Un límit de velocitat que no és casual 

El problema principal és que els vehicles que circulen per l’entorn escolar no compleixen la limitació de velocitat de 30 km/h establerta. “La zona està molt a prop de la ronda Litoral i bona part dels vehicles accedeixen a la via al doble de la velocitat permesa”. Sánchez recorda que el límit fixat no és casual: segons la Direcció General del Trànsit, si es circula a 50 km/h, la probabilitat de sobreviure a una col·lisió és del 20%, mentre que si es va a 30 km/h aquesta s’incrementa al 90%.

El juny del 2023, després de set anys en què les famílies van estar demanant-ho, l’Ajuntament va instal·lar a la zona diversos senyals que marquen el límit de 30 km/h. Els més recents són els dos que hi ha uns metres abans de l’escola, a l’altura de Taulat, en color fluorescent. “Però ara que hem aconseguit la senyalització, no es compleix i, sorprenentment, no es multa”, denúncia Sánchez. Per això exigeixen mesures efectives, com la instal·lació d’un radar pedagògic a l’altura del passeig de Garcia Fària o bé un ressalt, actuacions que permetrien reduir la velocitat de forma progressiva. Una altra petició és que se sincronitzin bé els semàfors de l’encreuament, ja que els busos que giren per Taulat no tenen prou espai i han d’envair el pas de vianants o el carril bici mentre esperen que el semàfor es posi en verd.

El setembre passat, el PSC va donar suport als Comuns per estendre el programa Protegim les Escoles, impulsat en l’anterior mandat, i al desembre va acceptar el prec d’aquest grup al Districte de Sant Martí per, en el termini de tres mesos, pacificar l’entorn de L’Arenal de Llevant. En el Consell de Districte del 22 de maig, els socialistes van informar que s’havia instal·lat una tanca protectora i que s’havien resincronitzat els semàfors, però dos dies més tard els veïns van comprovar que els busos encara s’havien de parar a la cruïlla quan el semàfor estava en vermell. Pel que fa al radar, l’Ajuntament diu que està a l’espera de subministrament.

“Per a l’Ajuntament, l’entorn escolar ja està pacificat, però no ha complert les mesures que es van establir i que s’inclouen en el decàleg de Protegim les Escoles, amb la pacificació del trànsit dels carrers adjacents i la millora dels accessos”, manté Sánchez. El programa tenia un pressupost de 4,5 milions d’euros, que amb l’actual govern s’ha reduït a 0,5 milions, cosa que “posa de manifest que no forma part de les seves prioritats”, lamenta.

La població pateix la inseguretat viària, però també la contaminació atmosfèrica i acústica. El mapa de dades ambientals en línia del Consistori assenyala que el carrer de Bac de Roda registra entre 70 i 75 decibels de soroll de mitjana, quan el límit és de 35. I els nivells d’immissió són de 40 µg/m3, al llindar del que estipula la Unió Europea. Però en ambdós casos se superen els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Segons l’ISGlobal -institut que duu a terme investigacions en què L’Arenal de Llevant participa-, “la capacitat d’aprenentatge és un 10% més baixa en una escola que pateix contaminació atmosfèrica: només pel fet de respirar un aire pol·luent es produeix un bloqueig neurològic”, explica Sánchez. “Si li preguntes a qualsevol dels 400 alumnes de l’escola si durant el dia han hagut de parar la classe pel soroll d’un cotxe, camió o moto amb el tub d’escapament manipulat, et diran que sí. I el pitjor és que ho han normalitzat”, afegeix. I recorda: “L’Ajuntament és qui recull la informació ambiental i l’organisme competent per prendre les mesures que corresponguin”.

L’AFA de L’Arenal de Llevant forma part de Revolta Escolar, amb més de 100 associacions de famílies que s’han unit per reclamar uns entorns més segurs. Algunes de les accions que duen a terme són els talls de carrers per fer visible com seria l’entorn si estigués pacificat de veritat.

L'entrada Javier Sánchez, de l’AFA de l’escola Arenal de Llevant: “Malgrat la zona 30, els cotxes circulen per l’entorn de l’escola al doble de velocitat” ha aparegut primer a Carrer.

Més escoles bressol i FP

Aquest curs, 2.200 infants de 0 a 2 anys s’han quedat sense plaça en una escola bressol municipal. I el curs vinent, molts infants es tornaran a quedar sense escola en aquest ensenyament no obligatori, malgrat que la ciutat tindrà quatre nous centres -i set més estan projectats per als pròxims anys-. S’estrenaran l’EBM Pere Calafell i l’EMB Teixonera, una altra a les Corts i una a la Trinitat Nova. Segons el representant de la Favb és urgent “que Barcelona segueixi invertint i construint escoles bressol fins a cobrir el 100% de la demanda, ja que és un dret dels infants per assolir la igualtat d’oportunitats en educació”, així com “noves escoles i instituts, on hi ha una clara falta de places o d’infraestructures”.

