A demandes veïnals clàssiques, com les millores urbanístiques o l’exigència d’equipaments -que van del solar dels antics jutjats, al Casc Antic, a la Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat- s’han afegit d’altres vinculades a problemes que preocupen cada cop més els ciutadans: el dret a l’habitatge, el decreixement turístic, l’emergència climàtica… També angoixa, i molt, el soroll i el dret al descans. Algunes d’aquestes reivindicacions són veritables patates calentes i les repassem més endavant (veure pàgines 30-34). I de ben segur que hi aprofundirem en els pròxims números.

Ciutat Vella

Casc Antic

• Recuperar el solar dels antics jutjats per a equipaments de barri.
• Campanyes de civisme per acabar amb el soroll nocturn i la brutícia.
• Decreixement turístic per recuperar el barri per a la gent que hi viu.

Barri Gòtic

• Desturistització: aturar la promoció turística amb diners públics. Dissolució de Turisme de Barcelona i creació d’una agència pública, participada pel veïnat, amb capacitat de decisió sobre les polítiques turístiques.
• Eliminació del turisme de creuers. Impulsar un pla de reducció per assolir-la.
• Reduir els horaris d’obertura de l’oci nocturn a la ZATHN (Zona Acústicament Tensionada en Horari Nocturn) d’Escudellers i George Orwell, incloent la Plaça Reial.

Xarxa Veïnal del Raval

• Remodelar la plaça dels Àngels per guanyar espai públic per al veïnat. “No a l’ampliació del Macba!”.
• Complir els acords per a la pacificació de la ronda de Sant Antoni.
• Polítiques d’habitatge. Que l’Ajuntament pressioni les Administracions responsables d’evitar l’especulació immobiliària que provoca la concentració del narcotràfic al barri.

L’Eixample

La Dreta de l’Eixample

• Construir una escola bressol i equipaments per a la gent gran.
• Habitatge: lluita contra la gentrificació. Pressionar perquè s’aprovi la nova Llei de l’Habitatge.
• Revisar el Pla General Metropolità per a l’obtenció de més zones verdes.

Sagrada Família

• Posar en marxa la comissió de treball sobre l’encaix del Temple al barri.
• Planificar i executar un equipament indispensable per a la gent gran, de tipus residència o -millor- pisos tutelats.
• Regular el mercat de l’habitatge per facilitar-ne l’accés, preferentment amb un parc públic de lloguer assequible.

Sant Antoni

• Accés a l’habitatge: destinar l’equipament del solar de l’antic teatre Talia a habitatge dotacional.
• Taula comunitària efectiva i amb recursos (Calàbria 66).
• Urbanitzar i pacificar la ronda de Sant Antoni.

Sants-Montjuïc

Centre Social de Sants

• Desencallar la situació dels afectats urbanístics dels carrers de Burgos i Riera de Tena, pendents de solució habitacional.
• Desencallar el planejament urbanístic de la tercera fase del calaix de Sants.
• Complir els terminis promesos per a la rehabilitació del local de l’associació al carrer d’Olzinelles 30.

Hostafrancs

• Construir l’equipament del carrer de la Diputació.
• Desafectar els habitatges del PERI, afectats per projectes aprovats fa més de 30 anys, però que no s’executaran.
• Incrementar el nombre d’educadors socials i agents cívics al barri.

Les Corts

Avinguda Xile

• Dur a terme el pla director del Campus Sud de la Universitat de Barcelona per obrir-lo a la ciutadania.

Les Corts

• Programa d’actuació al Camp de la Creu-parc de la Colònia Castells: zona verda, espai de memòria històrica, reallotjaments, Col·legi Paideia, construcció d’habitatge públic, futur immediat dels pisos expropiats…
• Protegir el patrimoni històric: Can Capellanets, patrimoni urbà del Camp de la Creu. Aplicar la mesura de govern “Barcelona, ciutat patrimoni”.
• Eliminar l’amiant en grans i petites superfícies. Control públic de la seguretat electromagnètica en zones escolars i sanitàries. Control dels nivells de contaminació en les vies de gran circulació. Tot això acompanyat de transparència i participació.

Zona Universitària

• Tenir en compte el veïnat a l’hora de prendre decisions que afectin el barri, per exemple en matèria de mobilitat.
• Construir un centre cívic.
• Millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic.

Sarrià-Sant Gervasi

Mas Guimbau-Can Castellví

• Més infraestructures.
• Resoldre d’una vegada el pla parcial, tenint en compte les característiques particulars dels barris de muntanya.
• Més inversió en general, però sobretot per cuidar el parc natural i fer una bona gestió forestal i ecològica per prevenir els incendis.

Sarrià

• Construir els jardins d’Oriol Martorell.
• Recuperar Can Ponsic com a centre de cultura i l’Hort de Vila com a centre per als joves.
• Enllestir la biblioteca de Sarrià i la segona fase del parc de Joan Raventós.

Gràcia

Park Güell-la Salut-Sanllehy

• Millorar l’accessibilitat de les zones altes de Verdi i Sostres, via minibús i escales mecàniques.
• Regular i resoldre els inconvenients causats per l’accés de visitants al Park Güell, sobretot pels taxis.
• Conservar el patrimoni antic i modern.

La Vila de Gràcia

• Lluitar contra la gentrificació i la tematització de la Vila de Gràcia com a barri de lleure. Seguiment del pla d’usos. Fer que l’espai públic sigui de convivència i posar remei a les molèsties del soroll. Revisar a fons l’espai destinat a les terrasses.
• Dur a terme les operacions d’habitatge públic social, dotacional i per a les persones sense llar a les casetes del carrer de l’Encarnació i a la rambla del Prat.
• Iniciar l’estudi urbanístic de la plaça d’en Joanic i el seu entorn.

Horta-Guinardó

La Font d’en Fargues

• Millorar l’accessibilitat en bus als centres sanitaris. Implementar el bus a demanda.
• Millorar l’accessibilitat a peu. Escales mecàniques a Llobet i Vall-llosera.
• Avançar en la protecció patrimonial del barri.

Horta

• Garantir la mobilitat i l’accessibilitat: ampliació de voreres, escales mecàniques i ascensors. Millorar en quantitat i qualitat els refugis climàtics.
• Construir un institut públic d’educació secundària.
• Rehabilitar el Bloc 17 i Can Crehuet.

