Al final, els pressupostos municipals de Barcelona no s’aproven per majoria en el Ple Municipal, sinó a través d’una moció de confiança. Aquest mecanisme, que només poden utilitzar els ajuntaments, permet a un alcalde tirar endavant els seus comptes si l’oposició no es posa d’acord a votar un alcalde alternatiu. Jaume Collboni l’ha fet servir tres vegades durant el mandat. Això vol dir que cap any no ha aconseguit posar-se d’acord amb altres partits per guanyar la votació. Una cosa una mica estranya si tenim en compte que a la nostra ciutat hi ha tres partits d’esquerres que sumen majoria absoluta de llarg. Sembla que en les negociacions el partit governant no acaba d’encertar quines coincidències són prou importants per aconseguir l’acord.
El projecte de pressupost municipal presentat per a l’any 2026 arriba als 4.180 milions d’euros (M€) i supera en un 8,5% el de 2025. La informació que publicita aquests pressupostos els divideix en set blocs de despesa, però no especifica massa què inclouen. Parla de 994,9 M€ per a Atenció a les persones; 441,8 M€ per a Proximitat-Barris; 430,6 M€ per a Seguretat; 239,1 M€ per a Habitatge; 266,9 M€ per a Transport Públic; 150 M€ per a Impuls Econòmic; i 109,3 M€ per a Acció Climàtica. A aquestes quantitats -que sumen 2.632,6 M€- cal afegir 753 M€ més per inversions específiques, com ara les obres del tramvia, el cobriment d’un tram de la ronda de Dalt i inversions a la Fira de la plaça d’Espanya, la Rambla o la Meridiana, entre altres. I també inclou paquets com el Pla de Barris, un Pla de remodelació integral dels districtes o el Pla Endreça.
El problema és que amb aquest nivell d’explicacions, un ciutadà que no disposa de tres dies per llegir-se el document complet, no pot saber, per exemple, si hi ha previstos carrils bici, ni si aquests entren en el pressupost de transport públic o el de canvi climàtic. No sap si la partida per al Pla de Barris té alguna relació amb el Pla de remodelació integral dels districtes o si la partida per al Pla Endreça té a veure amb seguretat, neteja o “Proximitat-Barris”. Tot plegat és un laberint que no permet al ciutadà fer-se una idea general de com es gastaran els diners públics. Ja sabem que això és un resum, però la sensació de bona part del veïnat és que no hi ha gaires ganes de ser una mica més transparents.