“Barcelona -afegeix Pisabarro- ha d’apostar seriosament per una FP de qualitat i augmentar significativament l’oferta de places, atenent a la demanda dels estudiants i les necessitats del mercat laboral”. “Hi ha necessitat de places de la família professional sanitària, de la d’hostaleria, la d’informàtica i la d’enginyeria tècnica i mecànica”, assenyala el representant veïnal.

Una escola inclusiva real

En aquest cas, és competència de la Generalitat garantir l’atenció a la diversitat en els centres escolars. Però, com remarca Pisabarro, “a través del Consorci d’Educació, l’Ajuntament hauria de pressionar per aconseguir la inclusió real de tot l’alumnat amb discapacitat”. I detalla que falta formació dels docents i professionals especialitzats -psicopedagogs, logopedes, educadors socials, vetlladores i infermeres- i alerta que “algunes associacions de famílies estan assumint els costos de vetlladores de suport”.

Pacificació dels entorns

L’objectiu de l’actual govern municipal és acabar el present mandat amb 216 escoles de Barcelona amb l’entorn pacificat, és a dir, un de cada tres centres de la capital catalana. En aquest sentit, la Favb reconeix que “s’ha avançat molt, però moltes escoles reclamen el seu torn”. “I també és necessari resoldre les queixes que hem rebut d’escoles que demanen amb urgència pacificar el seu entorn per garantir la seguretat dels alumnes”, afegeixen. De fet, un estudi elaborat per Revolta Escolar i la Universitat Autònoma de Barcelona assenyala que el 70% de les famílies pensen que l’entorn de l’escola dels seus fills no és segur.

Escoles en mòduls

Deu centres educatius de la ciutat es veuen obligats actualment a impartir classes en “equipaments modulars”, els coneguts popularment com a barracots. Són els instituts La Sagrera-Sant Andreu i Vapor del Fil, més les escoles 9 Graons, Auditori, Gaia, Teixidores Gràcia, Xirinacs, Flor de Maig, Entença i 30 Passos. Però són un problema real, els mòduls? “Els pares i mares de les noves escoles i instituts no es queixen tant de la qualitat dels mòduls com de no disposar de tots els serveis: menjador, cuina, gimnàs, biblioteca o informàtica. El que volen és tenir assegurada la plaça per als germans i la plaça d’institut de la zona”, explica Pisabarro.

Climatització

Pel que fa a la climatització, després d’un estiu que va evidenciar mancances greus en els centres escolars, la Favb reclama que tant l’Ajuntament com la Generalitat inverteixin més en aquest aspecte: “Tenen marge per arribar-hi, passant del 3,8% al 6% del PIB, com marca la LEC [Llei d’Educació de Catalunya]”.

Barris amb poca oferta escolar

Gràcia, l’Eixample i Sant Andreu són les zones de Barcelona on més infants es queden sense plaça a l’escola triada en primera opció. Però què pot fer el Consistori? “Hi ha barris que tenen molt poca oferta de places públiques. A Horta només hi ha una escola pública i cap institut. A l’Eixample, la falta endèmica de places públiques s’està pal·liant amb escoles noves i amb el pas de concertades a públiques, però encara són insuficients”, remarca Pisabarro.

Competències municipals en educació

Barcelona té competències per participar en la construcció i el manteniment de centres educatius públics i en la vigilància de l’escolaritat obligatòria dels alumnes. També pot intervenir en la programació i la gestió de programes d’ensenyament, així com plans de formació ocupacional i d’inserció laboral. La reparació, neteja, manteniment i vigilància dels centres públics de primària i els centres propis de la ciutat són competència del Consistori, que també ha de gestionar cessions de sòl per construir-hi escoles i impulsar la creació d’escoles bressol municipals.

L'entrada L’educació, a examen ha aparegut primer a Carrer.

“Al nostre territori hi ha més de quatre milions de tones de fibrociment que han arribat o estan arribant a la fi de la seva vida útil i que poden alliberar partícules cancerígenes entre la població”, afirma Tarrés, qui destaca que hi ha poques dades oficials al respecte i denuncia l’infradiagnòstic i l’infraregistre, que podria comptabilitzar “només el 5% dels casos reals”. Cal tenir en compte que l’ús de l’amiant va ser generalitzat a Catalunya en la construcció d’habitatges i equipaments -com ara les escoles i instituts- en les dècades dels anys setanta als noranta del segle passat.