Joan Maragall del Guinardó

• Començar les obres de rehabilitació de Torre Garcini com a equipament per a la gent gran, segons el projecte executiu elaborat.
• Implementar les propostes presentades per millorar la mobilitat de la xarxa de bus, el bus del barri i el tram de carril bici de la ronda que falta segregar de la vorera.
• Elaborar un pla de dinamització comercial i de locals buits al barri del Guinardó.

Sant Genís dels Agudells

• Executar el projecte de cobertura de la ronda de Dalt.
• Instal·lar escales mecàniques: no n’hi ha cap i és un barri de muntanya.
• Assistent social al barri.

Nou Barris

Can Peguera

• Posar en marxa les taules sectorials del Pla de Futur, prioritzant la d’habitatge, que ha de definir com es farà la rehabilitació dels edificis, i la social, sense oblidar la resta. Continuar les obres del balcó d’equipaments, tot prioritzant la tercera fase, abans que la segona.
• Renovar l’arbrat, sobretot al carrer de Vila-seca. La situació també és deficient als carrers de Riells i d’Espinauga i a la plaça de Sant Francesc Xavier.
• Instal·lar comptadors d’aigua en els habitatges que no en tenen, respectant les condicions socioeconòmiques del barri i les possibilitats del veïnat.

Ciutat Meridiana

• Construir un casal per a la gent gran.
• Construir una escola d’adults.
• Nou local per a l’associació veïnal, que porta esperant 28 anys des que van cedir el seu per a l’ampliació de l’estació de Renfe.

La Guineueta

• Executar la fase 4 de la rehabilitació del barri.
• Senyalització dels carrers i els edificis. S’ha fet l’estudi, però falta dotar l’actuació de pressupost.
• Escola bressol a Can Carreres.

Porta

• Desenvolupar al barri l’eix verd Collserola-avinguda Meridiana-Glòries.
• Transformar el camp de la Damm en zona verda i potenciar l’hort i la masia de Can Valent com a espais multidisciplinars de divulgació ambiental.

La Prosperitat

• Mantenir el Pla de Barris fent-lo més obert a les propostes del teixit veïnal. Estudiar els problemes d’accés a l’habitatge al barri.
• Construir els equipaments de la Ideal Plástica Flor tenint en compte les necessitats del barri i respectant l’acord del 2018. Mentrestant, millorar les condicions del solar. Dedicar a equipaments esportius el sòl on hi havia d’anar la piscina de Molí. Posar plaques solars als equipaments públics.
• Pla de mobilitat, millora dels carrers i pacificació dels entorns escolars. Elaborar un catàleg de patrimoni històric.

Les Roquetes

• Recuperar un autobús a la línia 127 i més freqüència a la línia 11. Renovar les escales mecàniques, treure barreres arquitectòniques i arranjar els passos de vianants.
• Cobertura de la ronda, soterrament de les línies d’alta tensió, ampliació del centre cultural Ton i Guida i fer un casal de joves a l’amfiteatre de Roquetes.
• Augmentar el pressupost del pla comunitari i mantenir el Pla de Barris.

Torre Baró

• Pla integral: salut, habitatge, urbanisme i socioeducatiu.
• Incloure el barri a les subvencions per rehabilitar habitatges i adaptar-les a l’actualitat.
• Millorar la salut de les veïnes i l’estat de percepció de la salut -és el barri amb l’esperança de vida més baixa de tota la ciutat-.

Torre Llobeta

• Construir una escola bressol a Can Xirigoi i remodelar tota la plaça.
• Escales mecàniques a la parada de metro de Maragall, a la sortida de l’avinguda dels Quinze.
• Construir una residència per a la gent gran als terrenys del carrer de Petrarca.

Trinitat Nova

• Construir un poliesportiu i un casal de joves.
• Cobertura de la ronda.
• Lluitar contra la inseguretat.

Turó de la Peira

• Construir l’edifici per a equipaments a l’illa O, destinat a oficines de Serveis Socials, casal per a la gent gran, espai polivalent i seu de l’associació veïnal, aprovat el 2022.
• Perllongar les obres de remodelació de Fabra i Puig a la part alta del Turó.
• Acabar de remodelar els carrers Teide, Travau, Orduña i Peñalara, així com les obres de les escales de Matagalls.

Verdum

• Freqüència de 10 minuts per a la línia 11 de bus. Implementar el bus de barri. Parada de la V29 als jardins de Can Xirigoi i del 132 a l’avinguda dels Quinze, totes dues davant del CUAP Cotxeres.
• Seguiment eficient per part de l’Ajuntament i el Districte de Nou Barris de la neteja i el manteniment dels espais públics.
• Enllumenat extraordinari a la marquesina de la Via Júlia per a actes culturals i festius.

Sant Andreu

La Sagrera

• Replantejament de la Nau Bostik: “La volem pública!”. Projecte sociocultural, esportiu i de salut, ordenant els espais públics de la Nau Ivanow, l’Espai30, el poliesportiu del carrer d’Hondures i el nou CAP.
• Més habitatge públic i dotacional al parc Lineal i als voltants de l’estació de Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Reiniciar les obres de la línia 9 de metro i acabament de la línia 4.
• Construir l’edifici de l’Institut-escola 30 Passos, ara ubicat en barracots, i el nou CAP. Planificar noves places escolars preveient l’augment de la població del barri.

La Maquinista-Mercedes

• Incloure el projecte d’una parada de metro de les línies 9 i 10 al parc de la Maquinista en el contracte programa de les noves actuacions de metro per als pròxims anys. Pla de mobilitat per a tot el districte que integri els nous planejaments i projectes.
• Repartir pel barri els equipaments d’ús diari de manera més equilibrada, ubicant-los a prop de les zones on hi ha habitatges.
• Seguir de prop la resposta a les al·legacions al pla de modificació dels terrenys de l’antiga fàbrica Mercedes i vigilar que el projecte esdevingui una oportunitat per millorar i cosir els diferents fragments del Bon Pastor.

Sant Andreu de Palomar

• Millorar la mobilitat al barri, tenint en compte l’entorn dels altres carrers del districte.
• Fer un seguiment de la sanitat per millorar els CAP i ampliar-los per a les famílies que s’instal·laran als habitatges nous que es faran al barri.
• Licitar les obres de reforma de la Meridiana des de Fabra i Puig fins al Pont de Sarajevo, fent que la zona esdevingui un punt de trobada entre els diferents barris, eliminant el desnivell, reduint el número de carrils per als cotxes i valorant la possibilitat d’allargar la L11 fins a Fabra i Puig per la Meridiana, en forma de tramvia.

