Per rebre assistència pediàtrica, les famílies del Turó de la Peira han de desplaçar-se al CAP Rio de Janeiro, a la Prosperitat, un recorregut d’uns 25 minuts a peu o 20 en transport públic, aproximadament. Malgrat que diverses línies de bus cobreixen el trajecte, cap d’elles connecta de forma directa el barri i el CAP. La mesura ha generat una forta oposició entre les famílies, que s’han organitzat a través de la plataforma Recuperem la Pediatria al Turó i han convocat manifestacions per exigir el restabliment de l’especialitat. Denuncien les dificultats a l’hora de fer el trajecte, que pot portar encara més temps si es fa amb nens malalts i que representa tot un repte per a famílies nombroses, així com la pèrdua d’accessibilitat a una prestació que abans trobaven al seu barri. L’Ajuntament els va comunicar el 2024 que estudiaria millorar la connexió amb bus, per facilitar el desplaçament, però de moment no hi ha hagut avenços.

Davant la pressió social, el Departament de Salut i el Districte de Nou Barris van acordar el febrer del 2024 establir un servei d’infermeria pediàtrica al CAP del barri. Una infermera, integrant de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica (ETAP) Rio de Janeiro, s’hi trasllada en torns de matí i tarda, en funció de la demanda. Ofereix serveis com el de promoció i prevenció de la salut, revisions autònomes o vacunacions. Les famílies, però, consideren que la mesura és insuficient i no soluciona el problema. “Ens ho han venut com si hagués tornat la pediatria”, expressa Maria del Mar Serrano, membre de Recuperem la Pediatria al Turó. Algunes persones van intentar canviar el seu centre de referència al CAP Guineueta, per proximitat, però aquest ja no accepta més adhesions per l’allau de sol·licituds.

L’ambivalència dels socialistes

El 2023, amb ERC presidint la Generalitat, el PSC va presentar al Parlament una proposta de resolució per a la reinstauració de la pediatria al Turó de la Peira. Els socialistes també es van afegir a una de les manifestacions de Recuperem la Pediatria. Malgrat que fa més d’un any que governen a Catalunya, no han pres cap mesura per reprendre el servei.

Tot i que el trasllat del servei de pediatria del Turó es va justificar per raons sanitàries, s’ha emmarcat dins del nou model de centralització pediàtrica
a l’atenció primària presentat per Salut el 2023. El pla es basa en 79 ETAP, que cobreixen el territori català, integrats de personal d’entre 8 i 15 pediatres, 8 i 15 infermers pediàtrics i altres especialistes com ara treballadors socials sanitaris, odontòlegs, auxiliars de cures infermeres o administratius. Aquests equips es concentren en CAP i atenen entre 5.000 i 25.000 infants cadascun. Els desplaçaments de la població assignada per arribar-hi no haurien de superar els 30 minuts en mitjans de transport habitual. L’objectiu és atendre amb més eficiència els 1.074.378 menors de 0 a 14 anys residents a Catalunya.

La plataforma, però, qüestiona els resultats del nou model. Hi ha testimonis de persones a les quals s’ha trigat molt a donar-los cita o que han patit la cancel·lació de la consulta mèdica quan ja estaven de camí al CAP. “No considerem que el servei hagi millorat després de la centralització. Abans, encara que triguessin una mica a atendre’t, en cas d’urgència estaves al costat del centre”, explica Serrano. “Per què els adults tenim dret a tenir la nostra Atenció Primària a prop de casa i els nens no?”, afegeix.

El nou model de Salut busca pal·liar la falta de pediatres a Catalunya. Segons dades de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària, en falten 400. En realitat, aquestes places estan cobertes, però per professionals que no estan especialitzats en la disciplina: un de cada tres metges que atenen infants no són pediatres o provenen de països extracomunitaris i han d’homologar el títol. La Societat Catalana de Pediatria (SCP) considera que no és necessari cobrir aquestes places amb pediatres, però sí que aquests metges s’especialitzin
o siguin substituïts per altres que tinguin la formació.

