Primer despropòsit: enderrocar la caserna per traslladar-la provisionalment al parc de Joan Miró -on porta 16 anys- constituïa una infracció urbanística en zona verda que provocaria el 2010 la presentació d’una demanda judicial per delicte urbanístic contra la regidora del PSC Assumpta Escarp, de la qual no en va sortir absolta fins al 2017.

Segon despropòsit: enderrocada la caserna, al Clínic ja no li feia servei la nova seu d’urgències. Ara volia un nou hospital, a la vista de les necessitats tecnològiques i la rendibilitat de la privatització de la medicina. Metges de Catalunya havia denunciat que IDCSalut -antic Grup Quirón- havia incrementat la facturació dels contractes amb la Generalitat de 71 milions d’euros el 2010 a 127 el 2012. El 2016 naixeria la marca Barcelona Medical Destination (BMA), per promocionar els serveis mèdics privats i atraure pacients internacionals.

Tercer despropòsit: el juliol del 2019, tres institucions del CatSalut -Clínic Barcelona, Hospital Universitari i Ajuntament- signen un Estudi de propostes d’implantació del nou Hospital Clínic. Amb dues alternatives sobre la taula: el recinte firal de Montjuïc i l’Escola Industrial. Aquesta última els permetia una proximitat a l’actual Clínic i un sostre edificable de 196.400 m², que es desenvoluparia en volums de 15 plantes sobreposades als edificis de l’Escola, un recinte declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en el Catàleg del Patrimoni, amb edificis de mestres d’obres i arquitectes modernistes reconeguts. Un conjunt d’alt valor cultural que es proposava malmetre vulnerant la Llei del Patrimoni Cultural de 1993.

Per quina raó aquestes institucions, privades i públiques, van poder fer aquesta aposta? En primer lloc, perquè les qualificacions d’equipament (Clau 7a) del Pla General Metropolità (PGM), independentment de la seva protecció patrimonial, assignen a l’Escola una edificabilitat equivalent a quatre illes de l’Eixample, és a dir, 240.000 m². En segon lloc, perquè la Llei Òmnibus 5/2012, del 20 de març, va modificar la Llei del Patrimoni possibilitant la venda o privatització dels béns catalogats. Una modificació del 2016 va intentar resoldre aquesta contradicció entre Patrimoni i PGM, però no va tenir èxit.

El 2020, associacions veïnals, entitats esportives i usuàries dels espais verds del recinte, dels camps esportius i de la piscina Sant Jordi, així com els equipaments educatius existents, la Favb, SOS Monuments, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i altres agrupacions d’arquitectes i urbanistes, van constituir la plataforma “Un nou Clínic és possible salvant l’Escola Industrial”, que va iniciar els tràmits amb la Direcció General del Patrimoni Cultural per a la incoació d’un expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és a dir, un nivell A de protecció.

Tot i que sis anys després Patrimoni Cultural encara no havia obert l’expedient, el pronunciament de la Plataforma va ser suficient per obligar l’Ajuntament i les entitats hospitalàries a cercar, el 2023, un nou emplaçament, situat ara en terrenys esportius de la Zona Universitària. El programa i les superfícies van ser assessorats per catedràtics i experts en arquitectura hospitalària. Una gran victòria del moviment veïnal i de les institucions ciutadanes.

La Diputació, després d’haver iniciat el 2017 la restauració del Paranimf de l’Escola Industrial, el 21 de març de 2022 presentava La Industrial+, una “adaptació del recinte […] als nous requeriments energètics, [amb el] desenvolupament d’un pol d’innovació, rehabilitació del patrimoni i millora de la relació del recinte amb el barri, tot mantenint els usos i els equipaments públics”. El projecte inclou un centre logístic, un centre internacional per a la innovació en els serveis públics, un equipament ciutadà i la reutilització de la residència d’investigadors i estudiants de l’arquitecte Rubió i Bellver, que ha estat proposada per acollir l’Agència Estatal de Salut Pública, un ús d’oficines poc compatible amb la tipologia de residència. Finalment, la Diputació no ha volgut reconèixer els espais lliures de l’Escola com a zones verdes (Clau 6a) del PGM, per la senzilla raó que mentre siguin edificables seran un actiu econòmic del seu patrimoni. Són canvis que trigarem temps a veure.

*Jaume Artigues és arquitecte

L'entrada El Clínic a l’Escola Industrial, crònica d’un despropòsit ha aparegut primer a Carrer.

Que se’ns perdoni la immodèstia, però si no ho diem nosaltres ningú no ho farà: en la reflexió i en el pronunciament que, en aquest sentit, hem pogut finalment escoltar de boca del senyor Jordi Martí, regidor del districte de l’Eixample, deu haver pesat la inquietud manifestada pel moviment veïnal i la societat civil pel que fa a la preservació del patrimoni i la funcionalitat d’un espai pacificat que representa la superfície de dues illes al bell mig de la zona més densa de la ciutat.

El Clínic vol més espai
Ja fa temps que l’Hospital Clínic aspira a créixer. Prou bé que ho sabem a l’Esquerra de l’Eixample. De fet, el solar de Germanetes, on s’està duent a terme un conjunt d’equipaments educatius i residencials, fou cedit a l’Ajuntament mitjançant una permuta amb l’emplaçament de l’antiga caserna de bombers del carrer Provença, on el Clínic projectava ampliar les seves instal·lacions.