Trinitat Uneix

• Conservar una part de la façana de la presó de la Trinitat com a patrimoni democràtic i de gènere, i dotar l’espai d’un equipament on dignificar i fer difusió de les lluites de les dones per aconseguir els seus drets.
• Reduir la contaminació acústica i ambiental de vies ràpides com el Nus de la Trinitat, la ronda de Dalt i l’avinguda Meridiana.
• Cobertura parcial de la Meridiana al seu pas per les Trinitats, per pal·liar la contaminació i acostar els veïns de banda i banda, creant un espai verd compartit, ampliant l’actual pont de Sarajevo.

Sant Martí

El Clot-Camp de l’Arpa

• Crear un parc públic de lloguer de gestió directa-HPLLGD amb pisos de nova construcció, adquisició de pisos ja construïts i expropiació de pisos desocupats de grans tenidors, començant per la Sareb i els bancs. A Glòries, 700 HPLLGD.
• Exigir que la dotació de recursos per a l’atenció primària sigui de com a mínim el 25% real del pressupost de Sanitat. Per una sanitat pública 100% pública, sense privatitzacions, ni als CAP ni als hospitals, i amb participació i control efectius dels usuaris i el moviment veïnal.
• Construir l’auditori-cinema soterrat al costat de La Farinera -inclòs en el Compromís per Glòries del 2007-, garantint també la viabilitat en aquest entorn immediat de la residència-centre de dia pública per a la gent gran, ja aprovada.

La Pau

• Recuperar el local sostret al barri per CaixaBank, que abans era de titularitat pública.
• Reprendre les obres de l’ampliació del CAP La Pau, estancades des de fa dos anys.
• Millorar el manteniment de l’espai públic i la seguretat ciutadana.

Maresme

• Enderrocar el Cinema Pere IV per ampliar el CAP Besòs. Reurbanitzar els carrers Bolívia i Marroc. Redactar l’avantprojecte d’obres per apropar la rambla de Prim al mar. Construir una escola d’adults, una llar d’infants municipal i un centre de dia per a la gent gran. Iniciar les obres del nou tram d’eix verd de Cristòbal de Moura.
• Més freqüència de pas del bus 136.
• Pla de xoc per revitalitzar el comerç de proximitat al barri.

El Poblenou

• Nou pla d’equipaments: escoles pendents, nou poliesportiu i equipament de proximitat a l’espai públic cedit a la Cambra de Comerç. Construcció del parc d’habitatges públics i de lloguer previst en el planejament del 22@ i en les remuntes derivades.
• Acabar l’obra de Glòries, urbanitzar els jardins del passatge Aymà-Llacuna i arranjar la plaça del Doctor Trueta i la futura plaça de Manel Andreu.
• Erradicar l’amiant al barri i desenvolupar mesures per fer front a la crisi energètica i el canvi climàtic. Fer punts liles permanents.

Sant Martí de Provençals

• Construir l’escola de música, ja aprovada.
• Acabar la segona fase de la reforma de la plaça dels Porxos.
• Planificar l’entorn de la nova estació, entre Bac de Roda, pont del Treball Digne, Guipúscoa i la mateixa estació. Mobilitat, redisseny del parc i atenció al paisatgisme urbà que comporta.

L'entrada Les prioritats dels barris per al pròxim mandat ha aparegut primer a Carrer.

Carrer ha preguntat a les entitats veïnals federades quines són les actuacions que han millorat algun aspecte dels seus barris durant els últims quatre anys. Hi ha coses petites -la urbanització d’un carrer, el canvi d’una parada d’autobús- i d’un abast major -la protecció d’una zona històrica-. També anomenen compromisos adquirits que s’hauran de desenvolupar en pròxims mandats, si és que arriba el pressupost i hi ha voluntat política. Totes les consideren victòries veïnals.

Equipaments: la vida comunitària

Els equipaments públics, tant els que acullen serveis bàsics sanitaris i educatius com els de caràcter cultural o esportiu, són elements importants per als barris, perquè són espais democratitzats, d’accés universal i en els quals es genera vida comunitària. Les associacions han destacat 16 actuacions d’aquest tipus, començant pel compromís de la construcció del nou CAP al Gòtic, després de la lluita conjunta impulsada pel veïnat i els professionals del centre. Quant a centres educatius, destaquen la conversió d’algunes escoles privades en públiques -com la de Sant Felip Neri del Gòtic o l’institut escola de l’Eixample-, així com la posada en marxa de l’institut Angeleta Ferrer, a Sagrada Família; l’escola de primària Anglesola i la bressol Can Rosés, a les Corts; i l’institut escola a la Trinitat Nova.

L’obertura del l’Ateneu El Poblet, a Sagrada Família, i de l’Espai Social Torrent d’en Mariner, al Camp d’en Grassot; i el començament esperat de les obres de la reivindicada biblioteca de Sarrià representen espais culturals guanyats als -i pels- barris. Quant a la recuperació d’espais, la Dreta de l’Eixample celebra la compra del Taller Masriera; Sant Antoni, la de l’antic teatre Talia i la reserva d’un espai veïnal al nou mercat; Vallvidrera, l’adquisició de la casa Buenos Aires per fer habitatge dotacional: i Sant Genís dels Agudells, que es recuperi la masia de Can Safont, amb els baixos cedits a entitats juvenils. En l’apartat esportiu, la Sagrera apunta el nou centre esportiu municipal i el poliesportiu del Camp del Ferro, i Torre Baró, les noves pistes esportives del Campillo de la Virgen.

Verd urbà: esponjar els barris

Mantenir en condicions els espais verds històrics i guanyar-ne de nous en una ciutat tan densa i contaminada com Barcelona és una de les reivindicacions recurrents del moviment veïnal. Gràcia s’enorgulleix de la compra de la parcel·la de les casetes del carrer de l’Encarnació, que ha permès salvar l’alzina bicentenària; Sarrià, d’haver aconseguit aturar una tala d’arbres i de l’inici del Pla Director de l’antiga finca agrícola del parc del Castell de l’Oreneta; i el Guinardó, de la rehabilitació de la part històrica del parc que porta el seu nom. La Sagrera, de la remodelació integral del parc de la Pegaso i de la recuperació de la font de Can Gaig; i la Font d’en Fargues, de la rehabilitació de la plaça homònima. Al Bon Pastor, se celebra que al parc de la Mercedes no s’hi facin pisos.

