En els consells plenaris del setembre, els nous consellers i conselleres van prendre possessió dels càrrecs, es va nomenar el president o la presidenta del plenari, i la regidora o el regidor de torn va fer una declaració d’intencions per al mandat 2023-2027. La novetat d’aquest any ha estat l’entrada a l’Ajuntament i, per tant, al territori, d’un partit d’extrema dreta (Vox), que tindrà un conseller a tots els districtes de la ciutat menys a Ciutat Vella, a l’Eixample i a Gràcia. A Nou Barris, de fet, en tindrà dos.

Malgrat la seva poca representació política real -només té vuit dels 190 consellers de districte que hi ha a Barcelona-, l’ultradreta va omplir d’acòlits els plenaris. Un avís que tenen la intenció de jugar la carta dels barris. La resta de públic assistent -que en general va omplir les sales- eren militants dels partits, familiars dels càrrecs electes i els cada cop menys incombustibles activistes veïnals. També hi van fer acte de presència grups antifeixistes per boicotejar els parlaments dels consellers d’extrema dreta a Nou Barris, Sant Martí i Sants-Montjuïc. En aquest últim districte, membres de la plataforma Stop Tanatori es van manifestar per recordar que segueixen en contra d’aquest equipament que ha començat a funcionar a l’estiu al carrer de Viriat, a Sants.

Un mandat que “no pinta bé”

El moviment veïnal es mostra preocupat per la solitud monocolor de l’actual govern municipal i dubta de la capacitat dels nous equips d’atendre els neguits dels barris. A tall d’exemple, David Escudé -que el passat mandat no va tenir gaire bona relació amb els veïns com a regidor de Sant Martí- estarà ara al capdavant de dos districtes -les Corts i Sant Martí-. A Nou Barris, després de la dimissió per motius de salut de la regidora Rosa Alarcón -que havia de ser la regidora del districte-, repetirà el polèmic Xavier Marcé. La crispació i les posicions antagòniques que es van albirar en alguns consells constitutius, com ara el de Ciutat Vella -en què un conseller de Barcelona en Comú va dimitir abans d’acceptar el càrrec-, fan pensar a molts activistes que el mandat “no pinta bé”.

A Horta-Guinardó, va prendre possessió com a regidor de districte un vell conegut del moviment veïnal, Lluís Rabell, que es va presentar com a independent a les llistes del PSC. Vinculat històricament a l’AV de l’Esquerra de l’Eixample i president de la Favb durant tres anys -va deixar el càrrec per fer el salt a la política, llavors a Catalunya Sí que es Pot-, se’l veu amb reticències. També s’encarregarà del Pla de Barris. Un altre vell conegut, Ernest Maragall (ERC), ocuparà la presidència del districte de Sant Andreu, un territori que coneix bé, ja que durant uns anys en va ser el regidor.

Reunions pendents

Amb els consells de districte constituïts, toca posar fil a l’agulla. Un bon grapat d’associacions veïnals tenen demanades reunions des d’abans de l’estiu per tractar temes pendents i encallats, alguns dels quals van sortir als plens d’investidura: la pacificació del carrer del Consell de Cent, els problemes d’habitatge i desigualtats, els equipaments, la gestió de l’espai públic, el futur de Can Raventós… El retard en la constitució dels districtes, la sobrecàrrega de responsabilitats dels regidors i la falta d’experiència de molts consellers que s’estrenen, sumat a un context polític que mira de reüll els pactes entre partits més enllà de Barcelona i Catalunya, genera pessimisme pel que fa a la qualitat de la política a les institucions més pròximes als ciutadans. Dependrà, i molt, de la capacitat de l’organització veïnal d’insistir -i resistir- davant d’un Ajuntament descomunal que, d’una banda, tira com una màquina tècnica imparable, i de l’altra, té un funcionament polític desconegut i llunyà per a la majoria de la població.

* Aquest article s’ha redactat amb informació d’activistes de les associacions: Xarxa Veïnal del Raval, l’Esquerra de l’Eixample, Hostafrancs, les Corts, Sarrià, la Vila de Gràcia, Horta, el Verdum, Sant Andreu de Palomar i el Poblenou.

** Les xifres de consellers publicades al web de Carrer, a la versió en PDF i a l’Issuu difereixen lleugerament de les publicades inicialment en l’edició en paper, on s’atribuïa per error només 4 consellers a Junts i 5 a BComú a Sant Martí. Això es deu al fet que la població del districte ha superat els 240.000 habitants i, per tant, li corresponen dos consellers més, deixant la xifra total en 190, i no 188 com vam publicar en paper.

L'entrada Arrenquen els nous districtes amb claca de la ultradreta i pessimisme del moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.

A demandes veïnals clàssiques, com les millores urbanístiques o l’exigència d’equipaments -que van del solar dels antics jutjats, al Casc Antic, a la Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat- s’han afegit d’altres vinculades a problemes que preocupen cada cop més els ciutadans: el dret a l’habitatge, el decreixement turístic, l’emergència climàtica… També angoixa, i molt, el soroll i el dret al descans. Algunes d’aquestes reivindicacions són veritables patates calentes i les repassem més endavant (veure pàgines 30-34). I de ben segur que hi aprofundirem en els pròxims números.

Ciutat Vella

Casc Antic

• Recuperar el solar dels antics jutjats per a equipaments de barri.
• Campanyes de civisme per acabar amb el soroll nocturn i la brutícia.
• Decreixement turístic per recuperar el barri per a la gent que hi viu.

