció i seguiment educatiu que ja s’està fent, amb les famílies en situació de vulnerabilitat. Per tant, hauríem de fer una immersió en el territori i en el seu entorn. Cal crear vincles i, en conseqüència, hem de conèixer tot allò que envolta la vida familiar i social de les nostres famílies. Hem de comptar amb tots els agents socials implicats al barri: associacions veïnals, comerciants, entitats esportives, de lleure…, creant un clima de confiança, orientació, coordinació i relació amb els organismes més institucionals. I tots aquests agents socials haurien de ser defensats per les institucions en la seva funció socialitzadora i dotats, a més, d’eines tant econòmiques com funcionals per desenvolupar aquesta tasca de seguiment, educativa i preventiva.

En aquests moments, tant el Departament de Drets Socials i Inclusió -i, en concret, la DGPPIA- com els Serveis Bàsics de cada localitat haurien de vetllar per assegurar que les famílies es mantinguin juntes i que només en casos de violència, maltractament, abús o qualsevol altra situació que posi a la infància en risc, s’opti per tutelar.

S’han de crear nexes entre les diferents entitats, sempre des de l’orientació i la coordinació. Des de la relació i el diàleg. Des de l’organització i la participació en la vida comunitària. Des de la promoció d’activitats formatives, informatives i orientatives. Des de l’acompanyament a la creació d’activitats de caràcter sociocultural. Hem de ser capaços de crear una xarxa transversal entre tots els agents socials que formem la comunitat, per valorar la importància que té cada persona i cada grup en el seu sistema, i així assegurar de la millor manera possible una digna inclusió i integració.

En definitiva, hem de tornar a construir el concepte de comunitat i de barri, que no deixa de ser un sinònim de “sentir que formes part de…”.

*Toni Rubio és educador social i mediador familiar sistèmic.

L'entrada Comunitat: prevenció, formació i promoció ha aparegut primer a Carrer.