Com a noves zones guanyades, destaquen l’inici de la part central del parc de les Glòries, els eixos verds de Girona i Consell de Cent, a la Dreta i Esquerra de l’Eixample; l’interior d’illa del Niza, a Sagrada Família; o el futur parc de la Colònia Castells, a les Corts. També la instal·lació de fonts al parc de les Rieres d’Horta.

Mobilitat: contra la tirania del cotxe

Per molt que s’hagin fet passos per revertir-ho, Barcelona segueix sent la ciutat del cotxe, i el trànsit rodat determina l’espai públic i la mobilitat, tant dels vianants com del transport col·lectiu. Els barris agraeixen les iniciatives que treuen espai al vehicle privat perquè redueixen la contaminació i la perillositat vial i alliberen espai públic. És el cas de les pacificacions: al carrer de Sants, al passatge de Llívia; als entorns de cinc escoles del Guinardó -inclosa la segregació d’una part del carril bici de la Ronda-; a algunes escoles de les Corts; i a dos centres educatius de la Prosperitat -amb discrepàncies del teixit veïnal amb l’Ajuntament per ser una intervenció massa tímida-.

Les entitats veïnals valoren la millora progressiva de l’autopista Meridiana, però demanen a l’Administració que no badi i que acabi la intervenció el pròxim mandat. Can Peguera i la Font d’en Fargues aprecien el desplegament de la Zona Verda d’aparcament, on han participat proposant millores a la proposta inicial, i Torre Baró fa bandera d’haver aconseguit places de pàrquing destinades a veïnes que, en treballar de nit, no tenen accés al transport públic.

Els problemes de mobilitat que genera la concentració turística en alguns barris s’han resolt, en part, per la insistència del teixit veïnal: al Gòtic, eliminant la parada d’autocars turístics del passeig de Colom, i a la Salut, pacificant l’accés al Park Güell pel carrer d’Olot. La mobilitat és un àmbit tan complex que el marge de les associacions per introduir-hi canvis és minso. Per això qualsevol millora, per concreta que sigui, és una gran conquesta: és el cas de la plataforma d’accés a una parada del minibús a la Salut; la marquesina aconseguida al Verdum; o l’aprovació del projecte d’instal·lació d’ascensors a Horta.

Urbanisme: més qualitat de vida

A banda dels avenços en grans temes de ciutat, com el seguiment del Pacte de Glòries i la millora del projecte del 22@ que apunten al Poblenou, o l’acord per a la regeneració urbana del Sud-oest del Besòs, les entitats li donen molta importància a les actuacions de micro-urbanisme. Treure dels carrers barreres arquitectòniques i pals elèctrics, o millorar paviments i voreres, són inversions que milloren la qualitat de vida. Les entitats han destacat intervencions a la Salut; la Font d’en Fargues (Arc de Sant Martí); Sant Genís i la Taxonera -millores del Pla de Barris-; la Trinitat Nova (Aiguablava-Portlligat); Verdum (Almansa, Francesc Layret, Batllori); la Sagrera (Berenguer de Palou i Garcilaso); o la finalització de les obres del carrer Gran de Sant Andreu.

Patrimoni: orgull de la microhistòria

Les entitats veïnals tenen vocació d’investigadores, dipositàries i protectores de la microhistòria dels barris, i pressionen perquè aquesta es reflecteixi al nomenclàtor. S’ha assolit a Sarrià, amb les places dedicades als activistes Angelina Trallero i Mariano Meseguer; a Zona Universitària, amb l’obertura del passatge de Josep Canals Mercader, primer president de l’associació veïnal; a Vallvidrera amb el canvi de nom del carrer Reis Catòlics per Elisa Moragas; i a Torre Llobeta, el de l’avinguda de Borbó per l’avinguda dels Quinze. A la Prosperitat han autocol·locat dues plaques que expliquen els 50 anys de l’associació veïnal i la lluita obrera a la fàbrica Harry Walker.

En aquest mandat s’han aconseguit plans integrals per protegir el patrimoni històric de la Vila de Gràcia i el Clot-Camp de l’Arpa, on també destaca la recuperació de la masia de Can Miralletes, igual que a Horta, amb la de Can Crehuet. A la Guineueta, la rehabilitació de l’església de l’antic Mental no ha anat acompanyada per la reforma de l’interior, que depèn del Bisbat. A la Salut, valoren “la presa en consideració de peticions de protecció”, mentre que al Verdum expliquen amb orgull haver aconseguit la rehabilitació de l’escultura L’Escullera de Plensa.

Avenços socials: el més intangible

Sovint s’acusa el moviment veïnal de pensar massa en el ciment, les afectacions urbanístiques concretes. En part és cert, perquè altres problemes, com les desigualtats, tenen una dimensió que supera l’àmbit del barri. Però també destaquen avenços concrets en aquest àmbit, com l’extensió del Pla de Barris, la revisió dels consells de salut als centres sanitaris o algunes iniciatives sorgides del teixit veïnal en el context de la crisi sanitària, quan no feia ni un any del nou mandat. És el cas de la taula comunitària de Sant Antoni, creada a partir de la pandèmia, o la valoració positiva de la implicació del veïnat de Can Peguera en la vida comunitària malgrat les restriccions. El manteniment del projecte Apropem-nos del Poblenou, que estava amenaçat, és una victòria, així com la compra d’habitatge privat per fer-ne de públic, al Gòtic -finca d’Arai 3- i la Dreta de l’Eixample.

Menció a part mereix un problema important de salut: l’amiant en edificis públics i privats. La lluita veïnal, de les comunitats escolars i de la incombustible associació de Jubilats de Macosa-Alstom, n’ha impulsat la retirada a l’institut escola Molí, de la Prosperitat, i dels entorns de les escoles Llacuna i Fluvià, al Poblenou, aquesta última parcial. La lluita a barris com les Corts contra les cuines fantasma n’ha provocat la limitació per part de l’Ajuntament. Juntament amb la millora del funcionament del centre públicoprivat CIS Cotxeres de Nou Barris, fruit de l’incansable control veïnal, són victòries que es poden apuntar les entitats.