És un fenomen exclusiu de l’Atenció Primària i no es dona als hospitals. Una de les raons és la dificultat de conciliació horària, que fa que molts professionals optin per evitar treballar als centres. També hi ha una desigualtat territorial, ja que les àrees urbanes concentren un nombre més gran d’especialistes, mentre que àrees d’interior o perifèriques en pateixen més la mancança. La SPC informa que cada cop és més difícil atreure els metges per especialitzar-se en pediatria, i destaquen la sobrecàrrega assistencial, la precarietat laboral i l’excés de burocràcia com els principals motius.

Debat sobre el model de pediatria

Hi ha un debat sobre com abordar la manca de pediatres, ja que el sistema d’atenció a la infància varia arreu d’Europa. L’estudi Model of Child Health Appraised (Mocha), finançat per la Comissió Europea, va analitzar els sistemes d’Atenció Primària a infants i adolescents en trenta països europeus per veure quin era el més eficient. L’estudi va concloure que no hi ha diferències significatives en l’assistència sanitària segons si el professional responsable és metge o metgessa de família, pediatre o si hi ha un sistema mixt. En canvi, sí que va detectar que els condicionants socials i la tipologia del sistema sanitari tenen un impacte en la salut i la implementació de les vacunacions.

Experts del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) també qüestionen el nou model pediàtric. Recolzant-se en les conclusions de l’estudi Mocha, plantegen l’oportunitat de revaloritzar l’atenció generalista en totes les etapes de la vida, garantint al mateix temps una assistència de qualitat i de proximitat. “No hauria de preocupar tant el fet que no hi hagi suficients pediatres com que no es garanteixi la visió generalista i la qualitat de l’Atenció Primària”, informen. Aquesta perspectiva és compartida per Recuperem la Pediatria al Turó, que destaca la importància de mantenir un servei de qualitat i pròxim.

Trinitat vella, el següent cas

L’impacte del nou model d’atenció pediàtrica s’estén a més barris, com és
el cas de la Trinitat Vella. El seu servei de pediatria es va traslladar temporalment, del juliol al setembre, al CUAP Casernes, a 17 minuts a peu del CAP del barri. Es va presentar com una prova pilot i responia a la baixa i jubilació de les tres pediatres que treballaven al centre. La viabilitat del canvi s’havia d’avaluar al setembre, en una reunió amb el veïnat. Finalment, sembla que serà a l’octubre. El trasllat, que va ser comunicat al Consell de Barri del juny, no havia estat consultat amb la ciutadania. L’Institut Català de la Salut defensa que la reorganització permet concentrar recursos i millorar l’atenció, però el veïnat no hi està d’acord i ja s’ha manifestat sota el lema “La pediatria s’ha de quedar al barri”. Creuen que el trasllat podria convertir-se en definitiu, com al Turó de la Peira. “No podem prescindir d’un servei tan important. Se n’han emportat d’altres, i el que marxa no torna”, manté Roberto Rodríguez, president de l’AV Taula Trinitat Vella.

L'entrada La pediatria, més lluny dels barris ha aparegut primer a Carrer.

Día 25 de octubre de 2023. Más de trescientos vecinos y vecinas, según los organizadores, se manifiestan por el barrio al grito de “¡Pediatría al Turó!”, porque ya han pasado tres años desde el cierre de este servicio y lo que iba a ser una medida temporal, fruto de circunstancias excepcionales, parece haberse convertido en definitiva.

“El Turó es el segundo barrio del distrito de Nou Barris con mayor población pediátrica -explica Inés Navarro, presidenta de la Asociación Vecinal del Turó de la Peira- y, sin embargo, es el único donde no hay servicio de Pediatría”. “Estamos hablando -denuncia- de más de 3.000 niños que se han quedado sin este tipo de atención médica”. Una realidad que está causando enormes perjuicios, pues la única alternativa para las familias es acudir al CAP Río de Janeiro, en la Prosperitat, un centro alejado y con mala combinación en transporte público. El único medio para llegar es el bus de barrio -línea 132-, que tarda entre 20 y 30 minutos y que tiene frecuencias de paso nada menos que de 20 minutos. Pero es que, además, no deja a los usuarios en la puerta del CAP, sino que desde la parada aún hay que andar entre 5 y 10 minutos. “Llevar a un niño con cuarenta de fiebre en estas condiciones no es de recibo”, sentencia Navarro.