Barri Gòtic

• Desturistització: aturar la promoció turística amb diners públics. Dissolució de Turisme de Barcelona i creació d’una agència pública, participada pel veïnat, amb capacitat de decisió sobre les polítiques turístiques.
• Eliminació del turisme de creuers. Impulsar un pla de reducció per assolir-la.
• Reduir els horaris d’obertura de l’oci nocturn a la ZATHN (Zona Acústicament Tensionada en Horari Nocturn) d’Escudellers i George Orwell, incloent la Plaça Reial.

Xarxa Veïnal del Raval

• Remodelar la plaça dels Àngels per guanyar espai públic per al veïnat. “No a l’ampliació del Macba!”.
• Complir els acords per a la pacificació de la ronda de Sant Antoni.
• Polítiques d’habitatge. Que l’Ajuntament pressioni les Administracions responsables d’evitar l’especulació immobiliària que provoca la concentració del narcotràfic al barri.

L’Eixample

La Dreta de l’Eixample

• Construir una escola bressol i equipaments per a la gent gran.
• Habitatge: lluita contra la gentrificació. Pressionar perquè s’aprovi la nova Llei de l’Habitatge.
• Revisar el Pla General Metropolità per a l’obtenció de més zones verdes.

Sagrada Família

• Posar en marxa la comissió de treball sobre l’encaix del Temple al barri.
• Planificar i executar un equipament indispensable per a la gent gran, de tipus residència o -millor- pisos tutelats.
• Regular el mercat de l’habitatge per facilitar-ne l’accés, preferentment amb un parc públic de lloguer assequible.

Sant Antoni

• Accés a l’habitatge: destinar l’equipament del solar de l’antic teatre Talia a habitatge dotacional.
• Taula comunitària efectiva i amb recursos (Calàbria 66).
• Urbanitzar i pacificar la ronda de Sant Antoni.

Sants-Montjuïc

Centre Social de Sants

• Desencallar la situació dels afectats urbanístics dels carrers de Burgos i Riera de Tena, pendents de solució habitacional.
• Desencallar el planejament urbanístic de la tercera fase del calaix de Sants.
• Complir els terminis promesos per a la rehabilitació del local de l’associació al carrer d’Olzinelles 30.

Hostafrancs

• Construir l’equipament del carrer de la Diputació.
• Desafectar els habitatges del PERI, afectats per projectes aprovats fa més de 30 anys, però que no s’executaran.
• Incrementar el nombre d’educadors socials i agents cívics al barri.

Les Corts

Avinguda Xile

• Dur a terme el pla director del Campus Sud de la Universitat de Barcelona per obrir-lo a la ciutadania.

Les Corts

• Programa d’actuació al Camp de la Creu-parc de la Colònia Castells: zona verda, espai de memòria històrica, reallotjaments, Col·legi Paideia, construcció d’habitatge públic, futur immediat dels pisos expropiats…
• Protegir el patrimoni històric: Can Capellanets, patrimoni urbà del Camp de la Creu. Aplicar la mesura de govern “Barcelona, ciutat patrimoni”.
• Eliminar l’amiant en grans i petites superfícies. Control públic de la seguretat electromagnètica en zones escolars i sanitàries. Control dels nivells de contaminació en les vies de gran circulació. Tot això acompanyat de transparència i participació.

Zona Universitària

• Tenir en compte el veïnat a l’hora de prendre decisions que afectin el barri, per exemple en matèria de mobilitat.
• Construir un centre cívic.
• Millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic.

Sarrià-Sant Gervasi

Mas Guimbau-Can Castellví

• Més infraestructures.
• Resoldre d’una vegada el pla parcial, tenint en compte les característiques particulars dels barris de muntanya.
• Més inversió en general, però sobretot per cuidar el parc natural i fer una bona gestió forestal i ecològica per prevenir els incendis.

Sarrià

• Construir els jardins d’Oriol Martorell.
• Recuperar Can Ponsic com a centre de cultura i l’Hort de Vila com a centre per als joves.
• Enllestir la biblioteca de Sarrià i la segona fase del parc de Joan Raventós.

Gràcia

Park Güell-la Salut-Sanllehy

• Millorar l’accessibilitat de les zones altes de Verdi i Sostres, via minibús i escales mecàniques.
• Regular i resoldre els inconvenients causats per l’accés de visitants al Park Güell, sobretot pels taxis.
• Conservar el patrimoni antic i modern.

La Vila de Gràcia

• Lluitar contra la gentrificació i la tematització de la Vila de Gràcia com a barri de lleure. Seguiment del pla d’usos. Fer que l’espai públic sigui de convivència i posar remei a les molèsties del soroll. Revisar a fons l’espai destinat a les terrasses.
• Dur a terme les operacions d’habitatge públic social, dotacional i per a les persones sense llar a les casetes del carrer de l’Encarnació i a la rambla del Prat.
• Iniciar l’estudi urbanístic de la plaça d’en Joanic i el seu entorn.

Horta-Guinardó

La Font d’en Fargues

• Millorar l’accessibilitat en bus als centres sanitaris. Implementar el bus a demanda.
• Millorar l’accessibilitat a peu. Escales mecàniques a Llobet i Vall-llosera.
• Avançar en la protecció patrimonial del barri.

Horta

• Garantir la mobilitat i l’accessibilitat: ampliació de voreres, escales mecàniques i ascensors. Millorar en quantitat i qualitat els refugis climàtics.
• Construir un institut públic d’educació secundària.
• Rehabilitar el Bloc 17 i Can Crehuet.