Inicialment es va tractar com una malaltia laboral, però ara ja és un problema de salut pública i de contaminació ambiental. “Per això cal protegir els entorns, si no l’Administració es pot trobar amb una plaga d’afectats per l’amiant ambiental d’aquí a vint o trenta anys”, afirma Lena Martí, activista de la plataforma veïnal de l’Illa Cinema Urgell, que també reclama una regulació de com fer la retirada de l’amiant de forma segura: “Cal evitar abocaments indeguts que contaminen el medi ambient”. Si bé l’ús de l’amiant es va prohibir el 2002 i el 2006 es va protegir els treballadors, fins ara no s’ha regulat com cal retirar aquest material encara present en habitatges i equipaments.

Les escoles, punt clau

“Els infants són més sensibles i vulnerables a aquesta contaminació. El seu metabolisme està accelerat i el seu aparell respiratori s’està formant”, afirma Tarrés. A més, la projecció vital és més llarga que la d’un adult, així que tenen més possibilitats de desenvolupar alguna de les malalties de l’amiant quan hagen passat 40 anys del contacte. “Es tracta d’un risc real i evitable i cal començar per on la seva capacitat nociva és major”, afirma el metge.

Tarrés assenyala que hi ha indicadors preocupants: “Els estudis epidemiològics detecten un increment del càncer de l’amiant; una malaltia poc freqüent, però que va en augment”, explica. Els morts per mesotelioma pleural s’han multiplicat per tres entre 1975 i 2010, i el número de casos, per més de vint, amb un pes creixent de casos per exposició ambiental, segons dades facilitades pel Grup per una llei integral de l’amiant. Hi ha diferents escoles en lluita perquè es retire l’amiant –com les de Glòries, Leonor Serrano, La Gaia, Els Encants o les de Llacuna o Fluvià-, però les afectades són moltes més. Encara no hi ha un cens, tot i que la conselleria d’Educació s’ha compromès a fer-lo.

L’encapsulament ha estat una alternativa oferta a les escoles. Es tracta d’una impregnació amb materials resinosos que generen una pel·lícula damunt del fibrociment amb l’objectiu que no allibere partícules. “És una pràctica que ha usat darrerament l’Ajuntament per resoldre la problemàtica, però que veiem com un pegat que, a més, no està servint per a res segons les supervisions fetes, ja que se segueixen alliberant partícules”, afirma Martí, que indica que l’única solució és la retirada definitiva.

L’activista veïnal sí que veu amb bons ulls la retirada de l’amiant que ha fet aquest estiu el Consistori en una nau industrial a prop de l’Escola La Llacuna, coordinada per l’higienista industrial Lluís Mallart amb l’ús d’una bombolla hermètica. “Hauria de ser obligatori que s’implementessin aquestes bombolles per evitar l’exposició dels habitatges i l’entorn”, afirma Martí, que reclama un canvi de xip per prioritzar la retirada de l’amiant de les escoles.

Convenció ciutadana, al novembre

Si bé sobre el paper “el compromís del Govern català és tenir l’esborrany d’un Pla Nacional de Retirada de l’Amiant el primer trimestre del 2023 i la llei, que porten tres anys negociant, al llarg del 2023”, i que tothom està d’acord en prioritzar les escoles, el problema per a Miguel Moreno, de l’Associació de Jubilats de Macosa-Alstom d’afectats per l’amiant, “és fins on estan disposades a arribar les administracions a l’hora de prioritzar i actuar”. Critica que el fet que no hi hagi llei que regule com fer la retirada estigui sent “un argument recurrent per no fer res”. “Han actuat de forma molt lenta i el que han fet ho han fet per la pressió de l’associació, que ha burxat l’Ajuntament i la Generalitat perquè es promogui una llei, amb un cens i un sistema regulador i sancionador”, agrega l’activista Lena Martí. Moreno, però, adverteix que la llei, “si no té un pressupost suficient, serà paper mullat”. Les obligacions que marca la Unió Europea al respecte també han estat determinants: el 2028, tot l’amiant de l’espai públic ha d’estar retirat, i el 2032, d’arreu. El pneumòleg Josep Tarrés conclou que “els polítics només es mouen quan la societat pren consciència i es mobilitza”. I amb l’objectiu de conscienciar i mobilitzar s’ha organitzat a Barcelona una convenció per un país lliure d’amiant per al pròxim 26 de novembre.

L'entrada Pas lent en la retirada d’amiant a les escoles ha aparegut primer a Carrer.

L'entrada L’acudit: Calor i fred a les aules ha aparegut primer a Carrer.