Raimon Ramis (63 anys) pren un tallat a mitja tarda al Vivari de l’encreuament dels carrers Provença i Girona amb Diagonal. Fins al 2020, la cantonada l’ocupava la gasolinera Gedssa, inaugurada el 1931. Dins de la cafeteria, encara queden restes grafitejades del mosaic històric amb rajoles de ceràmica esmaltada que decorava l’antic negoci, però ningú se’l mira. El mural d’estètica retro ha estat absorbit per la presència colossal del Vivari. Oblidat, gargotejat i desprotegit, ressembla la realitat de molts veïns del barri.
Ramis no ignora el mural. Com a antic veí, coneix bé la Dreta de l’Eixample. Tot
i que va néixer a Sant Gervasi, des que es va casar sempre ha viscut a l’Eixample i els seus voltants. Però aquest sempre va haver de canviar el 2022, quan va marxar a Castelldefels, després de resistir durant anys els alts lloguers de la ciutat i de veure els seus antics apartaments transformar-se en pisos de luxe. “El nou pis és heretat, per això hi podem viure, perquè destinar el 70% del nostre sou al lloguer a Barcelona no és factible. Et van expulsant i cada vegada te n’has d’anar més lluny”, lamenta.
“El 1995 vam trobar el pis de la nostra vida”, relata Raimon. Situat al carrer de Muntaner amb Travessera de Gràcia, el lloguer inicial era de 800 euros. El 2013 un nou fons d’inversió va entrar en joc i, “amb l’excusa que s’havien de posar a preu de mercat”, van apujar el lloguer a 1.200 euros: “No hi va haver negociació possible. Vam haver de marxar i no ens van retornar la fiança”. Un mes després que marxessin, i del buidatge de tota la finca, van començar les obres per construir-hi pisos de luxe: “Ho van destrossar tot: les finestres amb vidres de colors, els mobles i decoracions que portaven allà des dels anys trenta”.
Al pis de Diagonal 343, a la Dreta de l’Eixample, la mateixa història. Hi van estar fins al 2014 perquè, en un any, el lloguer es va incrementar 300 euros. El 2017, el fons d’inversió Optimum III Value Added Residential Socimi SA va comprar l’edifici per construir-hi apartaments de luxe i no va renovar el contracte als llogaters. Trenta-quatre habitatges de luxe, un gimnàs comunitari i un restaurant van expulsar els veïns de casa seva. I també el mític bar Jofama, on en Raimon anava a fer el tallat, que després de quasi setanta anys d’història va veure’s forçat a tancar les portes.
A cinc minuts del pis de la Diagonal, en Raimon i la seva família van trobar un nou habitatge. “El barri encara era barri quan vam arribar. Els restaurants encara no ho escrivien tot en anglès. Estàvem contents”, recorda. Els 1.100 euros de lloguer que pagaven el 2014 es van convertir, el 2022, en 1.800. No van tenir més remei que marxar i, al cap d’un temps, van descobrir que llogaven el seu antic habitatge a estudiants. Per cada habitació, comenta Ramis, “cobren 500 euros. En total guanyen 2.000 euros pel pis”.
Barcelona t’expulsa
Ramis no s’acaba el tallat i, abans de marxar, comenta que, des que viu fora, quan ve a la ciutat la sent hostil: “No hi ha res que et convidi a seure o a estar”. Tot i que li agradaria tornar a viure-hi, “no hi ha gairebé res pel que valgui la pena sacrificar-se”. Molts dels seus amics han marxat també perquè, com bé sap, “el tipus de funcionament de la ciutat t’expulsa”. A l’Eixample encara se l’estima, però pel record, no per allò en què s’ha convertit. Perquè avui dia, afegeix amb tristor, “l’únic que t’arrela al barri és un pis que ja no pots pagar”.
