L’habitatge ha estat sempre en l’agenda del moviment veïnal. La lluita contra el barraquisme als anys setanta, la vaga de lloguers que acabaria amb la reforma dels polígons de l’Obra Sindical del Hogar, el drama de l’aluminosi als anys noranta… I més recentment, iniciatives com la campanya “Mudances de protesta”, impulsada fa set anys per la Favb per fer visibles els desnonaments silenciosos -que expulsen el veïnat de les seves cases per la pujada del lloguer o la no renovació de contractes-, corroboren el compromís de les associacions veïnals amb la lluita per un habitatge digne. Un problema que, com reflecteix el dossier d’aquest número de Carrer, lluny d’aturar-se, s’ha anat estenent fins a extrems propis d’una distopia.

Mesures insuficients

Els moviments socials, encapçalats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres, els sindicats d’habitatge i algunes entitats del Tercer Sector Social, han forçat polítiques per intentar posar fre al problema, però l’intent de regularitzar la situació per part de l’Administració ha estat insuficient. Els resultats són ben pobres: a Catalunya, per exemple, només hi ha un 1,5% d’habitatge social, lluny del 15% de mitjana a Europa.

La PAH va néixer el 2009 i, el que va començar com un moviment contra els desnonaments a causa de les hipoteques, ha anat aplegant altres problemàtiques sota un mateix paraigua: la dificultat per accedir a un habitatge. Tenir un sostre, una llar, és un dret que obre la porta a viure vides dignes on siguin respectats altres drets com el dret a la salut, l’educació, la cultura, el lleure o les relacions lliures de violència masclista. Segurament per això la demanda d’habitatge ha esdevingut un clam per a qualsevol col·lectiu social i una demanda que han acollit com a prioritària els moviments en el sector de l’educació, la sanitat, el feminisme o l’ecologisme.

La gran acollida de la manifestació del 23-N, convocada pel Sindicat de Llogateres i els sindicats d’habitatge de barri, n’és un exemple. Malgrat fer la crida sota el lema “Abaixem els lloguers”, la marxa va aglutinar moltes més problemàtiques. El bloc de la Favb sumava les associacions federades amb el lema “Cap veïna fora del barri”, que deixava clar que la problemàtica de l’habitatge no és un fet individual, sinó una qüestió que afecta tothom i que pot deixar els barris irreconeixibles.

Els moviments socials es coordinen

A l’octubre, en la darrera Assemblea veïnal pel Dret a l’Habitatge, es van posar en comú diverses iniciatives que s’estan portant a terme als barris, com ara la creació de coordinadores d’habitatge territorials. Activistes veïnals del Poblenou, la Vila de Gràcia i la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample estan treballant conjuntament amb el teixit associatiu dels seus respectius barris.

En aquesta línia, la Favb i altres organitzacions, sindicats, col·lectius i plataformes s’estan organitzant per denunciar la situació de la forma més àmplia possible, interpel·lant diversos sectors socials, apel·lant a la dificultat d’emancipació de la població jove; la reducció de les millores laborals aconseguides sindicalment; l’expulsió dels pensionistes dels barris; l’augment de desplaçaments, o l’allunyament del veïnat de les xarxes de suport. La campanya, que es presentarà a principis d’any, és una crida pel dret a l’habitatge i a la mobilització i l’acció per mantenir el nivell de reivindicació aconseguit el 23-N. Com va declarar una veïna al vídeo que la Favb va publicar a Instagram (@favbcn) durant la manifestació: “Prepareu-vos, perquè no ens faran fora de Barcelona”.

L'entrada La lluita pel dret a l’habitatge interpel·la tothom ha aparegut primer a Carrer.

Inversió especulativa

Ha estat la mobilització ciutadana la que ha aconseguit destapar els impactes reals del projecte i el modus operandi dels grups de pressió per avalar públicament una inversió especulativa de 1.700 milions d’euros per part d’Aena. Una inversió que Aena necessita -no Catalunya- per calmar el seu accionariat privat i els seus creditors, amb els quals acumula un deute de més de 7.350 milions d’euros; i que li serveix per generar expectatives de valor dels seus actius immobiliaris.

La realitat és que el projecte d’ampliació de l’aeroport era i és incompatible amb els objectius climàtics i amb la protecció del delta del Llobregat, i pretenia intensificar l’especulació turística i immobiliària al nostre país. De fet, l’ampliació suposava un increment del 33% de les emissions de CO², quan la legislació obliga a una reducció d’emissions d’efecte hivernacle (GEH) del 55% l’any 2030 respecte al 1990. El debat no hauria de centrar-se en el creixement, sinó en com es fa la reducció de l’aviació, amb mesures immediates com l’eliminació dels vols que ja avui tenen alternativa ferroviària i dels aeroports deficitaris.

Atemptat contra el delta

Aquest projecte suposava un nou atemptat contra el delta del Llobregat, que ja ha perdut el 60% del seu territori sota el ciment. Un ecosistema de protecció especial pels seus valors agraris i naturals, clau per garantir la sobirania alimentària en un escenari de crisi energètica i trencament de les cadenes globals de distribució. El delta és una zona d’aiguamolls que inclou també un sistema d’aqüífers d’importància cabdal per a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que garanteix el subministrament d’aigua per a la població, la indústria i l’agricultura.

Tots aquests impactes s’han volgut silenciar des dels poders fàctics, com també s’han obviat les compensacions ambientals pendents des del 2002 i el fet que Aena, en un exercici de cinisme extrem, les pretenia incloure en la nova ampliació, afectant el parc agrari.

Una lluita de llarg recorregut

Aquest projecte s’ha aturat de moment, però no les ampliacions d’altres aeroports, com el de Madrid i Palma, ni el creixement del trànsit que Aena projecta en els aeroports catalans. Per això, continuarà la lluita transversal i articulada amb moviments de tot el país i també en l’àmbit de l’Estat, fins a aturar les actuals polítiques contaminants, de turistificació i especulació immobiliària que estan en la base de l’emergència climàtica i ecològica, de la destrucció del teixit productiu i econòmic intern, de l’expulsió habitacional, de la gentrificació, de l’ampliació de la desigualtat social i de l’explotació laboral.

L'entrada La suspensió de l’ampliació de l’aeroport, una victòria social ha aparegut primer a Carrer.