Joan Maragall del Guinardó

• Començar les obres de rehabilitació de Torre Garcini com a equipament per a la gent gran, segons el projecte executiu elaborat.
• Implementar les propostes presentades per millorar la mobilitat de la xarxa de bus, el bus del barri i el tram de carril bici de la ronda que falta segregar de la vorera.
• Elaborar un pla de dinamització comercial i de locals buits al barri del Guinardó.

Sant Genís dels Agudells

• Executar el projecte de cobertura de la ronda de Dalt.
• Instal·lar escales mecàniques: no n’hi ha cap i és un barri de muntanya.
• Assistent social al barri.

Nou Barris

Can Peguera

• Posar en marxa les taules sectorials del Pla de Futur, prioritzant la d’habitatge, que ha de definir com es farà la rehabilitació dels edificis, i la social, sense oblidar la resta. Continuar les obres del balcó d’equipaments, tot prioritzant la tercera fase, abans que la segona.
• Renovar l’arbrat, sobretot al carrer de Vila-seca. La situació també és deficient als carrers de Riells i d’Espinauga i a la plaça de Sant Francesc Xavier.
• Instal·lar comptadors d’aigua en els habitatges que no en tenen, respectant les condicions socioeconòmiques del barri i les possibilitats del veïnat.

Ciutat Meridiana

• Construir un casal per a la gent gran.
• Construir una escola d’adults.
• Nou local per a l’associació veïnal, que porta esperant 28 anys des que van cedir el seu per a l’ampliació de l’estació de Renfe.

La Guineueta

• Executar la fase 4 de la rehabilitació del barri.
• Senyalització dels carrers i els edificis. S’ha fet l’estudi, però falta dotar l’actuació de pressupost.
• Escola bressol a Can Carreres.

Porta

• Desenvolupar al barri l’eix verd Collserola-avinguda Meridiana-Glòries.
• Transformar el camp de la Damm en zona verda i potenciar l’hort i la masia de Can Valent com a espais multidisciplinars de divulgació ambiental.

La Prosperitat

• Mantenir el Pla de Barris fent-lo més obert a les propostes del teixit veïnal. Estudiar els problemes d’accés a l’habitatge al barri.
• Construir els equipaments de la Ideal Plástica Flor tenint en compte les necessitats del barri i respectant l’acord del 2018. Mentrestant, millorar les condicions del solar. Dedicar a equipaments esportius el sòl on hi havia d’anar la piscina de Molí. Posar plaques solars als equipaments públics.
• Pla de mobilitat, millora dels carrers i pacificació dels entorns escolars. Elaborar un catàleg de patrimoni històric.

Les Roquetes

• Recuperar un autobús a la línia 127 i més freqüència a la línia 11. Renovar les escales mecàniques, treure barreres arquitectòniques i arranjar els passos de vianants.
• Cobertura de la ronda, soterrament de les línies d’alta tensió, ampliació del centre cultural Ton i Guida i fer un casal de joves a l’amfiteatre de Roquetes.
• Augmentar el pressupost del pla comunitari i mantenir el Pla de Barris.

Torre Baró

• Pla integral: salut, habitatge, urbanisme i socioeducatiu.
• Incloure el barri a les subvencions per rehabilitar habitatges i adaptar-les a l’actualitat.
• Millorar la salut de les veïnes i l’estat de percepció de la salut -és el barri amb l’esperança de vida més baixa de tota la ciutat-.

Torre Llobeta

• Construir una escola bressol a Can Xirigoi i remodelar tota la plaça.
• Escales mecàniques a la parada de metro de Maragall, a la sortida de l’avinguda dels Quinze.
• Construir una residència per a la gent gran als terrenys del carrer de Petrarca.

Trinitat Nova

• Construir un poliesportiu i un casal de joves.
• Cobertura de la ronda.
• Lluitar contra la inseguretat.

Turó de la Peira

• Construir l’edifici per a equipaments a l’illa O, destinat a oficines de Serveis Socials, casal per a la gent gran, espai polivalent i seu de l’associació veïnal, aprovat el 2022.
• Perllongar les obres de remodelació de Fabra i Puig a la part alta del Turó.
• Acabar de remodelar els carrers Teide, Travau, Orduña i Peñalara, així com les obres de les escales de Matagalls.

Verdum

• Freqüència de 10 minuts per a la línia 11 de bus. Implementar el bus de barri. Parada de la V29 als jardins de Can Xirigoi i del 132 a l’avinguda dels Quinze, totes dues davant del CUAP Cotxeres.
• Seguiment eficient per part de l’Ajuntament i el Districte de Nou Barris de la neteja i el manteniment dels espais públics.
• Enllumenat extraordinari a la marquesina de la Via Júlia per a actes culturals i festius.

Sant Andreu

La Sagrera

• Replantejament de la Nau Bostik: “La volem pública!”. Projecte sociocultural, esportiu i de salut, ordenant els espais públics de la Nau Ivanow, l’Espai30, el poliesportiu del carrer d’Hondures i el nou CAP.
• Més habitatge públic i dotacional al parc Lineal i als voltants de l’estació de Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Reiniciar les obres de la línia 9 de metro i acabament de la línia 4.
• Construir l’edifici de l’Institut-escola 30 Passos, ara ubicat en barracots, i el nou CAP. Planificar noves places escolars preveient l’augment de la població del barri.

