El projecte de pressupost municipal presentat per a l’any 2026 arriba als 4.180 milions d’euros (M€) i supera en un 8,5% el de 2025. La informació que publicita aquests pressupostos els divideix en set blocs de despesa, però no especifica massa què inclouen. Parla de 994,9 M€ per a Atenció a les persones; 441,8 M€ per a Proximitat-Barris; 430,6 M€ per a Seguretat; 239,1 M€ per a Habitatge; 266,9 M€ per a Transport Públic; 150 M€ per a Impuls Econòmic; i 109,3 M€ per a Acció Climàtica. A aquestes quantitats -que sumen 2.632,6 M€- cal afegir 753 M€ més per inversions específiques, com ara les obres del tramvia, el cobriment d’un tram de la ronda de Dalt i inversions a la Fira de la plaça d’Espanya, la Rambla o la Meridiana, entre altres. I també inclou paquets com el Pla de Barris, un Pla de remodelació integral dels districtes o el Pla Endreça.

El problema és que amb aquest nivell d’explicacions, un ciutadà que no disposa de tres dies per llegir-se el document complet, no pot saber, per exemple, si hi ha previstos carrils bici, ni si aquests entren en el pressupost de transport públic o el de canvi climàtic. No sap si la partida per al Pla de Barris té alguna relació amb el Pla de remodelació integral dels districtes o si la partida per al Pla Endreça té a veure amb seguretat, neteja o “Proximitat-Barris”. Tot plegat és un laberint que no permet al ciutadà fer-se una idea general de com es gastaran els diners públics. Ja sabem que això és un resum, però la sensació de bona part del veïnat és que no hi ha gaires ganes de ser una mica més transparents.

L'entrada El laberint dels pressupostos ha aparegut primer a Carrer.

“L’Ajuntament no sap ni a on estem”

“No hi ha inversió. Fa 40 anys que no s’inverteix una quantitat adient de diners als barris de muntanya. I això cada cop està més degradat”, explica Neus Regada, presidenta de l’Associació Veïnal de Mas Guimbau-Can Castellví. “Aquí hi vivim poca gent, unes 4.000 persones -afegeix-. Però el parc de Collserola va rebre dos milions de visitants el 2022, i la majoria és gent de Barcelona. És el pulmó de la ciutat; el parc de Barcelona. Per això aquesta és una qüestió de ciutat, no només dels que hi vivim. Demanem que s’inverteixi ara a la muntanya, que en aquests barris ja ens toca”. Regada, a més, considera que encara són una zona “desconeguda” per a l’Ajuntament: “No saben ni qui som ni a on estem. Però totes les nostres reivindicacions van dirigides a la Casa Gran. Demanem solucions”.

Les associacions veïnals dels barris de muntanya van presentar al novembre passat un manifest on denunciaven la manca històrica d’inversions i on es recollien les necessitats i propostes de millora per a la zona. I aquell mes, a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, tots els grups municipals van donar suport, a instàncies d’ERC, a la creació d’una oficina tècnica per als barris de muntanya, per gestionar els serveis d’aquesta àrea de la ciutat.

En el dia a dia, les preocupacions dels veïns són principalment la prevenció d’incendis, la mobilitat en transport públic i la neteja. “A Sarrià-Sant Gervasi [a la zona urbana], ningú té perill d’incendi a vint metres de casa seva. Però jo visc a dalt de la muntanya i tinc la casuística d’estar envoltada de massa forestal; tinc arbres a la parcel·la, i ja estic d’acord que no s’han de tallar”, explica Regada.

Quant als problemes de mobilitat, manté que “el bus passa en algunes zones cada hora i quart”: “El bus a demanda no funcionaria; volem més servei de bus, amb un per a cada línia”, agrega. Sobre la neteja, i per evitar l’acció dels senglars, sobretot en els contenidors, es fan proves pilot amb tanques de fusta i barres antibolcada. En aquest sentit, l’activista veïnal explica: “Estem acostumats als porcs senglars, els tractem com animals salvatges, que és el que són, i el problema no és la interacció amb ells. No s’han de fer tantes proves pilot, sinó posar els nous contenidors i treure les papereres. I també posar contenidors de poda”, afegeix.

L'entrada L’oblit dels barris de muntanya ha aparegut primer a Carrer.