Corria l’any 2017 quan, després de treballar junts a la Fira Literal, Carlota Freixenet, Aitor Moreno i Mar Redondo van decidir llençar-se a la trinxera cultural i construir un dic de contenció contra la turistificació. Com? Amb l’obertura d’una llibreria en un barri “on no n’hi hagués cap”. El lloc escollit no seria casual: el número 40 del carrer de Blai, al cor del Poble-sec, envoltat de terrasses on, en alguns casos, els cambrers posen en marxa el cronòmetre quan la gent s’hi asseu a fer el cafè.

El Poble-sec, un barri amb “ADN combatiu”

Des d’aleshores, La Carbonera ha evolucionat fins a convertir-se en un referent del sector, i les cares darrere el taulell també han canviat. Tanmateix, les idees fundacionals no han fet més que madurar: “Com que totes les persones que l’hem impulsat veníem de moviments socials, l’espai sempre ha tingut caràcter de militància i esperit per generar comunitat a través dels llibres”. Justament per això, la llibreria ha passat a formar part de la vida associativa d’un barri on, malgrat la gentrificació, batega “l’ADN combatiu”. “Aquí tenim el Sindicat de Barri, La Base, tot d’entitats dedicades a la cultura popular…”, enumera Freixenet. Organitzacions que, en tot cas, també han patit la fatiga generalitzada: “El capitalisme està pensat per esgotar-nos fins que no tinguem forces per continuar lluitant, i jo crec que això ens està passant una mica també com a ciutat”, analitza.

Freixenet assegura que Barcelona “mai deixarà de ser una ciutat cultural, tot i els seus governs”. “Barcelona té una diversitat cultural meravellosa, una quantitat d’equipaments culturals que són part del seu orgull, i està plena de gent mal pagada que, no obstant això, es dedica a la cultura”, sintetitza. De fet, sota el seu punt de vista, “treballar en el sector cultural és un acte de resistència”.

Una lectura que s’entrelliga amb qualsevol estratègia per revertir els models actuals: “És impossible transformar la societat si no és des de la cultura”. Una sentència a la qual afegeix la impossibilitat de “reconstruir la cultura sense tenir en compte els moviments socials”. “Són dues coses que van completament lligades”, rebla. En aquest sentit, un dels fronts on Freixenet també milita és el del feminisme, una batalla on ha decidit posar el seu granet de sorra mitjançant la redacció del Quadern feminista per a senyores modernes (Ara Llibres, 2023), il·lustrat per Mar Guixé. El volum sintetitza, amb humor i d’una manera molt senzilla, una biblioteca sencera d’assajos feministes.

Davant la disjuntiva sobre si Barcelona és una ciutat feminista, Freixenet ho té clar: “És una ciutat una mica feminista, però no ho és prou”. En efecte, considera que “mai serà prou feminista fins que el patriarcat no estigui erradicat”. Precisament, per enarborar aquelles dones que la història ha volgut deixar en un segon pla, ella i Blanca Pujals van decidir posar en marxa el podcast Punkis Decimonòniques, un club de lectura radiofònic on repassen les grans escriptores angleses dels segles XVIII i XIX. “Mentre ens quedin senyores victorianes per explicar i llibres per recomanar, no pararem”, avança.

Fins aleshores, però, Freixenet seguirà fent una de les coses que millor sap fer: recomanar llibres. Els seus dos suggeriments per als barcelonins del 2025: Poder llogater, del Sindicat de Llogateres -“un llibre que ha de ser imperatiu que llegim com a ciutat”-; i Estuve aquí y me acordé de nosotros, d’Anna Pacheco -“per entendre d’una vegada aquesta cosa del turisme”-.

L'entrada Carlota Freixenet (La Carbonera): “Barcelona està plena de gent mal pagada que, no obstant això, es dedica a la cultura” ha aparegut primer a Carrer.