La Maquinista-Mercedes

• Incloure el projecte d’una parada de metro de les línies 9 i 10 al parc de la Maquinista en el contracte programa de les noves actuacions de metro per als pròxims anys. Pla de mobilitat per a tot el districte que integri els nous planejaments i projectes.
• Repartir pel barri els equipaments d’ús diari de manera més equilibrada, ubicant-los a prop de les zones on hi ha habitatges.
• Seguir de prop la resposta a les al·legacions al pla de modificació dels terrenys de l’antiga fàbrica Mercedes i vigilar que el projecte esdevingui una oportunitat per millorar i cosir els diferents fragments del Bon Pastor.

Sant Andreu de Palomar

• Millorar la mobilitat al barri, tenint en compte l’entorn dels altres carrers del districte.
• Fer un seguiment de la sanitat per millorar els CAP i ampliar-los per a les famílies que s’instal·laran als habitatges nous que es faran al barri.
• Licitar les obres de reforma de la Meridiana des de Fabra i Puig fins al Pont de Sarajevo, fent que la zona esdevingui un punt de trobada entre els diferents barris, eliminant el desnivell, reduint el número de carrils per als cotxes i valorant la possibilitat d’allargar la L11 fins a Fabra i Puig per la Meridiana, en forma de tramvia.

Trinitat Uneix

• Conservar una part de la façana de la presó de la Trinitat com a patrimoni democràtic i de gènere, i dotar l’espai d’un equipament on dignificar i fer difusió de les lluites de les dones per aconseguir els seus drets.
• Reduir la contaminació acústica i ambiental de vies ràpides com el Nus de la Trinitat, la ronda de Dalt i l’avinguda Meridiana.
• Cobertura parcial de la Meridiana al seu pas per les Trinitats, per pal·liar la contaminació i acostar els veïns de banda i banda, creant un espai verd compartit, ampliant l’actual pont de Sarajevo.

Sant Martí

El Clot-Camp de l’Arpa

• Crear un parc públic de lloguer de gestió directa-HPLLGD amb pisos de nova construcció, adquisició de pisos ja construïts i expropiació de pisos desocupats de grans tenidors, començant per la Sareb i els bancs. A Glòries, 700 HPLLGD.
• Exigir que la dotació de recursos per a l’atenció primària sigui de com a mínim el 25% real del pressupost de Sanitat. Per una sanitat pública 100% pública, sense privatitzacions, ni als CAP ni als hospitals, i amb participació i control efectius dels usuaris i el moviment veïnal.
• Construir l’auditori-cinema soterrat al costat de La Farinera -inclòs en el Compromís per Glòries del 2007-, garantint també la viabilitat en aquest entorn immediat de la residència-centre de dia pública per a la gent gran, ja aprovada.

La Pau

• Recuperar el local sostret al barri per CaixaBank, que abans era de titularitat pública.
• Reprendre les obres de l’ampliació del CAP La Pau, estancades des de fa dos anys.
• Millorar el manteniment de l’espai públic i la seguretat ciutadana.

Maresme

• Enderrocar el Cinema Pere IV per ampliar el CAP Besòs. Reurbanitzar els carrers Bolívia i Marroc. Redactar l’avantprojecte d’obres per apropar la rambla de Prim al mar. Construir una escola d’adults, una llar d’infants municipal i un centre de dia per a la gent gran. Iniciar les obres del nou tram d’eix verd de Cristòbal de Moura.
• Més freqüència de pas del bus 136.
• Pla de xoc per revitalitzar el comerç de proximitat al barri.

El Poblenou

• Nou pla d’equipaments: escoles pendents, nou poliesportiu i equipament de proximitat a l’espai públic cedit a la Cambra de Comerç. Construcció del parc d’habitatges públics i de lloguer previst en el planejament del 22@ i en les remuntes derivades.
• Acabar l’obra de Glòries, urbanitzar els jardins del passatge Aymà-Llacuna i arranjar la plaça del Doctor Trueta i la futura plaça de Manel Andreu.
• Erradicar l’amiant al barri i desenvolupar mesures per fer front a la crisi energètica i el canvi climàtic. Fer punts liles permanents.

Sant Martí de Provençals

• Construir l’escola de música, ja aprovada.
• Acabar la segona fase de la reforma de la plaça dels Porxos.
• Planificar l’entorn de la nova estació, entre Bac de Roda, pont del Treball Digne, Guipúscoa i la mateixa estació. Mobilitat, redisseny del parc i atenció al paisatgisme urbà que comporta.

L'entrada Les prioritats dels barris per al pròxim mandat ha aparegut primer a Carrer.

Els trets generals són prou coneguts. L’expansió de la pandèmia ha tingut dues fases. La primera, que correspon a tot el període de l’estat d’alarma, té una primera onada de forta expansió de casos, d’enorme gravetat pel que fa al nombre de morts, i de col·lapse sanitari, seguida d’una contínua millora de la situació que va justificar el desconfinament.

A la segona fase, a partir de finals de juny i desprès d’un període de certa calma a mitjan juliol, s’incrementen els casos (aproximadament uns 300 diaris) i aquest degotall es manté relativament estable fins a l’actualitat.

Sembla clar que la situació de les dues fases no és comparable. A la primera només es feien PCR als casos més obvis i ara es fan cribratges de forma més amplia i sistemàtica, cosa que fa pensar que l’extensió real de la pandèmia és molt superior a la mesurada a la primera fase. El desconeixement de tractaments mínimament adients fou molt més gran els primers mesos i possiblement va ajudar a l’agreujament de la situació sanitària i a la gravetat de la malaltia. La primera onada va afectar dramàticament la població amb pitjor salut i de més edat. Ara per ara, sembla que el caos de les residències de gent gran s’ha controlat.

