El passat 23 de novembre va ser un dia històric en la lluita pel dret a l’habitatge a Barcelona, al qual hauria estat impossible arribar sense l’esforç del teixit social. Una lluita que va començar defensant les cases i que, avui dia, ha esdevingut, per força, una lluita per la defensa d’una ciutat per a les veïnes. Tombant la vista enrere, ha estat la crònica d’una catàstrofe anunciada: entitats i moviments socials avisen de fa temps del perill de continuar entenent l’habitatge com un bé de mercat.
L’habitatge ha estat sempre en l’agenda del moviment veïnal. La lluita contra el barraquisme als anys setanta, la vaga de lloguers que acabaria amb la reforma dels polígons de l’Obra Sindical del Hogar, el drama de l’aluminosi als anys noranta… I més recentment, iniciatives com la campanya “Mudances de protesta”, impulsada fa set anys per la Favb per fer visibles els desnonaments silenciosos -que expulsen el veïnat de les seves cases per la pujada del lloguer o la no renovació de contractes-, corroboren el compromís de les associacions veïnals amb la lluita per un habitatge digne. Un problema que, com reflecteix el dossier d’aquest número de Carrer, lluny d’aturar-se, s’ha anat estenent fins a extrems propis d’una distopia.
Mesures insuficients
Els moviments socials, encapçalats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres, els sindicats d’habitatge i algunes entitats del Tercer Sector Social, han forçat polítiques per intentar posar fre al problema, però l’intent de regularitzar la situació per part de l’Administració ha estat insuficient. Els resultats són ben pobres: a Catalunya, per exemple, només hi ha un 1,5% d’habitatge social, lluny del 15% de mitjana a Europa.
La PAH va néixer el 2009 i, el que va començar com un moviment contra els desnonaments a causa de les hipoteques, ha anat aplegant altres problemàtiques sota un mateix paraigua: la dificultat per accedir a un habitatge. Tenir un sostre, una llar, és un dret que obre la porta a viure vides dignes on siguin respectats altres drets com el dret a la salut, l’educació, la cultura, el lleure o les relacions lliures de violència masclista. Segurament per això la demanda d’habitatge ha esdevingut un clam per a qualsevol col·lectiu social i una demanda que han acollit com a prioritària els moviments en el sector de l’educació, la sanitat, el feminisme o l’ecologisme.
La gran acollida de la manifestació del 23-N, convocada pel Sindicat de Llogateres i els sindicats d’habitatge de barri, n’és un exemple. Malgrat fer la crida sota el lema “Abaixem els lloguers”, la marxa va aglutinar moltes més problemàtiques. El bloc de la Favb sumava les associacions federades amb el lema “Cap veïna fora del barri”, que deixava clar que la problemàtica de l’habitatge no és un fet individual, sinó una qüestió que afecta tothom i que pot deixar els barris irreconeixibles.
Els moviments socials es coordinen
A l’octubre, en la darrera Assemblea veïnal pel Dret a l’Habitatge, es van posar en comú diverses iniciatives que s’estan portant a terme als barris, com ara la creació de coordinadores d’habitatge territorials. Activistes veïnals del Poblenou, la Vila de Gràcia i la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample estan treballant conjuntament amb el teixit associatiu dels seus respectius barris.
En aquesta línia, la Favb i altres organitzacions, sindicats, col·lectius i plataformes s’estan organitzant per denunciar la situació de la forma més àmplia possible, interpel·lant diversos sectors socials, apel·lant a la dificultat d’emancipació de la població jove; la reducció de les millores laborals aconseguides sindicalment; l’expulsió dels pensionistes dels barris; l’augment de desplaçaments, o l’allunyament del veïnat de les xarxes de suport. La campanya, que es presentarà a principis d’any, és una crida pel dret a l’habitatge i a la mobilització i l’acció per mantenir el nivell de reivindicació aconseguit el 23-N. Com va declarar una veïna al vídeo que la Favb va publicar a Instagram (@favbcn) durant la manifestació: “Prepareu-vos, perquè no ens faran fora de Barcelona”.