La situación ya está provocando fenómenos como el aumento de la automedicación y la saturación de los hospitales, tal como confesaba un padre en el programa Els Matins de TV3: “Si tu hijo se siente mal, no vas a pasar por semejante calvario, así que te vas directamente a Urgencias. Sabemos que con ello estamos saturando este servicio hospitalario, pero… ¿qué vas a hacer?”.

Debate en las redes sociales

Y sin embargo, el cierre tiene sus defensores. El pasado 8 de octubre, en la cuenta de X -antiguo Twitter- del movimiento vecinal surgido para reivindicar la vuelta de los pediatras, Teresa Garzón, que se identificaba como “MF [Médico de Familia] del Turó”, afirmaba que, “precisamente porque hay que valorar la calidad de la asistencia, que pediatría vuelva al Turó es un gran error. Siempre será mejor una unidad pediátrica como la que ahora se ofrece en el CAP de Río. Turó no tiene ni la infraestructura ni el personal”. Se genera entones un intenso debate, siempre con la misma dinámica: una profesional de la medicina que apela a la “realidad” -el ambulatorio no cuenta con medios suficientes y, por tanto, el traslado a un CAP más lejano es un mal menor necesario- y unos vecinos que cuestionan esta versión y reivindican el restablecimiento del servicio. Al final, Oriol Dela -otro usuario de X- zanjaba así el asunto: “Hola, Teresa, gracias por opinar. Qué lástima que no debatiéramos antes de que mintierais a todas las usuarias [y adjunta la noticia que anunciaba en 2020 el cierre del servicio]. Cansadas de paternalismo y corporativismo en un tema en que deberíamos ir juntas”.

Oriol Dela es, en realidad, el nick de Oriol de la Villa, miembro de la plataforma Recuperem Pediatri al Turó, que impulsa la lucha vecinal por la recuperación de los pediatras. Quedamos frente al ambulatorio, y acude con Gladys Ochoa, también activista. De la Villa explica su respuesta a Garzón: “Hablo de paternalismo en cuanto a la concepción de la calidad del servicio, no tanto por temas meramente médicos”. Y lo ejemplifica: “El estamento médico se enfada cuando vas al pediatra por miedo, pero, si no vas, también se enfada. Y ahora, como familias contrarias a todas estas medidas, te riñen porque no comulgamos con ellas. Los padres no somos tontos, sabemos qué significa la calidad de la atención médica para nuestros hijos”.

“La Administración -continúa De la Villa- puede demostrarte estadísticamente que, a corto plazo, se está garantizando el servicio médico a los niños. Pero lo que no se garantiza es la calidad que se ofrecía antes de la eliminación de la Pediatría del CAP del Turó. Una calidad basada en valores a largo plazo e intangibles, puesto que no se pueden cuantificar, como que un niño necesita un profesional médico próximo y de confianza. Y que, además, sea el mismo desde los cero años hasta que pasa al médico de cabecera de adultos. Una continuidad que se denomina longitudinalidad”. Y remacha: “Esto es precisamente lo que se carga este nuevo modelo”. Un modelo que Ochoa no duda en calificar de “neoliberal”: “Es un modelo general, que pretenden aplicar no sólo a la sanidad, sino a toda la Administración, y que consiste básicamente en recortar todo lo que sea público. El fin último es empujar a la población al sector privado”.

“De momento, los médicos están centrados en su problemática laboral, que me parece legítima. Pero lo que yo digo es que deberíamos tener una mirada más amplia, de clase social”, lamenta De la Villa. Una clase social a la que, poco a poco, se va despojando de lo que un día fue un servicio público de calidad y que, además, no puede permitirse el lujo de pagar una sanidad privada. En definitiva: usted y yo.

Clam per una pediatria de proximitat

El passat 19 de desembre, un conjunt d’entitats socials i veïnals de Catalunya -entre les quals la Favb- van fer públic un manifest dirigit al conseller de Salut, Manel Balcells, reclamant-li el manteniment de l’atenció sanitària a joves i infants als Centres d’Atenció Primària (CAP) de barris i pobles. Així donaven resposta a la presentació del nou model d’atenció pediàtrica del Departament, en la qual es va anunciar la concentració del servei en
79 punts del territori. Redacció

L'entrada ¿Dónde están los pediatras del ambulatorio del Turó? ha aparegut primer a Carrer.