Han participat
Aquest article s’ha pogut fer gràcies a la informació de les associacions veïnals del Gòtic, Dreta de l’Eixample, Sagrada Família, Sant Antoni, Centre Social de Sants, Avinguda Xile, les Corts, Zona Universitària, Mas Guimbau-Can Castellví, Sarrià, Mont d’Orsà deVallvidrera, Park Güell-la Salut-Sanllehy, Vila de Gràcia, la Font d’en Fargues, Horta, Joan Maragall del Guinardó, Sant Genís dels Agudells, Can Peguera, la Guineueta, Prosperitat, Torre Baró, Torre Llobeta, Trinitat Nova, Verdum, la Sagrera, la Maquinista-Mercedes, Sant Andreu de Palomar, el Clot-Camp de l’Arpa, Maresme i el Poblenou.

L'entrada Millores als barris fruit de la reivindicació veïnal ha aparegut primer a Carrer.

Lesbianes i feministes

Als anys setanta i vuitanta del segle passat, va destacar l’activista lesbiana Gretel Amman, que apostava, des del seu Centre d’Estudis de la Dona, per treballar més amb el feminisme que amb el moviment LGTBI. Una aposta que es va consolidar amb espais d’activisme lesbià posteriors, com ara el Grup de Lesbianes Feministes dels anys noranta, vinculat a Ca la Dona. Des del 2017, Bollos en Teoria ha agafat el relleu d’aquestes organitzacions lesbofeministes com a espai de trobada, de debat i reflexió, en què participen al voltant de 70 dones i que ha servit per fer comunitat. No fan activisme de carrer, però en aquest espai s’hi troben lesbianes que participen en altres organitzacions, des de Lambda fins a Suport i Autodefensa Feminista.

Barcelona també va ser la primera ciutat de l’Estat que va comptar amb un Observatori contra l’Homofòbia (OCH) [vegeu l’entrevista a Eugeni Rodríguez], creat el 2008 i que tenia com a precedent l’Oficina Antidiscriminatòria del FAGC, en actiu des del 1991. L’activisme del FAGC, de fet, va ser el que va permetre abordar des d’una perspectiva política i antidiscriminatòria l’assassinat transfòbic de Sonia Rescalvo, el 1991, un crim que va assentar un precedent: la seva condemna incloïa per primer cop l’agreujant de transfòbia. Des del 2013, hi ha un espai de memòria on la van assassinar, a la Ciutadella, i es fa un acte anual de reconeixement. Després d’aquest cas, va sorgir el Col·lectiu Trans de Catalunya, que va entomar la lluita pels drets de les dones trans, a la qual es va sumar al 2000 l’Associació Trans de Catalunya, que ha incidit en els drets de salut i laborals.

Un referent en polítiques LGBTI?

Àlex Suárez, del col·lectiu Atzagaia, considera que l’actual equip de govern municipal, format per Comuns i PSC -i que porta ja dues legislatures- “s’ha posat les piles en polítiques LGBTI, comparat amb governs anteriors. Però falta molt de camí per recórrer”, avisa. Montse Mota, secretària de Famílies LGBTI, assegura que les polítiques de garantia de drets per a les persones LGBTI actuals “no són suficients” i que “de vegades fa la sensació que s’esvaeixen entre altres tipus de polítiques més generals”. Suárez, per exemple, qualifica d’“insuficients” els recursos que es dediquen al Centre LGTBI: “Té un horari molt limitat, hi manca espai social -bar-cafeteria- i la biblioteca no es dona a conèixer”. Alhora, no entén “el suport incondicional de l’Ajuntament a un esdeveniment privat i lucratiu com és el Pride”.

Mota, per la seva banda, fa una valoració positiva d’aquest espai que centralitza serveis i atencions al col·lectiu, però creu que “hi ha coses millorables”. També li reclama una major independència política. “Per una bona salut de les reivindicacions, és imprescindible que aquestes no vagin lligades a interessos polítics partidistes. Al Centre LGTBI s’hauria de poder parlar de tot allò que preocupa la comunitat LGTBI, fins i tot si això no va en la línia del partit polític que ocupi l’alcaldia en aquell moment”, rebla. Mota veu bé que la instal·lació municipal serveixi perquè les entitats puguin oferir els seus serveis, “moltes d’elles des del voluntariat”, però reclama que “haurien de tenir la llibertat d’expressar el seu sentir i les seves reivindicacions. I no sempre és així”. En aquest sentit, Suàrez reclama “que la part més autònoma del moviment LGBTI de la ciutat es mantingui al marge de les institucions” perquè continuï sent “motor de canvi”.

Fronts de lluita diversos

A Barcelona hi ha fites pròpies en la lluita LGBTI, a part de la primera manifestació a l’Estat del 28 de juny, el Dia de l’Orgull. L’Oficina per la No Discriminació es va crear el 1998. I el 2004, com a òrgan consultiu, el Consell municipal LGBTI, que va suposar que el consistori barceloní fos dels primers a dissenyar plans integrals de polítiques per garantir els drets de les persones LGBTI. El 2013, es va aconseguir el reconeixement polític i la garantia de manteniment de la memòria de Sonia Rescalvo. El FAGC, a través de l’OCH, va consolidar l’estratègia de lluita antidiscriminatòria, culminada el 2014 amb l’aprovació de la Llei 11/2014; una lluita duta a terme sobretot a Barcelona. I el 2019, es va obrir el Centre LGBTI com a part del Pla de polítiques LGBTI de l’Ajuntament.

Però hi ha moltes més lluites per la visibilitat, la creació de comunitat i l’assoliment d’espais de referència no només mediàtica. Les llibreries especialitzades en temàtica LGBTI, com ara Antinous, Cómplices o la més recent Acciò Perifèrica, a Nou Barris [vegeu «Llibreries revolucionàries perilloses per al cisheteropatriarcat»], han generat espais d’activitat cultural, debat i reflexió. La visibilitat i la informació ha vingut de ràdios com In&Out o televisions online com Gaylestv. El Festival de literatura queer, QLit, impulsat per Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), està plenament consolidat. També hi ha el Festival de Cultures Lesbianes, que se celebra des del 2017; la Mostra de cinema Fire, promoguda pel Casal Lambda, amb base a l’Institut Francès; i el Festival Internacional de Cinema LGBTI de Barcelona, que es fa a la Filmoteca.