Però és evident que l’episodi de la pandèmia no està acabat, que seguirà afectant la salut i la vida quotidiana i que els seus efectes aniran molt més enllà de les qüestions sanitàries.

L’impacte sobre la població
A data de 6 de setembre de 2020 a Barcelona s’havien registrat 28.274 casos de Covid-19, dels quals 3.625 a residències de gent gran (tant de residents com de personal laboral). La incidència per cada 100.000 habitants és de 1.688 casos (1.472 si es descompten els casos a residències), o sigui que la incidència és propera a l’1,7% de la població.

L’Agència calcula també que s’han produït 3.521 morts per sobre del que és habitual a la ciutat (l’anomenat “excés de mortalitat”). Aquesta és una xifra que no es pot comptabilitzar directament com a defuncions per Covid-19, sinó que és l’impacte global que ha tingut la pandèmia sobre el funcionament social -desgavell del sistema sanitari, problemes de salut agreujats pel confinament, estrès, manca d’una adequada cura quotidiana…- que han agreujat el nivell de mortalitat de la ciutat.

Com s’explica a les diferents taules de l’ASPB, el virus ha tingut una afectació desigual per edat, sexe i situació econòmica. Quan més pobre és la gent, més alt és el nivell d’afectació. Quan més avançada és l’edat, existeix un grau més gran d’afectació i sobretot de mortalitat, encara que a la segona fase de la pandèmia l’edat de les persones afectades és menor i això també pot explicar, almenys en part, el menor dramatisme de la situació.

Globalment hi ha més dones afectades per la pandèmia que homes, però quan es té en compte el nivell d’incidència per 100.000 habitants, el grau d’afectació és semblant, excepte en el cas de les residències, on el volum de dones afectades és clarament molt superior (2.681 dones, 944 homes), amb una taxa d’incidència de 1.758 per 100.000 habitants en les dones i 1.611 en els homes. El fet de tenir més esperança de vida i haver més dones vivint en unes residències poc preparades per fer front a la pandèmia ha agreujat la situació.

Salut pública i situació social
Hi ha moltes raons que poden explicar perquè les desigualtats socials mesurades segons la renda, l’accés a l’educació o el tipus d’ocupació també influeixen en un major o menor nivell d’afectació.

Per citar-ne algunes de rellevants podem destacar:

– Feines més exposades a la infecció en el cas dels treballadors manuals, que no poden confinar-se ni teletreballar. Aquí es troben una bona part de les persones que ens garanteixen cada dia una part essencial del nostre benestar: personal de neteja, sanitari, cuidadores domiciliàries i de residències, personal de transport i comerç de proximitat, barbers i perruqueres, personal de cuina…

– Pitjors dificultats de confinament: llars petites, incòmodes, i pitjor preparades; i menys recursos per fer vacances i estades a segones residències.

– Desigualtats en l’accés a recursos sanitaris a causa de les retallades i la privatització dels serveis.

– Pitjors condicions de salut lligades a l’experiència laboral, el tipus de consum o les condicions de l’habitatge, que acostumen a incrementar-se amb l’edat i en les dones, i que expliquen que l’esperança de vida estigui associada al nivell de renda.

Segur que n’hi ha més, però aquests exemples ja ens indiquen que les desigualtats socials tenen moltes implicacions. No és casualitat que algunes de les millors recerques sobre desigualtats socials i salut provinguin d’investigadors de l’àmbit de la salut pública, i que també s’han mostrat en el cas de la pandèmia.

El barri, reflex de la desigualtat
Fa molt de temps que a Carrer hem anat mostrant que Barcelona és una ciutat amb moltes desigualtats i que aquestes es reflecteixen als barris. Amb la pandèmia ha tornat a passar. La major o menor incidència està associada a la desigual estructura dels barris.

Per mostrar-ho hem triat l’indicador del nombre de casos segons la població (taxa d’incidència acumulada per cada 100.000 habitants), que és el que permet fer comparacions independents del nombre d’habitants existents a cada barri.

Hem triat un indicador que no té en compte els casos a les residències, pel fet que aquestes es distribueixen de forma desigual per la ciutat i no es pot atribuir la seva incidència al barri on estan ubicades (hi ha barris on proliferen i d’altres que no en tenen cap).

Els districtes i el pes poblacional
Per mostrar de forma senzilla l’impacte de la pandèmia a Barcelona hem elaborat una taula (veure quadre del final) on es mesura el nivell d’incidència per districtes tenint en compte el pes poblacional dels diferents barris. El nivell d’afectació al districte més pobre de la ciutat és més del doble que el del districte més ric. És obvi que la situació no es pot explicar només per la desigualtat econòmica, però és clar que aquesta hi juga un paper important.

Si del nivell de districte passem al dels barris, aquesta hipòtesi encara sembla més clara. Hi ha tres districtes (les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia) on cap barri està per sobre de la mitjana de la ciutat (i el barri més afectat és la Maternitat Sant Ramón, veí de l’Hospitalet i de Sants Badal).

Dos districtes, Sants Montjuïc i Nou Barris, tenen tots els barris amb nivells superiors a la mitjana, amb l’excepció del petit barri de Vallbona (que per desgràcia ha tingut en canvi una forta afectació a la residència de gent gran). En aquests dos districtes es troben la majoria de barris amb pitjors xifres: la Marina del Prat Vermell (3.451), Sants-Badal (2.095) i Hostafrancs (1.945) a Sants-Montjuïc; Torre Baró (2.857), Ciutat Meridiana (2.570), Roquetes (2.365), Turó de la Peira (2.363) Verdum (2.321) i Guineueta (2.857) a Nou Barris.

