Barcelona té una greu mancança d’habitatge públic. Només l’1,9% del parc immobiliari total es destina a lloguer social, una xifra que queda molt per sota de la mitjana europea, que se situa en el 9%. Tot i aquests índexs baixos,
i malgrat la demanda elevada d’habitatge assequible i la gran quantitat de sol·licitants que fan cua per accedir a un de públic a les llistes d’espera, hi ha edificis de protecció oficial de la capital catalana que resten mig buits un any després de la seva inauguració.
Nous veïns, amb comptagotes
És el cas de la promoció de Palamós 70-84, al barri de la Trinitat Nova, propietat de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (Imhab). L’edifici, estrenat el novembre del 2023, té 67 habitatges en la modalitat de venda del dret de superfície, en la qual l’adjudicatari n’esdevé propietari durant 75 anys després de comprar-lo a un preu inferior al de mercat. D’aquesta setantena d’habitatges, però, només n’hi ha 22 d’ocupats per veïns i veïnes. Així ho explica Daniel Agudo, un dels deu primers veïns que va signar la hipoteca i a qui li van entregar les claus. “Des de l’hivern de l’any passat ha anat entrant més gent, però molt amb comptagotes”, assegura. La resta de l’immoble, dos de cada tres pisos, encara espera a ser assignada a sol·licitants d’habitatges de protecció oficial un any després de les primeres adjudicacions.
“Hi ha una crisi residencial a Barcelona: es construeix habitatge públic, però no s’omplen els pisos! S’han de prendre mesures; aquí hi ha alguna cosa que s’està fent malament”, critica Antonio Trenas, membre de l’Associació Veïnal de la Trinitat Nova. Tant ell com Agudo coincideixen que el principal motiu que hi ha al darrere de tants habitatges sense adjudicar, a banda de la lentitud en la gestió
i el sistema d’adjudicació, són les condicions econòmiques per entrar-hi, que no estan a l’abast de tothom. “Jo estic pagant una quota de 500 euros per un pis de 80m²; això no t’ho trobes al mercat lliure. En aquest sentit, no em puc queixar. Ara bé, l’entrada és molt alta i no hem tingut cap facilitat per pagar-la”, assenyala Agudo. Segons explica, la hipoteca cobreix només el 80% del pis. “Has de pagar el 20% del valor més l’IVA del 10%, tot de cop. En el meu cas, que és un habitatge de dues habitacions, costa 150.000 euros; per tant, he hagut de pagar 45.000 euros d’entrada”. En el cas dels pisos de tres habitacions, que valen 180.000 euros, la barrera inicial és encara més alta.
Haver de renunciar quan et ‘toca’
“Per què no es dona la possibilitat que la hipoteca sigui al 100%? La quota seria una mica més elevada, però ja seria molt menys del que en costa una de normal”, es queixa Agudo. Ell va poder vendre el cotxe per pagar l’entrada del pis, però coneix casos de gent que ha estat esperant durant anys l’adjudicació d’un habitatge de protecció oficial i, a l’hora de rebre’l, no hi han pogut accedir. La capacitat d’estalvi dels sol·licitants no sempre els permet abassegar imports tan alts. “Tenir la sort que et toqui, després de tant de temps, i haver de renunciar-hi ha de ser molt dur. He vist gent molt enfonsada per això”, comenta.
Tenir més de la meitat dels pisos de la promoció buits no és només un greuge per a aquella població a la recerca d’habitatge assequible: també genera problemes als veïns que ja estan instal·lats a l’edifici. Al de Palamós 70 no hi ha prou gent per poder constituir-se com a comunitat de propietaris, la qual cosa dificulta la gestió dels serveis a les zones comunes que, a banda de l’ascensor, són inexistents. “Tenim moltes reparacions pendents als espais compartits; també tenim pendent saber què passarà amb les despeses comunes. O les plaques solars tèrmiques, que encara no funcionen”, lamenta Agudo.
La lentitud en la gestió de l’Imhab és una de les principals queixes del veïnat, que encara no té uns estatuts redactats per a la comunitat. La incertesa els angoixa encara, un any després d’haver-s’hi instal·lat, i la informació que reben per part de l’Ajuntament és insuficient. Les preocupacions, mentrestant, es van acumulant: quan s’acabarà d’omplir l’edifici i podran tenir tots els serveis en funcionament? Quan s’inauguraran els pàrquings que els pertoquen, llestos des de fa temps als baixos de l’immoble? Seran de lloguer o de compra? Els veïns demanen celeritat a l’Imhab per resoldre-ho i que la comunicació sigui molt més fluida.