“Hi ha moltíssimes entitats, associacions i col·lectius LGTBI a la ciutat que vetllen pels nostres drets, en tots els àmbits: polític, sanitari, educatiu, cultural, esportiu… i familiar, com Famílies LGBTI”, reivindica Mota. Existeix una gran diversitat: Acathi, que aborda les necessitats de les persones migrades [vegeu «Migrar per escapar de l’LGBTI-fòbia»]; la Fundació Enllaç, de la gent gran [vegeu «Encarar la vellesa amb dignitat, llibertat i orgull»]; el club esportiu LGBTI Panteres Grogues; l’associació de cristians Acgil; Gaylespol, que sensibilitza els cossos policials amb protocols contra la LGBTI-fòbia; o la històrica -i recentment dissolta- associació LGBTI universitària Sinver. Moltes d’elles estan agrupades en la Plataforma LGTBI.Cat, l’encarregada de gestionar el Centre LGTBI. També hi ha espais de serveis i comunitat per a persones trans, com Generem.

Contra la mercantilització

Mentre al món occidental l’Orgull esdevenia un acte festiu organitzat per associacions empresarials LGBTI, a Barcelona, la Comissió Unitària 28 de Juny, sense participació de l’empresariat, ha convocat aquesta manifestació des de final dels anys noranta fins al 2019. La ciutat, de fet, és de les poques del món occidental on la manifestació estrictament reivindicativa -convocada des de l’activisme- era l’única que se celebrava fins al 2009. Aquell any va nàixer el Pride, la marca amb la qual l’abans anomenada Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (Acegal) va començar a organitzar el 28 de juny amb la col·laboració del gruix del moviment associatiu LGBTI barceloní. Durant 10 anys, entre 2009 i 2019, moltes organitzacions participaven en les dues convocatòries, però era Pride qui aconseguia tenir una major visibilitat mediàtica.

La Comissió Unitària va deixar de registrar activitat l’any de la pandèmia i va ser la Crida LGBTI qui en va prendre el relleu per organitzar la marxa més polititzada, que fa el recorregut tradicional des de la plaça de la Universitat fins a la de Sant Jaume, passant per la Rambla. “Amb un gran èxit d’assistència i de manera més reivindicativa que mai, teixint aliances amb la resta de moviments i col·lectius de la ciutat i fent nostres les reivindicacions de tota la classe treballadora: unint els colors de totes les lluites”, indica Bernat Aragó, de la Crida. Amb tot, el moviment LGBTI més alternatiu ja s’havia organitzat des del 2018 al voltant del 28 J Autònom amb activitats paral·leles a les de la Comissió Unitària, però que participaven de la seua manifestació com a bloc autònom.

A la convocatòria de la Crida se sumen des del 2020 altres organitzacions -ecologistes, feministes, socials, sindicals, veïnals, espais llibertaris, comunistes o pròxims a l’esquerra independentista o als Comuns- i compten amb un plantejament i unes reivindicacions més transversals, com ara apostar per una renda bàsica universal contra la LGBTI-fòbia. Això suposa un canvi respecte a la Comissió Unitària 28 de Juny, que se cenyia a la lluita LGBTI. Aquest canvi forma part de l’ideari de la Crida, que en el marc del 28 de juny ja havia fet accions conjuntes amb les Kellys (2018) o la CGT (2019), quan, després de la manifestació, va aplegar més de 200 persones en suport a una protesta laboral convocada pel sindicat davant del Telepizza de la plaça d’Urquinaona.

Aquesta doble -o triple- convocatòria respon a la pluralitat estratègica del moviment, que es viu diferent en funció de l’interlocutor. “L’escissió que darrerament s’està produint entre els diferents sectors del moviment LGTBI a la ciutat es viu amb certa preocupació. Això no ens beneficia, i aquestes bretxes les estan aprofitant altres moviments no-LGTBI per afeblir-nos com a comunitat. Tenim per davant el repte, i el deure, d’asseure’ns i trobar espais de comunicació i d’acord que ens permetin conviure i sumar”, explica Mota, de Famílies LGBTI, que també ressalta la necessitat d’unitat davant de, per exemple, el creixement de l’extrema dreta i la transfòbia.

“Ens trobem en una situació peculiar, en què tenim fins a tres convocatòries diferents per al 28 de juny, i que cal veure com evoluciona”, considera Bárbara Ramajo, de Bollos en Teoria. En canvi, Atzagaia o la Crida ho viuen més com una mostra de la pluralitat dins del moviment: “A Barcelona hi ha lloc per a tota mena de col·lectius i estratègies”, indica Suárez.

El reptes pendents

“Han fet falta dècades de lluita, però, en general, es pot dir que la ciutat és molt acollidora amb la diversitat, especialment en comparació amb temps passats”, afirma Mota. “La gran quantitat d’entitats, locals, botigues, activitats culturals i esdeveniments socials LGTBI així ho demostren”, remarca. Aquesta situació, tanmateix, pot generar la sensació que ja no queda res per fer, però encara no s’ha aconseguit tot: el col·lectiu veu amb molta preocupació les dades d’agressions LGTBI-fòbiques dels últims anys, que no deixen de créixer, sobretot des que certs discursos d’odi han estat legitimats per alguns partits polítics i Administracions.

Famílies LGBTI manté que el gran repte del moviment és l’educació. “Que les noves generacions creixin sabent que els drets de les persones LGTBI són drets humans que cal respectar i que n’exigeixin el seu compliment”, afirma Mota, que demana el desplegament i la dotació efectiva de la Llei catalana contra l’LGTBI-fòbia.

El de l’educació, però, no és l’únic repte que li queda al col·lectiu. Alex Suàrez, d’Atzagaia, creu que “la lluita trans, que abans era l’etcètera de les sigles i que ara té moltíssima força i és una de les principals lluites del moviment, forma part de la seva centralitat reivindicativa”. L’educació és també una de les prioritats per a Suárez, “però amb formació incorporada al currículum, en el marc d’una estratègia educativa sòlida i continuada”, perquè “una xerrada de tant en tant no fa res”.

L’embat contra l’extrema dreta és un altre dels reptes. “Cal visibilitat i no caure en els paranys de ressuscitar debats superats. L’extrema dreta es combat des de moltes bandes, ja sigui expulsant-los físicament dels barris, apostant més per l’educació o reclamant, d’una forma desacomplexada i combativa, els nostres drets i llibertats. No podem permetre’ns el luxe de retrocedir. Avancem. Amb l’extrema dreta no s’hi debat: cal desemmascarar-la, assenyalar-la i combatre-la”, afirma Suárez.