Cómplices, Antinous, la Crisi, la Prole, la Raposa, el Noa Noa i, la més recent, Acció Perifèrica, a Nou Barris. En total, a Barcelona surten cinc espais referents on trobar llibres per a bolleres, mariques, trans, no binàries, asexuals, demisexuals; on trobar, en definitiva, un oasi literari en una ciutat que sembla gran però és petita. Els que vivim a Nou Barris hem d’anar a Sant Antoni per iniciar una ruta per visitar totes aquestes llibreries en una tarda. Si volem anar a un altre lloc més proper, podem anar a Gràcia i visitar el Noa Noa -que a més a més, és una editorial!-. I al Vallès tenim les companyes de Synusia Llibreria, amb uns valors antiracistes i transfeministes.

Però, què passa amb els joves i els adolescents LGTBI que necessiten un espai segur? I amb les dones que treballen i cuiden, però volen tenir un espai on es facin xerrades, on hi hagi llibres transfeministes o només novel·les escrites per dones? No tenen dret a fer activitats i consumir cultura al seu districte? El districte ha d’esdevenir un espai segur. I almenys a Nou Barris, en molts carrers, en moltes places, en molts bars, en molts llocs, no ho és. O com diria una companya de la Zona Nord, “es lo más heteronormativo que hay”. Cada districte hauria de tenir, com a mínim, una llibreria LGTBI i transfeminista.

Tenir i promoure una llibreria a Nou Barris significa també fer evolucionar el concepte de llibreria tradicional, o com molt bé fan les compas de la Raposa, sortir al carrer, visitar les entitats veïnals, ser-hi presents, estar a les festes i a les mogudes del barri i del districte. En definitiva, ser un agent transformador cultural, social i comunitari. No tenir aquesta mirada significa el fracàs de qualsevol projecte.

També és fer altres activitats que complementin la tasca principal d’una llibreria. A Acció Perifèrica, tenim la voluntat de transformar a partir de l’acció socioeducativa. Per això realitzem formacions per als professionals de l’educació, el voluntariat o fins i tot de l’àmbit empresarial, ja que a vegades la teoria acadèmica és molt bonica de llegir, però no dona tots els recursos ni ajuda a baixar a la realitat. El fet d’estar en una llibreria, de ser presents al carrer i ser conscients de com a nosaltris ens travessa el gènere ens ajuda a canviar la metodologia formativa i aterrar la teoria al carrer. Fer pedagogia queer. Som agents transformadors i ens ho hem de creure. Promocionem un espai segur de cultura LGTBI. Apropem lectures dissidents de gènere i decolonials.

Aportem un granet de sorra per trencar el cisheteropatriarcat: suposo que per això les grans editorials no volen tenir en els seus catàlegs segons quines novel·les o segons quina teoria, no sigui pas que ara totis fóssim revolucionàries i vulguem canviar el sistema neoliberal. Doncs sí, ho volem canviar tot, perquè hem viscut agressions i volem barris amables. I aquest canvi pot començar per una llibreria.

Les persones que treballem en llibreries o en projectes transfeministes i LGTBI som persones polititzades que dia rere dia continuem aprenent i desconstruint-nos com a persones blanques i normatives. És per això que considero que hi ha uns mínims, que tot i ser accions simbòliques tenen una transcendència política en el context més proper. Com, per exemple, obrir el 12 d’octubre, tancar el 25 novembre o el 8 de març, com a vaga de consum. Uns dies -igual que el 28 de juny- on les protagonistes són les entitats i les veïnes que ocupen l’espai per reclamar una vida digna de ser viscuda.

Un llibre és foc per al sistema heteropatriarcal. Un llibre és una llavor per a un present combatiu.

Jose A. Martínez Vicario és vicepresident de l’AV de Torre Baró i llibreter i dinamitzador socioeducatiu d’Acció Perifèrica.

L'entrada Llibreries revolucionàries perilloses per al cisheteropatriarcat ha aparegut primer a Carrer.