Aquests plans mai no van prosperar, i aquest solar, adossat al Mercat del Ninot, acull avui de manera provisional un jardí. Es va parlar, durant els anys més durs de l’última recessió, de dificultats econòmiques. Més endavant, s’evocarien problemes tècnics, lligats al pas del túnel de l’AVE, per establir una connexió operativa entre el vell hospital i les noves dependències a construir. Ara, però, sembla que el problema seria més aviat d’espai. El Clínic diu que en necessita més, molt més.

Globus sonda intencionat?
De quina superfície exactament estem parlant? Quines serien les dimensions i característiques del projecte que el Clínic té en ment? No ho sabem. Ni tan sols sabem si els mateixos responsables ho tenen clar.

El cas és que, a l’estiu, la premsa es va fer ressò, com si la cosa ja estigués prou lligada entre l’Hospital i les administracions concernides, d’un pla pel qual es posaria el recinte de l’Escola Industrial a disposició d’un projecte de grans dimensions. Des del districte ens diuen ara que això era una informació esbiaixada, un globus sonda llençat pel Clínic que segurament ha començat a agitar-se davant la possibilitat d’acollir-se als fons de finançament anunciats per la Unió Europea.

El cert, però, és que aquest anunci va suscitar inquietud. Naturalment, ningú pot desitjar més que nosaltres que un gran centre de referència, alhora hospital comunitari i altament especialitzat, capdavanter en recerca biomèdica, estretament vinculat al barri i a la ciutat, desenvolupi plenament les seves potencialitats. Però la idea d’ubicar un gran complex hospitalari a l’Escola Industrial ens semblava un despropòsit. El seu recinte acull, a més a més de dependències de la Diputació, un valuós patrimoni arquitectònic, instal·lacions esportives i educatives, infraestructures, zona verda… Estàvem parlant de pèrdues irreparables per a la ciutat i d’interrogants inquietants sobre el futur d’equipaments que són vitals per a l’Esquerra de l’Eixample.

Alerta veïnal
Des de les associacions veïnals de l’Eixample i la Favb es va llançar un crit d’alerta i es va començar a demanar explicacions a les parts implicades. Ben aviat, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes i d’altres entitats de professionals compromesos en la defensa del patrimoni, de SOS Monuments i de la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, es constituiria la plataforma Un nou Clínic és possible, salvant el recinte de l’Escola Industrial per reclamar que “l’Escola Industrial sigui qualificada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, com a referent emblemàtic de la modernitat catalana amb més de 100 anys d’història”, així com la preservació “d’un dels pocs espais lliures que queden a la trama Cerdà, garantint que tot el recinte segueixi obert al barri, i conservant les activitats docents, esportives i socials que actualment s’hi desenvolupen”.

En el decurs de la Festa Major de l’Esquerra, l’AV va organitzar un primer debat sobre la qüestió. La posició municipal era aleshores vaporosa, i no anava gaire més enllà del desig de conservar el Clínic al barri, cosa que, a aquestes alçades, ningú sap què vol dir ni què implica. La pressió va permetre, tanmateix, de saber que, prèviament a la polèmica, l’Ajuntament havia suggerit la possibilitat de realitzar el projecte a la Fira de Montjuïc… i que el Clínic la va desestimar per manca d’espai!

Ara hem avançat una mica. Però déu-n’hi-do el nivell d’opacitat i d’informacions contradictòries. De vegades hem tingut el sentiment que, des del Clínic, es diu a cada interlocutor allò que vol sentir. Parlant amb el Col·legi d’Arquitectes, no es va descartar, per exemple, la possibilitat de descompondre les activitats del Clínic (assistencials, docents, de recerca) en diferents emplaçaments. Una hipòtesi perfectament raonable que permetria, per exemple, garantir la funció comunitària de l’hospital a l’Esquerra de l’Eixample, sense condicionar-ho tot a l’exigència d’un disseny unificat, impossible d’encabir d’una sola peça al barri.

Ja és hora, doncs, que el Clínic abati les seves cartes i que tothom parli amb claredat.

Interessos privats i bé comú
Hem sabut pel regidor del Districte que ben aviat se signarà un protocol que fixarà el marc del diàleg entre l’hospital i l’administració municipal per tal de construir una solució adient a les necessitats del projecte i l’interès de la ciutat. De fet, estem parlant d’un projecte de gran abast. És important que, a partir d’ara, les coses es facin de manera transparent i participada. No podem ignorar que el Clínic és -i serà més encara- una joia cobejada per molts interessos privats, desitjosos de propiciar i explotar derivades mercantils d’un centre tan prestigiós.

El com condicionarà molt el què. L’emplaçament o emplaçaments que puguin proposar Ajuntament i Diputació, les permutes que es puguin negociar, sense oblidar l’empara que donin al projecte davant d’Europa, permeten a les administracions públiques tibar legítimament per tal que el resultat jugui a favor del bé comú. Hora d’abatre les cartes. Juguem les nostres amb intel·ligència.

Sylviane Dahan és presidenta de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample

L'entrada Ampliació del Clínic, l’hora d’abatre les cartes ha aparegut primer a Carrer.