Juliana Cehí, de Sororitrans, opina que “el principal repte del moviment és resistir l’embat assimilacionista del capitalisme rosa. Cal fer-se sentir per sobre del soroll de festa que ven el Pride, i així lluitar solidàriament pels drets reals de totis, més enllà dels drets formals. Cal lluitar pel dret a viure amb dignitat, a viure sense por. Cal lluitar per ser reconegudis i per poder sentir-nos seguris vivint lliurement”.

La confrontació sobre la Llei Trans

La Llei Trans espanyola, reivindicada per la Plataforma Trans, està generant un debat i una mobilització en el moviment LGBTI que fa uns anys era impensable. L’objectiu de la llei és pal·liar la situació de precarietat en la que viuen moltes persones trans i garantir els seus drets en l’accés a la feina, la salut, l’habitatge i la lliure autodeterminació del gènere des de la infància, amb reconeixement jurídic. “A Barcelona, ser trans es viu millor que a molts altres llocs, però això no vol dir que puguem viure sense por, sense por a ser abandonadis per la família i els amics, de què et digui un desconegut pel carrer, de no poder accedir a feines o habitatges pel simple fet de ser trans”, diu Cehí. Aquesta problemàtica està travessada inevitablement pel cispassing: quan una persona és visiblement trans ho té més difícil que algú que passa per ser una dona o un home cis [quan el seu aspecte físic coincideix amb la seva identitat de gènere]”.

Cehí critica la incoherència del PSOE pel seu canvi de criteri sobre la Llei Trans i remarca que el feminisme trans-excloent “no reflecteix el feminisme que es viu a peu de carrer”. Lamenta que “els drets de les persones trans hagin esdevingut una arma llancívola en una lluita de poder institucional entre partits i faccions”, sense interessar-se per “les necessitats i el pensament” del col·lectiu. Ramajo, de Bollos en Teoria, creu que el feminisme en contra de la Llei Trans és molt minoritari a Barcelona. “Només s’han produït unes pintades a Ca la Dona, però no hi ha fissures en aquest tema amb el moviment LGBTI, ni a Ca la Dona, ni en el feminisme que és al carrer”, explica.

“Els drets de les persones trans no ens resten drets a la resta, però sí que [la Llei] els donarà a una gran quantitat de persones, i a les seves famílies, que ara no els tenen”, conclou Montse Mota. Un debat, el de la Llei Trans, que posa la consecució dels drets trans com a un dels reptes pendents del moviment LGBTI.

La importància de fer comunitat per defensar els drets

L’heteropatriarcat aïlla les persones LGBTI i les invisibilitza. És l’anomenat armari, que porta les persones d’aquest col·lectiu a amagar les seues preferències afectivo-sexuals o la seua expressió de gènere per evitar violències. Per això, el moviment LGBTI ha fomentat sempre la idea de fer comunitat, perquè és una forma “de ser més forts i de trencar amb la individualitat i la solitud”, explica Àlex Suàrez, del col·lectiu Atzagaia. “És important trobar espais de relació segurs i lliures de LGBTI-fòbia on poder compartir, socialitzar i fer cultura”, afegeix.

El Casal Lambda es va fundar als anys setanta del segle passat per crear espais de socialització i donar serveis, per exemple el d’atenció psicològica. Des de llavors, ha impulsat activitats com ara la mostra Fire, el Festigailèsbic i el ball del casal, i també un bar on poder relacionar-se de forma espontània. També ha impulsat la Fundació Enllaç, per atendre les necessitats de la gent gran LGBTI i evitar l’aïllament que pot provocar la pèrdua de xarxa. Un paper similar ha tingut el Col·lectiu Gai de Barcelona amb la Kantina, que des de final del 2000 fins a gairebé mitjan 2010 va oferir un espai polititzat al Gaixample, el barri on s’ubiquen la majoria de locals comercials d’oci destinats al públic LGBTI.

“Atzagaia ha intentat crear comunitat marika a Barcelona, promovent espais de trobada a festes on hi tenen cabuda xerrades, debats, actuacions drag i música per ballar”, explica Suárez. Alhora, també impulsen el fanzín La Lloca, que organitza presentacions i debats a diferents casals i espais com ara la llibreria Antinous, al barri de l’Esquerra de l’Eixample.

L’Espai Qwerty, nascut fa quatre anys i que ara té la seu al Poble-sec, té també l’objectiu de “crear comunitat i ser referent de la producció cultural marica-queer”, indica Lliure Hilla Ariza. Entre altres activitats, desenvolupen l’esplai Qwerty, unes colònies que realitzen a l’agost “per a majors de divuit anys i on es fan debats, xerrades i actuacions, amb la voluntat d’experimentar amb la producció d’espais segurs que permeten crear comunitat i gaudir de la vida”, afegeix.

Hilla ressalta la voluntat “d’aplegar les persones queer i totes les dissidències de l’heteropatriarcat per treballar perquè l’agenda no vingui marcada pels interessos del capital”, ressalta. Des de festes o concerts a jornades com les de Barcelona Queer, a l’Ateneu del Raval. Quant a les noves tecnologies: “Són una capa més de la presencialitat i una eina que permet crear comunitat, defensar els nostres drets i cuidar-nos”.

LGBTI, lletres en moviment

El moviment LGBTI ha evolucionat molt des dels inicis a final del segle XIX, quan va abraçar la terminologia científica d’homosexual. Als anys quaranta i cinquanta del segle XX, va incorporar el concepte homòfil per centrar-se en la vessant afectiva més que en la sexual. Després de la revolta d’Stonewall Inn a Nova York (1969), va generalitzar-se l’ús de la paraula gai per influència nord-americana. La lluita es marcava la fita de l’alliberament de la diversitat del desig sexual i de l’expressió de gènere, que afectava tota la població. Als vuitanta, el moviment LGBTI va generalitzar l’estratègia identitària com a forma de lluita a partir de col·lectius d’oprimits.

Va ser llavors quan es van començar a sumar sigles per visibilitzar totes les identitats. Als gais se sumen les lesbianes: LG. Més tard, els transsexuals: LGT. A finals dels anys noranta, els bisexuals: LGBT. A la dècada del 2010, els intersexuals: LGBTI. I des de llavors, hi ha un ball de sigles en funció de qui les escriu, que pot incloure l’‘A’, d’assexuals; la ‘Q’, de queer; la ‘F’, de feministes; o un ‘+’, per incloure-hi totes les identitats.