Altres dos districtes, Horta-Guinardó i Sant Andreu, tenen la majoria de barris per sobre de la mitjana, però només dos -Trinitat Vella (2.800) i Congrés Indians (1.966)- es troben en situacions extremes. Contrasta en aquests districtes que els barris menys afectats siguin Font d’en Fargues i Sant Andreu (malgrat que en nombre absolut és el que presenta més casos, pel seu elevat volum de població).

Els altres tres districtes presenten una situació més variada, però si mirem quins són els barris més afectats, el factor relatiu a la desigualtat econòmica torna a ser rellevant: Besòs, Maresme, la Verneda i la Pau a Sant Martí; el Raval a Ciutat Vella i Sant Antoni a l’Eixample.

Hi ha, a més, un element interessant si es tenen en compte els dos períodes de la pandèmia: el que cobreix la fase d’estat d’alarma fins al 20 de juny i el posterior. En la primera fase, el nivell d’afectació es va concentrar sobretot a Nou Barris i Horta-Guinardó. En aquest últim cas, els barris més afectats varen ser Montbau, Vall d’Hebron, Baix Guinardó, Guinardó i Horta, barris que en la segona fase han experimentat una incidència moderada.

Una possible explicació és que aquesta dinàmica es pugui explicar per l’alt grau d’afectació al personal sanitari a la primera fase (un cop més, les condicions laborals hi compten), en tractar-se de barris propers a grans hospitals. Un cop tallada aquesta via d’infecció s’experimentaria una millora que no ha tingut lloc a altres barris.

Per contra, a la segona fase de la pandèmia el virus ha rebrotat amb força a alguns barris de nivells econòmics modestos que havien passat la primera fase amb un èxit relatiu: és el cas del Raval, Sants Badal, Turó de la Peira, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Besòs-Maresme. No ha passat en cap altre barri de característiques diferents. I en canvi la incidència s’ha mantingut en les dues fases a Roquetes, Verdum, Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell.

El cas de les residències és diferent, com hem dit a causa de la seva desigual distribució en l’espai. És quelcom força diferent de les desigualtats de renda, en gran part per l’absència d’una política pública universal i el predomini d’un model de gestió privada. Això explica que el major volum de casos d’afectacions a residències es trobi a la Sagrada Família (268 casos), Dreta de l’Eixample (251), Horta (241) Poblenou (195), Montbau (155), Vila de Gràcia (154), Font de la Guatlla (134), Vall d’Hebron (111), i la Salut (101), moltes en barris on la resta de residents han experimentat nivells moderats de Covid-19. Cal destacar que la immensa majoria de casos es van donar en la primera fase, el que fa pensar que amb una millor política inicial el desastre hauria pogut ser molt més lleu.

Intolerable fractura social
Si aquests quatre apunts suggereixen alguna cosa és que un cop més no podem considerar la salut com una qüestió aliena a la resta de condicions socials. De fet, l’evidència científica fa dècades que ens ho mostra de forma contundent: les desigualtats són punyents i afecten desfavorablement i de forma gradual la gent i els barris més desfavorits.

Tot i que Barcelona fa molt de temps que presumeix de ser una ciutat “inclusiva”, les dades són tossudes i mostren que tenim uns nivells intolerables de fractura social. La lluita contra aquesta pandèmia i les que puguin venir passa també per canviar les polítiques socials i econòmiques de la ciutat.

L'entrada La pandèmia castiga els barris pobres ha aparegut primer a Carrer.

Com és costum del moviment veïnal, els barris faran el seu balanç de l’actuació municipal. En general es considera positiva l’actitud del nou equip de govern i que les sensibilitats socials i polítiques siguin més properes. Però això no és suficient. “Fets i no paraules” va ser una famosa pintada veïnal que segueix vigent. Queden dos anys de mandat i es prendrà nota dels incompliments.

Aquest informe s’ha realitzat amb les dades facilitades pels activistes veïnals Camilo Ramos, Carles Burgés, Carlo Scoles, Gerard Gual, Fernando Abad, Joan Vidal, Leonor Pérez, Jaume Matas, Joan Bordetas, Jordi Clausell, Pedro Alonso, Salvador Mañosas, Toni Ramon, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i la junta de l’AV d’Horta.

Ciutat Vella

• Pla d’habitatge social en un districte que perd residents.
• Limitació del número de places hoteleres.
• Recuperació de l’espai públic davant la privatització derivada dels usos turístics.
• Facilitar i potenciar el comerç de proximitat.
• Tramitar d’una vegada per totes l’anul·lació de la llicència de l’hotel del Palau de la Música.

Eixample

• Compliment del nou termini per a la finalització del mercat de Sant Antoni (2018) i que es realitzi la superilla per a vianants que l’ha d’acompanyar.
• Aprovar i iniciar el pla urbanístic de la Model, respectant els acords amb el moviment associatiu i creació d’una comissió de seguiment amb participació veïnal.
• Urbanització de l’espai de Germanetes.
• Redacció d’un Pla d’Equipaments.
• Realització de les mesures aprovades en el PEUAT.

Sants-Montjuïc

• Remodelació del passeig de la Zona Franca.
• Compliment dels terminis assenyalats per a l’arribada del Metro a la Marina.
• Desenvolupar la tercera fase del cobriment de les vies ferroviàries de Sants amb un projecte consensuat amb els barris.
• Destinar l’edifici del Palau de la Premsa a equipament municipal per a les activitats de les entitats.
• Elaboració i aprovació del Pla Urbanístic del Turó Font de la Guatlla.
• Remodelació del barri de Sant Cristòfol, aprovat l’any 2012.

