Hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen servint i les que prefereixen ser ateses. Jo estic especialitzat a atendre aquells a qui els agrada servir, que són amb qui connecto en ànima. A la Granja Bruselas vam aconseguir que la majoria dels visitants fossin del nostre tarannà, com si hi hagués un filtre natural”, evoca Carles Huguet (54 anys), qui va ser responsable del restaurant des del 2001.
Ha passat un any i mig des que la granja va tancar les portes. Al carrer de Roger de Llúria 67-69, ja no hi queda rastre de les llargues cues que es formaven per provar l’hospitalitat, el plat estrella de la casa que Huguet i la seva família van cuinar-hi durant 41 anys. Ara, només s’hi serveix luxe en forma d’apartaments turístics d’alta gamma. L’any 2021, l’edifici on estava ubicada la Granja Bruselas va ser comprat pel fons d’inversió Ebralia Trade -ara Novo Real Estate Property Investment SL, diferent nom, mateixos administradors-, que va expulsar tots els veïns de la finca, denegant la renovació dels seus contractes. Huguet va ser un dels últims inquilins a resistir, i ho va fer fins al 30 de juny de 2023: “Tot i que el contracte acabava a finals de novembre, vaig decidir marxar abans. Què podia fer? Seguir aguantant? Això només passa a les pel·lícules”.
Segons les dades recollides per l’Associació Veïnal de la Dreta de l’Eixample, els apartaments turístics de luxe que el fons voltor va construir amb l’ajuda de l’empresa de reformes CospLaan no tenien llicència d’obres majors, només assabentats. Huguet relata que els darrers 15 mesos a la Granja Bruselas “van ser horrorosos” i que “tot era ple de pols i soroll per les obres”. Del Districte, explica, van venir a fer una inspecció, de la qual encara espera el resultat. “L’Ajuntament no ha fet res, només ha posat excuses: promou aquest tipus de negoci”, denuncia.
Mayna Luxury Apartment Rentals és el segell sota el qual el fons inversor promociona a Roger de Llúria 67-69 un “oasi a l’Eixample”, amb cinema privat, terrassa de luxe, gimnàs i spa. El 2023, amb els mateixos propòsits i estratègies, també va adquirir el número 95 del mateix carrer.
Huguet, encara jove i d’esperit inquiet, ha aprofitat l’adversitat per reinventar-se. Opina que l’hostaleria “és un món que a Barcelona està tocat de mort des de fa molts anys”. A més, afegeix, “hostaleria vol dir hospitalitat, fer sentir el client com a casa seva, i això ja no existeix”. Així doncs, des de fa set mesos ha trobat en el taxi “una sortida bastant honrada”, que combina amb diversos estudis i que el connecta amb els nous clients de la mateixa manera que ho feia la Granja Bruselas.