Als anys noranta, el moviment queer va introduir la crítica a les identitats, especialment plantejades de forma essencialista. L’heteropatriarcat i les seues limitacions, amb el règim d’heterosexualitat obligatòria, eren l’arrel del problema. Establir noves normativitats, com ara una homonormativitat a partir de l’hegemonia dels homes cis gais dins del moviment, no era el camí de l’alliberament. Amb aquest plantejament, s’han visibilitzat totes les identitats sexuals i de gènere que havien estat amagades per l’hegemonia de la identitat gai, que, alhora, pretenen qüestionar l’essencialisme identitari. L’objectiu és convertir el moviment en un espai de dissidències sexuals, afectives i de gènere que propugna l’autodeterminació de gènere i crea espais que transcendeixen les categories d’home i dona i aposten per la multiplicitat d’identitats com a reflex de la diversitat humana.

L'entrada La Barcelona LGBTI, un referent reivindicatiu ha aparegut primer a Carrer.

El ‘fil rosa’ continua

Aquesta nova generació d’organitzacions segueix el fil rosa combatiu que va començar a teixir el FAGC, la primera entitat LGBTI de l’Estat nascuda a Barcelona i que al llarg de la seua història ha treballat colze a colze amb moviments socials com l’okupa, el feminista o el sindicalisme combatiu. També connecta amb la tradició d’organitzacions que van desenvolupar la seua tasca als anys noranta i la primera dècada dels 2000, com el Grup de Lesbianes Feministes -integrades a Ca la Dona- o el Col·lectiu Gai de Barcelona -una escissió llibertària del FAGC dels anys noranta-, que va durar 20 anys i va donar continuïtat al Carnaval Gai a La Paloma, la Kantina com a espai alternatiu de relació i trobada, i la revista Infogai, que encara existeix, com a referent informatiu del col·lectiu a Barcelona.

Transfeminisme i queer

Guerrilla Travolaka va introduir el 2005 el transfeminisme i l’activisme queer a la ciutat, i es va coordinar amb un moviment internacional de despatologització trans i autodeterminació de gènere. En la dècada del 2010, Cultura Trans va desenvolupar formes d’activisme vinculades a la visibilitat i la comunitat a partir d’un festival on es trobaven referents culturals i artístics trans. Brot Bord en va prendre el relleu el 2009, promovent l’activisme des de l’acció directa, els plantejaments queer i el debat i la reflexió des de la seua revista L’aBORDatge. La Crida LGBTI seria la següent en agafar el testimoni, el 2015, i continua en actiu, mentre que Atzagaia, creada el 2018, ha volgut ocupar un altre espai més orientat a “teixir aliances i crear comunitat”.

Suport i Autodefensa Lesbofeminista, nascuda l’any 2019, és una organització no mixta de lesbianes que treballen des del feminisme i l’anticapitalisme contra el masclisme i la lesbofòbia. Són molt crítiques amb el “conglomerat” LGBTI, perquè invisibilitza les dones. Representa un corrent del moviment lèsbic i formen part del 28-J Autònom, un espai compartit amb organitzacions com Atzagaia o Nou Barris LGBTI.

En l’àmbit del transfeminisme, des de l’any 2021, Sororitrans ocupa un espai central entre les persones transfemenines. Han participat en l’orgull alternatiu al Pride en les darreres dues edicions i han promogut mobilitzacions per respondre a casos de transfòbia o per les diades de memòria i visibilització trans. Des dels barris i per als barris, fan feina la Fondona -vinculada a Can Batlló i que ha organitzat les kafetes queer i diferents espais de trobada i relació, però també de debat i reflexió al voltant de l’Orgull- o el mencionat Nou Barris LGBTI, que organitzen des de fa quatre anys l’Orgull de Classe, el 28 de juny.

Fractura generacional

Bernat Aragó, de la Crida LGBTI, reconeix la feina feta per “bona part de les organitzacions històriques”. “Sense elles no seríem on som ara”, remarca, però creu que “han passat de ser la punta de llança del col·lectiu a tenir derives institucionalistes, identitàries i assistencialistes”, i que han perdut la implicació en la resta de les lluites socials. Segons Aragó, la normalització de la diversitat afectiva-sexual l’ha convertida en un nínxol de mercat que absorbeix, en part, les dissidències, per anul·lar-les i treure’n benefici des del capitalisme rosa, tot privatitzant els espais segurs de socialització LGBTI.

La Crida considera que el moviment històric ha sucumbit a aquest joc, picant l’ullet al Pride, l’Orgull organitzat pels empresaris LGBTI amb el suport d’una part important del moviment. “La diversitat ven i està de moda”, rebla Aragó. “Genera pinkwashing: espònsors i patrocinis del Pride buiden de contingut i mercantilitzen la lluita LGBTI, i aprofiten per rentar la cara a empreses que deporten persones migrants i fons voltors immobiliaris. En l’àmbit local, això s’ha materialitzat en la consolidació d’Acegal, una plataforma d’empreses destinades al públic LGBTI, principalment de l’oci nocturn, que viu de l’elitització de les nostres vides i la mercantilització de la nostra lluita”, afegeix Aragó.

Juliana Cehí, de Sororitrans, veu també en aquest fenomen una fractura generacional amb el moviment històric i coincideix en que el Pride està controlat per la patronal del capitalisme rosa. “L’Orgull ha quedat difuminat en una festa de consumisme”, lamenta.

L'entrada Joves i anticapitalistes ha aparegut primer a Carrer.

Som una força present i plural que s’imposa a l’oblit i a la invisibilització. Sempre hem estat en primera línia reclamant els nostres drets, lluitant per existir, ensenyant un cos col·lectiu implicat en l’eclosió del transfeminisme, interrogant el racisme, el capacitisme, el capitalisme, l’homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia; posant en evidència i denunciant els privilegis blancs, funcionals, de classe, heterosexuals i cisgènere que ens travessen.

Els feminismes que no exclouen les seves pròpies carns han estat una força que ha catapultat les lluites feministes al centre de les polítiques i mobilitzacions socials. I ho continuarem fent! Perquè juntes som més fortes! Perquè tenim una llarga experiència de lluita feminista conjunta i conjugada entre totes i totis: dones, lesbianes i trans.

Bárbara Ramajo és membre de Bollos en Teoria, l’espai lesbiano-feminista de Ca la Dona.

L'entrada Genealogia feminista de dones, trans i lesbianes ha aparegut primer a Carrer.