Les Corts

• Transformació urbanística de l’espai Barça amb consens veïnal.
• Protecció dels béns d’interès històric, artístic i cultural (com la Masia, l’hotel del Bisbat i la Maternitat).
• Compliment del conveni amb Telefònica (que també afecta d’altres districtes).
• Finalització de les obres de la Colònia Castells.
• Definició dels continguts del Pla Danubi.
• Realitzar el monument a la memòria històrica de l’antiga presó de dones.

Sarrià-Sant Gervasi

• Execució del Pla d’Equipaments del districte i construcció de la biblioteca de Sarrià.
• Construcció d’habitatges socials per als joves i la població més vulnerable.
• Cobertura de la ronda des de Via Augusta fins a la plaça Comín i instal·lació d’un sensor de contaminació a la ronda de Dalt (plaça Borràs).
• Aprovació del Pla de Mobilitat del districte, amb solucions per als barris de muntanya.
• Pla de Futur per als barris de muntanya amb consens polític i veïnal.
• Revisió de la planificació urbanística del barri de les Planes, pendent des del 1990.
• Modificació del PGM del parc de l’Oreneta.

Gràcia

• ‘Desprivatització’ dels serveis sanitaris, amb transparència i informació (hospital de Sant Pau, l’Esperança, Entitats de Base Associativa (EBA) de Vallcarca).
• Mesures valentes per reduir la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit.
• Lluita contra la gentrificació de la Vila de Gràcia mitjançant un Pla d’Habitatge.
• Mercat popular a l’Abaceria, sense supermercat ni aparcament.
• Recuperar l’operativitat de la taula de treball per al seguiment del Pla d’Usos.

Horta-Guinardó

• Cobriment de la ronda de Dalt.
• Replantejar el transport públic de superfície perquè sigui més eficaç.
• Rehabilitació del palau del Parc del Laberint d’Horta.
• Més presència de l’ensenyament públic, augmentant el percentatge del 50% actual.
• Calendari per a la finalització de la línia 9 del Metro.
• Més transparència en la gestió del Casal d’Entitats del Mas Guinardó, un compromís del govern actual.
• Realització dels equipament previstos a l’illa del Torrent.

Nou Barris

• Actualització del Pla d’Equipaments.
• “Humanització” de la Meridiana tenint en compte els barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.
• Realització d’un cens de pisos buits. Investigar i exigir responsabilitats per la venda de pisos socials a fons d’inversió (també afecta altres districtes).
• Compliment dels compromisos del Pla contra la pobresa de 2016 pactats amb la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou!”.
• Planificació i aprovació del futur dels equipaments de la Plástica Flor a la zona centre, amb consens veïnal.
• Retorn de les propostes dels barris en transport.
• Treure les torres d’alta tensió de Collserola (no a la MAT).
• Aplicar el treball previ pactat en Participació.

Sant Andreu

• Pla integral de reforma de la Meridiana i començament de les obres.
• Construcció de l’estació de l’AVE i urbanització de l’entorn, incloent les modificacions al pla de 1996 i aprovació definitiva del futur parc.
• Urbanització del solar de les antigues casernes. Avançar en la construcció dels equipaments compromesos.
• Planejament global del conjunt del territori productiu (Bon Pastor, Estadella, Verneda, Montsonys, incloent la pastilla Mercedes Benz).
• Construcció dels primers habitatges de reallotjament a l’entorn de la presó de Trinitat.
• Realització del projecte Portes de la Trinitat.
• Calendari per a l’arribada de la línia 4 a la Sagrera.

Sant Martí

• Dignificació de la rambla Prim i apertura al carrer Santander.
• Connexió de la línia 4 del Metro entre la Pau i la Sagrera.
• Solució a la problemàtica de l’aluminosi a la Pau i el Maresme.
• Tirar endavant la segona fase d’urbanització de Pere IV.
• Licitació de totes les obres pendents a Glòries.
• Rehabilitació integral de Can Ricart.
• Inici de les obres del passeig del Front Marítim.

L'entrada Prioritats del moviment veïnal fins al final del mandat ha aparegut primer a Carrer.

El primer que sorprèn és que tothom tingui assumida la necessitat d’establir en l’àmbit municipal aquests mecanismes de participació sense que això posi en entredit les limitacions del sistema representatiu que tenim, de tal manera, que aquests tipus d’eines democràtiques no es consideren necessàries en àmbits de govern superior (govern autonòmic o estatal), en els quals l’allunyament de l’esfera política vers el seu electorat és molt més evident i on els suposats òrgans controladors, els parlaments, bé es podrien anomenar “parlamenys” si donem fe que mai cap “actor” no ha canviat una coma del seu guió partidista davant d’una argumentació de l’oposició.

Darrere d’aquesta estanquitat gremial tan allunyada de les dinàmiques participatives que es proposen per a la ciutat pren cos l’equació poder-democràcia: com més capacitat té un organisme d’incidir sobre la nostra societat, menys mecanismes democràtics incorpora i a la inversa. No oblidem mai que en un extrem de l’equació tenim els grans poders econòmics que decideixen el nostre dia a dia i que, en una societat que es diu democràtica, paradoxalment, ningú no ha escollit.

