Llibreries revolucionàries perilloses per al cisheteropatriarcat

De llibreries n’hi ha moltes; d’especialitzades, poques. Si mirem Barcelona o el Vallès, no arribarien a deu les que són LGTBI i transfeministes. D’aquí a poc, tancarà Cómplices, al Gòtic, i la ciutat perdrà un espai segur per a les persones queer.

Cómplices, Antinous, la Crisi, la Prole, la Raposa, el Noa Noa i, la més recent, Acció Perifèrica, a Nou Barris. En total, a Barcelona surten cinc espais referents on trobar llibres per a bolleres, mariques, trans, no binàries, asexuals, demisexuals; on trobar, en definitiva, un oasi literari en una ciutat que sembla gran però és petita. Els que vivim a Nou Barris hem d’anar a Sant Antoni per iniciar una ruta per visitar totes aquestes llibreries en una tarda. Si volem anar a un altre lloc més proper, podem anar a Gràcia i visitar el Noa Noa -que a més a més, és una editorial!-. I al Vallès tenim les companyes de Synusia Llibreria, amb uns valors antiracistes i transfeministes.

Però, què passa amb els joves i els adolescents LGTBI que necessiten un espai segur? I amb les dones que treballen i cuiden, però volen tenir un espai on es facin xerrades, on hi hagi llibres transfeministes o només novel·les escrites per dones? No tenen dret a fer activitats i consumir cultura al seu districte? El districte ha d’esdevenir un espai segur. I almenys a Nou Barris, en molts carrers, en moltes places, en molts bars, en molts llocs, no ho és. O com diria una companya de la Zona Nord, “es lo más heteronormativo que hay”. Cada districte hauria de tenir, com a mínim, una llibreria LGTBI i transfeminista.

Tenir i promoure una llibreria a Nou Barris significa també fer evolucionar el concepte de llibreria tradicional, o com molt bé fan les compas de la Raposa, sortir al carrer, visitar les entitats veïnals, ser-hi presents, estar a les festes i a les mogudes del barri i del districte. En definitiva, ser un agent transformador cultural, social i comunitari. No tenir aquesta mirada significa el fracàs de qualsevol projecte.

També és fer altres activitats que complementin la tasca principal d’una llibreria. A Acció Perifèrica, tenim la voluntat de transformar a partir de l’acció socioeducativa. Per això realitzem formacions per als professionals de l’educació, el voluntariat o fins i tot de l’àmbit empresarial, ja que a vegades la teoria acadèmica és molt bonica de llegir, però no dona tots els recursos ni ajuda a baixar a la realitat. El fet d’estar en una llibreria, de ser presents al carrer i ser conscients de com a nosaltris ens travessa el gènere ens ajuda a canviar la metodologia formativa i aterrar la teoria al carrer. Fer pedagogia queer. Som agents transformadors i ens ho hem de creure. Promocionem un espai segur de cultura LGTBI. Apropem lectures dissidents de gènere i decolonials.

Aportem un granet de sorra per trencar el cisheteropatriarcat: suposo que per això les grans editorials no volen tenir en els seus catàlegs segons quines novel·les o segons quina teoria, no sigui pas que ara totis fóssim revolucionàries i vulguem canviar el sistema neoliberal. Doncs sí, ho volem canviar tot, perquè hem viscut agressions i volem barris amables. I aquest canvi pot començar per una llibreria.

Les persones que treballem en llibreries o en projectes transfeministes i LGTBI som persones polititzades que dia rere dia continuem aprenent i desconstruint-nos com a persones blanques i normatives. És per això que considero que hi ha uns mínims, que tot i ser accions simbòliques tenen una transcendència política en el context més proper. Com, per exemple, obrir el 12 d’octubre, tancar el 25 novembre o el 8 de març, com a vaga de consum. Uns dies -igual que el 28 de juny- on les protagonistes són les entitats i les veïnes que ocupen l’espai per reclamar una vida digna de ser viscuda.

Un llibre és foc per al sistema heteropatriarcal. Un llibre és una llavor per a un present combatiu.

Jose A. Martínez Vicario és vicepresident de l’AV de Torre Baró i llibreter i dinamitzador socioeducatiu d’Acció Perifèrica.

Compartir