Toca en aquest article parlar de l’altre extrem de l’equació, on la democràcia és més permeable, l’esfera municipal. Veiem com a dins d’aquest àmbit aquesta fórmula també es reprodueix. Parlem del centralisme instaurat en la nostra Barcelona on històricament les grans decisions s’han cuinat en els despatxos de les Tinències d’Alcaldia, uns espais còmodes per als contactes amb els lobbys però de difícil accés per als moviments veïnals, que han hagut de bregar per les seves demandes en uns districtes disminuïts de competències que sovint han servit de matalàs per esmorteir reivindicacions. És per aquest motiu que, quan es discuteix la normativa de participació de l’Ajuntament, el moviment veïnal torna a posar sobre la taula una històrica reivindicació: descentralització política de l’Ajuntament i elecció directa dels consellers de districte. La participació sense incidència en el poder no és participació.

El paper dels districtes
La Barcelona del futur ha de virar cap al reconeixement polític d’unes entitats territorials més petites i manejables. I, en tot i això, els districtes tenen un volum gens menyspreable, per exemple, si els comparem amb la ciutat de Girona. Tots menys el districte de les Corts la superen en molt en població i alguns fins i tot la dupliquen amb escreix. Però Barcelona, paral·lelament, també, haurà de trencar barreres administratives entre els altres municipis metropolitans. Veurem com una dinàmica i l’altra no són contradictòries. És evident que geogràficament estem en un “continu urbà” on s’han d’establir línies de planificació globals que incideixin de manera estratègica i urgent en les polítiques d’equilibri territorials, per fer front als grans reptes mediambientals i socials que tenim. En el cas de la mobilitat, per exemple, no té sentit que, en aquests moments, estiguem dissenyant una Nova Xarxa Bus circumscrita als límits de la ciutat de Barcelona o que en el debat sobre la unió del tramvia no hi tinguin veu les poblacions per on passa el Tram Baix o el Tram Besòs, que són les més interessades en aquesta connexió.

Aquest espai de governança metropolitana, encarnada a hores d’ara per AMB, es troba en la disjuntiva de continuar per la via d’augmentar la seva operativitat a costa del buidament de competències dels seus municipis, els quals es veuen aclaparats pel domini de la primacia de la ciutat de Barcelona, o bé caminar per convertir-se en un espai de direcció cooperativa entre els seus pobles i ciutats, on les dinàmiques supramunicipals es basin en les intermunicipals.

En el primer cas, consolidarem un ens de governança de segon grau democràtic, obscur, desconegut i absolutament allunyat de la ciutadania, marcat per un poder central que ve justificat pel pes demogràfic de Barcelona, que quasi té la meitat de la població de la regió metropolitana. Però a favor de la segona opció, més transversal i democràtica, hem de desmuntar la fal·làcia de qui creu que els interessos del milió i mig d’habitants de Barcelona es poden utilitzar com un bloc que justifiqui el seu predomini sobre les altres poblacions, sense tenir en compte la gran heterogeneïtat interna de la capital. Hem de tenir en compte que hi ha districtes amb necessitats socials i interessos molt més semblants a altres municipis que amb els seus districtes veïns de la mateixa ciutat barcelonina.

Aquest punt enllaça amb la reflexió que fèiem a l’inici de donar més poder als districtes. Aquesta descentralització permetria reconèixer uns entorns amb uns pesos demogràfics més semblants, que possibilitaria una relació més accessible, fluida i igualitària i, per tant, més democràtica. Per això, dèiem que no havia d’haver-hi contradicció entre les dues dinàmiques, al contrari, es reforçarien. Un exemple: l’Hospitalet, que amb 252.000 habitants està invisibilitzat com a segona ciutat de Catalunya per tenir la mala sort de patir l’ombra de Barcelona, ha de poder tractar directament amb el Consell del districte fronterer de Sants-Montjuïc, que té una població de 184.000 persones.

O per posar un altre exemple més estratègic, els barris oblidats de la ciutat, adjectivats així per la Favb per fer palesa la seva marginalitat, són perifèria i marge en el plànol de Barcelona però es transformen automàticament en centralitat si els situem dins del planell metropolità. Inevitablement, per substanciar aquesta mirada es requereix l’empoderament de Sants-Montjuïc o dels barris de l’Eix Besòs en detriment del poder central de la plaça Sant Jaume. Les dues dinàmiques territorials no són, doncs, contradictòries sinó que, a més, requereixen la mateixa pulsió democràtica: l’elecció dels consellers/es de districte i la democratització de l’ens de governança metropolitana que bé podria passar pel seu nomenament a través de les urnes.

On són els centres de decisió?
No estem plantejant un debat sobre identitats locals que tenen les seves raons culturals i històriques de ser, estem argumentant que, si ens volem dotar d’eines participatives que vagin més enllà de l’autolegitimació municipal, la primera premissa és identificar on són els centres reals de decisió, aquells indrets on es tensa la força de la raó envers la raó de la força. Apropar-los a la ciutadania per tal que els mecanismes de participació els facin transparents. Uns mecanismes que hauran d’aprendre a bregar en l’entramat d’interessos particulars (confessables i inconfessables) que és Barcelona.

Les noves Normes Reguladores de la Participació per si mateixes no funcionaran si el moviment veïnal no és capaç de trencar l’equació del poder. Un repte gens fàcil que l’obligarà a incrementar la mobilització ciutadana com a genuïna expressió de la participació. Amb el convenciment que només activant el protagonisme de la gent fecundaran noves hegemonies comunitàries.

L'entrada La participació i l’equació del poder ha aparegut primer a Carrer.